Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Compositor

25-9-1899

Barcelona

5-2-1962

Barcelona

Fill del compositor Joan Lamote de Grignon. Es formà amb el seu pare a l'Acadèmia Granados amb Frank Marshall. Més tard estudià violoncel al Conservatori del Liceu. Fou violoncel·lista a l'Orquestra Simfònica de Barcelona i a l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu i el 1926 ingressà com a percussionista a la Banda Municipal de Barcelona.

El 1931 fou director de l'Orquestra Simfònica de Girona i el 1932, sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona.

El 1936 la seva obra Joan de l'ós (1933), amb text de Josep Maria de Sagarra, per a banda, solistes i cor, obrí el XIVè Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània a Barcelona.

Compromès políticament, després de la guerra fou represaliat. Després de patir empresonament, es retirà a València amb la seva família, on fou sotsdirector de l'Orquestra Municipal de València, creada i dirigida pel seu pare.

El 1948 tornà a Barcelona i es dedicà a la pedagogia i la composició. El 1957 fou nomenat sotsdirector de l'Orquestra Municipal de Barcelona, que dirigia Eduard Toldrà.

L'obra Quatre estances de Kayyam (1932), per a veu i piano, es considera una de les seves composicions més destacades i de les més representatives de la seva estètica, molt lligada al noucentisme. A més d'obra sinfònica per a cambra i piano, sardanes, música coral i ballet, destaca l'òpera La cabeza del dragón, estrenada al Liceu el 1961. També va compondre algunes bandes sonores per a pel·lícules, com Concierto mágico (1952), de Rafael J. Salvia, o l'adaptació de la música wagneriana per a Parsifal o El bosque maldito (1951), de Daniel Mangrané i Carlos Serrano de Osma.

Fou un dels compositors integrants del grup anomenat Compositors Independents de Catalunya del 1929 al 1936, juntament amb Manuel Blancafort, Eduard Toldrà, Joan Gibert Camins, Baltasar Samper, Robert Gerhard, Albert Grau i Frederic Mompou. Fou un grup inicialment marcat per l'estètica noucentista, però amb evolucions personals molt diverses. Per la seva tasca i la seva obra, fou un músic molt popular.

Síntesis de técnica musical. Barcelona: Labor, 1948.

Calmell, Cèsar. Centenari Ricard Lamote de Grignon (1899-1999). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1999.

Coll, Montserrat. Lamote de Grignon. Barcelona: Nou Art Thor, 1989. (Col·lecció Gent Nostra; 74)

Jaume Carbonell i Guberna