Suz/O/Suz

Suz/O/Suz suposa la consolidació de la proposta estètica rupturista iniciada per la Fura dels Baus a Accions. L’obra es basa en l’impacte multisensorial d’accions continuades de pocs minuts amb pes igualitari de música, moviment i escenografia. Com que no hi ha text, la música guia l’espectacle. Domina la percussió de tambors i de pell, l’ús del sampler, la influència del rock i el punk i un llenguatge onomatopeic inventat, que és el que dona origen al títol. Cada acció representa un exercici pràctic i agressiu contra la passivitat de l’espectador, que és violentat a través de diferents tècniques provinents del teatre de carrer, el happening i el body art, així com del teatre ritual i butoh. El fil conductor de l’obra és l’enfrontament ritual de dues tribus, amb omofàgia i molts moments de brutalitat primitiva —alguns d’ells de gran bellesa plàstica—, que connecten amb un passat mític ancestral. L’atavisme de la performance, marcada pel foc, l’aigua, la sang i la presència física del cos, contrasta amb el context urbà on està ubicada. Així, l’espai escènic compta amb nombrosos elements propis del paisatge urbà: grans estructures metàl·liques, materials reciclats, mobiliari extret del món industrial i tot tipus d’artefactes, alguns d’ells motoritzats, com ara les màquines de la música que donen inici a l’obra.

Antiga funerària de Madrid del carrer Galileo

30-8-1985

En el deixant d’Artaud, la crítica ha valorat Suz/O/Suz com una peça d’investigació teatral a través del quëstionament del model de teatre-text, que persegueix, en última instància, una deconstrucció dels rols socials. Així, s’esdevé una reformulació del concepte d’espai i temps escènics, esborrant-ne les fronteres clàssiques, cap a una idea de viatge espaciotemporal compartit entre performer i públic, que reacciona davant d’un ritual escènic construït amb fórmules que busquen posar de manifest la unió entre vida i teatre. El resultat és una proposta antimimètica de la realitat que vol reflectir la condició de l’individu en la comunitat. D’aquesta manera, el llenguatge de la Fura es desplaça als espais liminars de l’art per tal de generar una nova percepció en l’espectador, basada en la provocació, que persegueix el desvetllament d’una mirada crítica. A Suz/O/Suz aquesta provocació es manifesta essencialment a través del cos, entès com un suport artístic per se on posar en pràctica l’exploració dels límits de la resistència física de l’individu, amb moments de gran intensitat.

Suz/O/Suz fou preestrenada a les drassanes de Barcelona l’any 1985. Després de l’estrena a Madrid, la producció tornà a Barcelona el 1986 i durant els anys immediatament posteriors rodà per tot el món, amb més de tres-centes representacions en diferents locals, magatzems, naus industrials o escorxadors, a Caracas, Belgrad, Sidney, Montreal, Yokohama, els Estats Units d’Amèrica —al New York International Festival—, Sao Paulo, així com a diverses ciutats d’Alemanya, Àustria, Gran Bretanya, França, Holanda, Espanya i Itàlia.

Celda Real, Olga. «Delineating a definat identity: Space, body, audience, and música ruido in La Fura dels Baus’s first trilogy (1983-1989)». Itamar: Revista De Investigación Musical-Territorios Para El Arte 2 (València: Universitat de València), (2009), p. 307-321.

Ferrer, M. Esperanza. «Elementos para un análisis crítico de la interdisciplinariedad en los espactáculos de la Fura dels Baus: una trilogía». D’art (Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 15 (1989), p. 201-205.

Leal Rivas, Natasha. «Teatralització d’elements rituals. Els Joglars, Els Comediants, La Fura dels Baus». A: I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l’actualitat. Barcelona: Institut del Teatre, 2005, p. 429-448.

Martorell Fiol, Martí. «La incursión en el mundo digital de La Fura dels Baus». A: Romera Castillo, José (ed.). Teatro, prensa y nuevas tecnologías (1990-2003): Actas del XIII Seminario Internacional del Centro de Internacional del Centro de Investigación de Semiótica Literaria, teatral y nuevas Tecnologías. Madrid, UNED, junio de 2003. Madrid: Visor/Setilent, 2004, p. 387-397.

Picazo, Glòria. «L’escenografia en els límits de l’art i el teatre». Estudis Escènics (Barcelona: Institut del Teatre), núm. 31 (1990), p. 136-159.

Sánchez, Antonio. «La Fura dels Baus and the Legacy of Antonin Artaud». Contemporary Theatre Review, (London: Queen Mary University), núm.16:4 (2006), p. 406-418.

Saumell, Mercè. «Creació escenogràfica col·lectiva. Aproximació al concepte d’espai escènic en els espectacles de la Fura dels Baus, Zotal i La Cubana». Estudis Escènics (Barcelona: Institut del Teatre), núm. 31 (1990), p. 67-93.

Schulz, Daniela A. M. Körper – Grenzen – Raüme : die katalanische Theatergruppe “La Fura dels Baus” und ihre Performances. Biefield: Transcript, 2013.

<http://preservacio.cdmae.cat/screen/204279-1.jpg>

<http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/581/rec/15>

<https://www.lafura.com/obras/suzosuz/>

<http://www.rtve.es/television/20120410/juan-carlos-ortega-descubre-suz-suz-fura-dels-baus/514917.shtml>

Albert Tomàs Monsó