Ramon Oller Martínez

Identificacio/ns

Director, coreògraf, intèrpret, pedagog

Data de naixement

1-2-1962

Lloc de naixement

Esparreguera

Biografia

Ballarí, coreògraf i director de la companyia Metros, que va crear ell mateix el 1984. Ramon Oller és un prolífic creador, autor de més d'una quarantena d'espectacles i peces curtes, tant amb la seva companyia com per a d’altres formacions d'aquí i d’arreu del món: des de la Compañía Nacional de Danza, el Ballet Nacional de España o IT Dansa, fins al Centre Coreogràfic Nacional de Tours, el Ballet de la Òpera d'Essen, Introdans (Holanda), la Lindsay Kemp Dance Company (Gran Bretanya), el Ballet Nacional de Paraguay o el Good Speed Opera House (EEUU). Ha estat coreògraf resident al Ballet dels Teatres de la Generalitat Valenciana (2008-2013) i al Ballet Hispánico de Nova York, creant anualment un espectacle per a la companyia des del 2004 i durant més d'una dècada. Posteriorment, el 2019, Oller va reconstruir la seva obra Good Night Paradise per al 50è aniversari de la companyia, que es va presentar el 2020. Com a pedagog, ha estat Coordinador del Centre Andalús de Dansa (1996-2006) i Director del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona (2006-2008).

El 1994 rep el Premi Nacional d'Interpretació de Dansa i el Premio Nacional de Danza del Ministerio de Cultura. També se'l distingeix amb el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya el 1996.

Ramon Oller participa de ben petit a les representacions de la Passió d'Esparreguera, el seu poble natal, i torna a fer-ho, ja com a professional, algunes vegades amb coreografies pròpies. Va estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre però s'inicia en dansa clàssica amb Laura Tàpies, Ramón Solé i Joan Tena abans d'anar a Londres i París a perfeccionar la seva tècnica. Participa als primers stages de Dansa Moderna i Jazz organitzats per Anna Maleras a Palma de Mallorca. A La Fàbrica estudia amb Anne Morin, Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi i és on presenta la seva peça curta La Parada l'any 1985. Un any abans, Dos dies i mig rep el segon premi del concurs Tórtola Valencia i arrenca la seva companyia Metros.

El 1986 crea De metros y metros, el primer espectacle de gran format, al Centre Cultural Caixa de Terrassa on mostra un llenguatge personal fluït i virtuós. A l'abril del 1987 estrena al Mercat de les Flors Nofres, amb música d'Agustí Fernández i que marca una etapa de creacions amb el retrat coreogràfic de cada personatge a partir de referents literaris –en aquest cas La muntanya màgica de Thomas Mann–. 

El 1988 s'allunya definitivament de l'abstracció i assenta les bases d’un estil de dansa amb una forta base dramatúrgica. Després de presentar a La Fàbrica el tríptic Casi sola, Al fin sola i Perfectamente sola, amb l'ajut de l'esparreguerina Lola Lizaran, estrena Sols a soles al Teatre Romea, on desplega un imaginari nostàlgic i marca l’inici d'un treball al voltant de les figures femenines. El mateix any i altre cop a La Fàbrica, estrena Al borde, amb música de René Aubry.

D'arrels andaluses per part de mare, Oller utilitza referents flamencs i de cobla en algunes creacions on també demostra un sentit de l'humor sorneguer que administra en petites dosis. L'any 1989 estrena Manolita al festival Madrid en Danza i A tu vera al festival Dansa València, amb música de Paco de Lucía i emplaçant l’acció en un pati andalús. És el mateix espai que recrea a ¿Qué pasó con las magdalenas? on fa una recreació intimista de la vida de María Magdalena amb dotze ballarins i l'esparreguerina Anna Lizaran com a Maria Magdalena. Estrenada el 1990 al Mercat de les Flors, amb aquesta obra s'hi veu l'influx de la dansa teatre de Pina Bausch i fa un salt qualitatiu amb el que entra a formar part del grup capdavanter de companyies catalanes amb desplegament internacional.

L'any 1991 rep el primer encàrrec estranger i inicia una col·laboració continuada amb el Ballet Hispánico de Nova York. Amb la companyia del Centre Coreogràfic de Tours que dirigeix Jean-Christophe Maillot crea Corre corre diva... Aquesta obra serà versionada set anys més tard amb la cantant Nina en directe.

El 1992 inaugura el teatre barceloní L'Espai de Dansa de la Generalitat de Catalunya amb l'estrena d'Aquí no hi ha cap àngel, amb textos de Mercè Rodoreda i la col·laboració d'uns balladors d'esbart. El mateix any estrena a l’Espai B del Mercat de les Flors Estem divinament, amb escenografia de Joan Jorba i direcció escènica d'Òscar Roig. L'espectacle rep el Premi de la Associació de Directors d’Escena d’Espanya 1993.

L'any 1994 estrena al Festival Internacional de Sitges Mentides de debò, un espectacle interpretat pel propi Oller amb Keith Morino, que tracta de l’amor en la parella amb cançons de Marina Rossell. És l'any que rep el Premi d'Interpretació de la Generalitat de Catalunya i el Premio Nacional de Danza del Ministerio de Cultura.

L'any 1995 comença una etapa en la qual s'acosta als títols del repertori coreogràfic universal. A Duérmete ya!, obra per a tots els públics estrenada a l'Auditori de Sant Cugat, hi barreja fragments de La Bella Dorment de Txaikovski amb música contemporània de Meredith Monk.

