Rosa Victòria Gras i Perfontan

Identificacio/ns

Dramaturga, poeta, guionista, traductora, lingüista i professora

Data de naixement

1933

Lloc de naixement

Vallgorguina

Data de defunció

26-03-2025

Lloc de defunció

Vallgorguina

Biografia

Llicenciada en Filologia Catalana i es va doctorar amb la tesi Aportació al lèxic de Verdaguer (Universitat de Barcelona - Departament de Filologia Catalana, 1995).

És responsable de la realització del Curs de català parlat (premi Ondes de Ràdio del 1977) per a Ràdio Peninsular, dirigit per Antoni Comas des de la càtedra de llengua i literatura catalanes, i del curs per a televisió Català amb nosaltres (premi Òmnium Cultural del 1980), emès a Televisió Espanyola a Catalunya i del qual Rosa Victòria Gras  va ser ideòloga i guionista. El programa es va emetre des del 1976 fins als primers anys vuitanta i va comptar en l’equip de professors amb la participació de Carme Serrallonga i d’altres personalitats del món de la cultura, com ara Ovidi Monllor o Isabel-Clara Simó. Dels anys 1982 al 2012 va impartir classes d’Elocució i Dicció a l'Institut del Teatre.

Va compaginar la docència amb la creació teatral i, com a dramaturga, Rosa Victòria Gras és autora d'obres com El crit dins una capsa de cotó (1982, Premi Lisístrata del 1981), La llengua tallada (1989), La vigília (1991, Premi Cassandra del 1988), La nit de les dues llunes (1990, Premi Recull-teatre), Somniar la vida (1996, amb el qual havia guanyat el Premi Santos Antolí del 1980), Balneari Celeste (1996) i Atracciones Gasparino (2007), entre d'altres. L'any 2020, l'Institut del Teatre aplega cinc de les seves peces en el volum Cinc textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan. Com a poeta, publica el volum Finestrelles d'autobús (Poemes de 1991) (1996) i el recull de poesia completa La roda de la fortuna (2018). Endemés és autora dels manuals de dicció L'actor i la dicció (1997) i Exercicis de laboratori de veu i de dicció (1998), escrit en col·laboració amb Coralina Colom.

Després de cursar el batxillerat, la dramaturga va començar els estudis de professorat mercantil a Barcelona, tot i que el gust per les llengües la va fer abandonar-los i dedicar-se als intercanvis amb noies d’altres països amb l’objectiu d’aprendre idiomes. Va ser així com va estudiar anglès, francès, alemanys i portuguès. Aquests aprenentatges li van permetre conrear també la traducció; en aquest sentit, cal destacar els tres treballs que va enllestir al llarg de la dècada dels vuitanta: la tragicomèdia de Botho Strauss Cares conegudes, sentiments barrejats (premi dramàtic de Hannover 1974, estrenada a Barcelona el 1986); Top girls, l’obra més rellevant de Caryl Churchill i L’art del teatre, un recull de textos d’Edward Gordon, escenògraf i director teatral anglès. D’altres traduccions de Gras han restat inèdites, com ara Feina a domicili (1984), D’ara endavant i Concert a la carta (estrenades l’any 1991 a la Sala Beckett de Barcelona) i Pulsió (estrenada el 2005).

Significació

Autora d’un conjunt de peces força potents teatralment i literària, a Rosa Victòria Gras se li ha de reconèixer el mèrit de ser una de les poques escriptores que ha conreat el gènere en una etapa en què les dones encara ho tenien molt difícil. Lingüista de formació, una de les principals virtuts del seu teatre és el treball acurat de la llengua, que adopta, al llarg de les seves obres, registres diversos adaptats als plantejaments contemporanis i imaginatius de les trames que s’hi desenvolupen. Mitjançant una percepció poètica del món –qualificat per alguns com a «Romanticisme pendent»–, la dramaturga aborda en la seva producció temes tan variats com el desamor, la recerca de la pròpia espiritualitat, el misteri de l’existència i la perplexitat davant la violència tant política com lingüística i sentimental. També la mort és una constant en la seva poètica; ja sigui plantejada per la necessitat de fer-hi front de forma voluntària a través de l’eutanàsia, de manera inapel·lable a causa de la malaltia o com a venjança derivada d’un desencís amorós, en la producció de Rosa Victòria Gras la mort s’erigeix com un recurs dramàtic habitual. Altrament, l’actitud literària de l’autora es manifesta a través d’un estat d’estranyesa vital que permet relacionar els seus textos amb una concepció postmoderna del sentir social. La cruesa lírica de la mirada perplexa de l’autora justifica sobradament la recuperació d’una veu dramàtica poc estudiada.

Estrenes

6 febrer 1990 . La vigília. Lectura dramatitzada dins del XII Cicles de lectures dramatitzades a la SGAE 1986-1997. Dirigida per Roger Justafré en la seu de la SGAE

21 novembre 1988. La nit de les dues llunes. Lectura dramatitzada dins del XII Cicles de lectures dramatitzades a la SGAE 1986-1997.            

12 març 2007. La vigília. Lectura dramatitzada dins el cicle PROPOSA. Dirigida per Enric Cervera.

Publicacions

El crit dins una capsa de cotó. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1982.

La llengua tallada. Barcelona: Millà, 1989.

La nit de les dues llunes. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 1990 (Entreacte, col·lecció de textos de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya)

La vigília. Barcelona: Millà, 1991.

Somniar la vida. Barcelona: Millà, 1996.

Balneari Celeste. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 1996.

El Contraverí / Mima, la boja damunt la teulada / Dues Medees. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 1998.

Per testimoni, Sàskia , dins de Tres peces breus. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2005 [també inclou obres de Joan Laclare i Francesc Cerro].

Atracciones Gasparino. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2007.

Cinc textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan. Barcelona: Institut del Teatre, 2020.

Bibliografia

Bruch, Araceli. Arxiu personal.

Daussà, Pere. «Pròleg». A: Gras, Rosa-Victòria; Laclare, Joan; Cerro, Francesc. Tres peces breus. Barcelona: Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2005.

Tola, Albert. «Rosa Victòria Gras, la dramaturga perplexa». A: Cinc textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan. Barcelona: Institut del Teatre, 2020.

Enllaços

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Entrada de Rosa Victòria Gras. <https://www.escriptors.cat/index.php/autors/grasrv>

Visat. Revista digital de literatura i traducció del PEN català. <https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/396/gras-i-perfontan-rosa-victoria.html>

 

Redactor/a

Isabel Marcillas Piquer