Periferia Cimarronas i l'activitat teatral de les Associacions Culturals

Local en planta baixa, entre el carrer de Sants i l'Avinguda Madrid. Provinent de la reforma d'una antiga fusteria, de la qual es conserven alguns elements i mobles, com per exemple la taula que fa de taquilla. El gran aparador vidrat al carrer mostra la part del vestíbul i llibreria-botiga. La planta del local és estreta i allargada, i recorre una sèrie d'àmbits diversos i oberts: la botiga, la part expositiva, un petit escenari on es fan xerrades, tallers i presentacions, la barra del bar, fins a arribar a la porta de la sala de teatre. La sala, entre àmbit de públic i escena (no diferenciada ni elevada), és un paral·lelepípede de 7,5 metres i uns 7 metres en els costats oposats, aproximadament, amb una amplada mitjana de 5,6 metres. L'antic lucernari a dues aigües va ser cegat en el moment de la reforma per a ús teatral del taller. L'altura és variable i va de la màxima de 3,5 metres, a la boca d'escena, amb un sostre descendent fins al mínim d'uns 2,9 metres d'altura, al fons de l'escenari. L'espai del públic és flexible i normalment s'organitza en una grada d'unes sis fileres de seients, que acullen unes seixanta espectadores, amb algunes fileres disposades en grades. La sala està equipada amb 5 barres de llums. La taula tècnica de llum i so se situa, normalment, en un àmbit lateral a la porta d'accés.

Carrer Cerdanyola, 26. Sants, Barcelona

A Barcelona l'associacionisme cultural centrat en les arts escèniques s'ha desplegat en els darrers vint anys amb dues característiques: el local teatral funciona com a espai de confluència, i no amb fins comercials, i el teatre és una eina de treball, de visibilització, de cura i de transformació, que implica la comunitat. Un cas barceloní exemplar d'associacionisme i art comunitari és el RAI, «Recursos d'animació intercultural», des del 1993 centrat en la transformació social, i el programa Art i Part (art comunitari als barris, amb el suport institucional de l'Ajuntament de Barcelona). El Forn de Teatre Pa'tothom treballa amb adolescents via el teatre de l'oprimit, al barri del Raval. Els cicles i programes pedagògics i de participació creativa (En Residència/A Bao A Quo) han bastit ponts entre creadors autònoms i la comunitat educativa. El laboratori Translab, els projectes amb la comunitat gitana (Akana, amb Veus Gitanes) i les veïnes de la tercera edat, a La bellesa de L'Antic Teatre, dirigits per Marta Galán, són altres iniciatives semblants.

Periferia Cimarronas neix com a cooperativa cultural, amb un ideari i objectius clars: funcionar com a espai de trobada de la comunitat afrodescendent de la ciutat, promovent iniciatives per la visibilització de la comunitat, amb un ideari antiracista, descolonial, feminista i queer (a favor de la diversitat sexual). S'hi programen espectacles de teatre, performances, poesia, així com cicles (Black History Month), tallers, debats i exposicions d'art i artesania feta per les sòcies. En el seu nucli impulsor hi ha Silvia Albert Sopale, Karel Mena, Vicenta Ndongo, Denise Duncan, Elizabeth Montero, el Sindicat de Manters i l'Associació d'Afroespanyoles i Afrodescendents Hibiscus. La sala es nodreix i continua l'activitat anterior del col·lectiu d'artistes Tinta Negra, especialment el Black Barcelona Festival. Espai autogestionat i multidisciplinari, disposa d'una sala teatral amb programació regular, que normalment presenta obres creades i produïdes per creadores i tècniques afrodescendents o racialitzades, i produïdes per la mateixa cooperativa. A les jornades de portes obertes, celebrades com a pròleg a la inauguració oficial de l'espai, l'abril del 2022, es va presentar l'espectacle El percussionista, del guineà Gorsy Edú, presentat anteriorment al Sant Andreu Teatre (SAT) de Barcelona. Com a primera producció, feta exclusivament per afrodescendents, es va estrenar Tituba, bruixa, negra i ramera, escrita i dirigida per Denise Duncan. S'hi han produït i vist diversos espectacles de Silvia Albert Sopale / Cia. No es país para negras, com ara Parad de pararme, Black Face (y otras vergüenzas), i No es país para negras.

Fotografies 1 a 3: Local Periferia Cimarronas, © Ivan Alcázar.

https://periferiacimarronas.es/

Ivan Alcázar Serrat