L’any 1996 rep el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya i s'encarrega d'inaugurar el Festival Grec amb la seva versió del ballet Romeo i Julieta, que ell titula Romeo y Julieta. Barbacoa pasional, amb música en directe del conjunt de cambra de l’Orquestra del Liceu i Núria Moreno com a Julieta. El coreògraf emplaça l’acció en un suburbi metropolità on s'enfronten dues tribus urbanes. Més tard en farà una versió reduïda titulada Romy & July, que serà guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 1997.

Del 1996 al 2006 serà responsable de coordinar el Pla d’Estudis del recentment creat Centro Andaluz de Danza de Sevilla.

L'any 1998 establirà d’una relació estable amb el Festival Castell de Peralada de l’Empordà qui programarà i coproduirà futures produccions de la companyia, començant per la revisió de Corre, corre, diva... i continuant amb l'estrena de Carmen, que marca el zenit de la companyia Metros. Protagonitzada per Sandrine Rouet, el coreògraf capgira la història emplaçant el cèlebre pas a dos damunt del teulat de la Fàbrica de Tabac i canviant el duel de navalles per un duel de ventalls, zapateaos descalços i la interpretació de l'Havanera de Bizet per la cantant Martirio. Amb aquesta obra recorrerà tot el món, amb ovacions del públic d'aquí a la Xina.

També al Festival de Peralada l'any 2004 hi estrena Dalidance, on reprodueix els telons de Dalí pels Ballets de Montecarlo i es centra en la figura de Gala interpretada per l'actriu Rossy de Palma.

En un nou apropament a la literatura l'any 2006 estrena Bendita al Mercat de les Flors, a partir de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, remarcant-ne l'opressió i els gelos entre les protagonistes. L’any 2008 aquesta obra és reposada al Teatre Romea durant tot el mes d’agost.

L’any 2006 Oller és anomenat Director del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona i professor de composició de Grau Superior de Dansa. Sense aturar la creació, aquest estiu estrena novament a Peralada Madama Butterfly canviant els gènere dels personatges respecte a l'obra original de Giacomo Puccini.

L'any 2008 és nomenat coreògraf resident del Ballet de Teatres de la Generalitat Valenciana on hi roman fins el 2013 creant diferents espectacles per aquesta formació. El 2013 retorna a Barcelona i participa a la commemoració de l' Any Amaya on presenta la peça breu Anar i tornar al Teatre Nacional de Catalunya que rep el premi Actua.

Actualment viu a cavall de Barcelona i Nova York impartint cursos i tallers entre Barcelona i la ciutat americana.

Significació

Ramon Oller pertany a la segona generació de coreògrafs catalans de dansa contemporània. La doble formació en art dramàtic i dansa es fa patent al seu estil virtuós, poètic i de narrativa teatral, únic en el context català del moment.

Els espectacles de Metros estan construïts amb elements que van de la cultura popular a l’alta cultura, amb posades en escena plenes de detalls. Dramatúrgicament, sovint capgira alguns elements que el públic donaria per suposats, com el gènere dels protagonistes o els emplaçaments de l'acció, però partint d’un fil emocional i alguns tocs d'humor que el fa tocar amplis sectors de públic,

Oller manté alhora una clara tendència cap als personatges femenins, tractant-se sempre de dones de caràcter fort, sensuals i lluitadores com ara Josephine Baker a Corre corre Diva, Bernarda Alba a Bendita, Carmen o Violeta Friedman a Tears for Violet.

Estrenes

1984 Dos dies i mig. Segon premi del concurs Tórtora Valencia)

1985 La Parada. La Fàbrica.

16 abril 1986 De metros y metros. Centre Cultural Caixa de Terrassa 

1987 Nofres. Mercat de les Flors

1988 Casi sola, Al fin sola, Perfectamente sola. La Fàbrica

8 juny 1998 Sols a soles. Teatre Romea 

1998 Al borde. La Fàbrica 

1989 Manolita. Madrid en Danza 

1989 A tu vera. Dansa València

1990 Magdalena o qué paso con las magdalenas. Mercat de les Flors 

1991 Corre corre diva...

4 juliol 1992 Aquí no hi ha cap Àngel. L'Espai de dansa i música de la Generalitat de Catalunya

1992 Estem divinament. Espai B del Mercat de les Flors 

17 juny 1994 Mentides de debò. Festival Internacional de Sitges 

1995 Duérmete ya! 

1996 Romeo y Julieta. Barbacoa pasional. Festival Grec

15 novembre 1997 Poemes de problemas. Centre Cultural Caixa de Terrassa 

1997 Romy & July

12 agost 1998 Corre, corre, diva... (amb Nina). Festival de Peralada

15 juliol 1998 Tears for violet. Tívoli

8 juny 2000 El jardín de los gritos. Teatre Nacional de Catalunya

23 novembre 2000 Pecado pescado. L'Espai de dansa i música de la Generalitat de Catalunya

15 agost 2003 Carmen. Festival de Peralada

17 juliol 2004 Dalidance. Festival de Peralada

13 desembre 2000 Violeta.Teatre Juventut de l' Hospitalet

23 març 2006 Bendita. Mercat de les Flors

13 agost 2006 Madama Butterfly. Festival de Peralada

2013 Anar i tornar. Teatre Nacional de Catalunya

Bibliografia

Giménez Morte, Carmen (ed). Historia de la danza contemporánea en España. (Vol. I): De los últimos años de la dictadura hasta 1992. INAEM, Madrid, 2019.
 

Enllaços

https://vimeo.com/149651117 dos dies i mitg 
https://www.youtube.com/watch?v=XMQKCsU8GfY
https://www.youtube.com/watch?v=EfNXxnET9_0 
https://www.youtube.com/watch?v=sttULY1ioTU 
https://www.youtube.com/watch?v=c_676m6qjW4

Redactor/a

Bàrbara Raubert