Pere Riera Ortiz

Identificacio/ns

Director, dramaturg i pedagog.

Data de naixement

7-6-1974

Lloc de naixement

Canet de Mar

Biografia

Llicenciat en Història de l’Art per la UB (2001), en Dramatúrgia i Direcció teatral per l’Institut del Teatre (2006) i Màster en Estudis Teatrals per l’Institut del Teatre i la UAB (2009). Paral·lelament, cursa estudis a l’Obrador de la Sala Beckett, on entra en contacte amb professors com Josep M. Benet i Jornet, Rodolf Sirera o Juan Mayorga. El 2005 passa a formar part del consell de redacció de la revista Pausa i el 2006, d’Estudis Escènics. Aquell mateix any inicia la carrera docent i des d'aleshores exerceix de professor de Teoria i Literatura Dramàtica, Escenificació i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, i d’Escriptura Teatral a l’Obrador de la Sala Beckett. El 2008 publica el manual d’arts escèniques Fem teatre.

Convidat per la Sala Beckett al cicle Nova Dramatúrgia Catalana (Casa Calores, 2007), Riera també és autor resident de la cinquena edició del Projecte T6, on escriu i dirigeix Lluny de Nuuk (2010), que rep el Premi Crítica Serra d’Or. Un any més tard és nominat als premir Max en la categoria de Millor autor en català per Desclassificats (2011). Aquest mateix any participa en el Primer Torneig de Dramatúrgia Catalana al Temporada Alta amb Red Pontiac. 

És també autor de La dona del 600 (Teatre Goya), Infàmia (Sala Villarroel, Premi de la Crítica al millor text teatral 2016), Barcelona (TNC, Premi Max al millor text teatral 2014), El don de las Sirenas (Sala Beckett) i El factor Luxemburg (Teatre Lliure).

Com a dramaturg, ha fet adaptacions d'obres com Baal, de Bertolt Brecht (Teatre Tantarantana, 2004), i Rei i senyor, de Josep Pous i Pagès (TNC, 2012), i de propostes operístiques (Jove Companyia del Teatre del Liceu: La bella Galatea, 2006; El doctor miracle, 2007).

En l’àmbit televisiu és coautor, amb Josep Maria Benet i Jornet, de sèries de TV3 com Zoo (2008) o Ventdelplà (2008-2010), i ha realitzat guions audiovisuals com Desclassificats (2013), Habitacions tancades (2014) i Berenàveu a les fosques (2021).

Significació

L’obra dramàtica de Riera destaca sobretot pel domini dels recursos formals i estilístics del teatre de text, amb especial atenció per la construcció de la trama i els personatges, i l’agudesa en el llenguatge, cosa que ha provocat que la seva proposta s’hagi associat, sovint, a un cert classicisme. Tot i adoptar la perspectiva del drama absolut en moltes de les seves obres, Riera no és un autor que es mostri aliè a altres corrents contemporanis. Infàmia (2016), per exemple, constitueix una reflexió interessant sobre els processos creatius dramàtics actuals, tant per la posició de l’autor i l’escriptura com pel paper assignat al dramaturg (en el sentit alemany del terme) i el treball psicològic de l’actor.

Proper en ocasions al teatre document, Riera ha abordat la guerra civil espanyola amb Barcelona (2013; Premi Max de Teatre 2014), estrenada a la Sala Gran del TNC, i  també ha treballat com a assessor històric en algunes obres, ja sigui amb un paper actiu en la dramatúrgia (Ròmul el gran, 2005) o des d’una posició més externa (La controvèrsia de Valladolid, de Jean-Claude Carrière, amb direcció de Carles Alfaro, 2005). Des del punt de vista temàtic, Riera explota amb recurrència el qüestionament de les estructures de poder (Desclassificats, 2011) i les relacions familiars (Lluny de Nuuk, 2010; Red Pontiac, 2011).

Riera compta amb una desena d’obres traduïdes al castellà, l’anglès, l’italià, el txec, l’eslovè, el grec i l’alemany.

Estrenes

 Teatre:

1997. Savannah Bay, de Marguerite Duras. (Direcció)

1998. En clave de bostezo, de Silvia González. Mostra de Teatre Transformadors. (Direcció)

29 març 1999. Sanctus, sanctus, sanctus. A partir d’Estricta Vigilància, de Jean Genet. Teatre Malic. (Direcció)

6 juliol 2000. Lelian. A partir d’Ocells en la nit, de Rubén Mettini. Casal de Cultura de Sant Iscle de Vallalta. (Direcció)

2004. Res o no res. A partir de Hamlet, de William Shakespeare. Institut del Teatre. (Autoria)

25 març 2004. Baal, de Bertolt Brecht. Teatre Tantarantana. (Dramatúrgia)

2005. Muda. Teatre Municipal de Banyoles. Companyia Atrezzo Produccions. (Autoria)

2005. El món s’inclina. A partir de L’àguila de dos caps, de Jean Cocteau. Institut del Teatre. (Autoria)

3 febrer 2005. Ròmul el Gran, de Fiedrich Dürrenmatt. TNC. (Documentació)

2006. M’estimes, oi! A partir de textos de Noel Coward i Dorothy Parker. Centre Cívic La Farinera del Clot. (Direcció)

28 juny 2006. La bella Galatea. A partir de l’obra de F. Von Suppé. Pati de Lletres de la UB. Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu. (Dramatúrgia)

10 febrer 2007. El factor luxemburg. Espai Lliure (Teatre Lliure). (Autoria)

27 juny 2007. El doctor miracle. A partir de l’obra de Georges Bizet. Pati de Lletres de la UB. Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu. (Dramatúrgia)

6 maig 2010. Lluny de Nuuk. TNC. (Autoria i direcció)

12 març 2011. Desclassificats. La Villarroel. (Autoria i direcció)

3 octubre 2011. Red Pontiac. La Planeta. (Autoria i direcció)

21 març 2012. Rei i senyor, de Josep Pous i Pagès. TNC. (Dramatúrgia)

17 gener 2013. El don de las sirenas. Sala Trono de Tarragona. Banfield Teatro Ensemble. (Autoria)

8 maig 2013. Barcelona. TNC. (Autoria i direcció)

23 març 2015. Foxtrot. Instituto Cervantes d'Atenes. (Autoria)

2015. Titelles i truhans (Adaptació d’El Quixot, de Cervantes). CaixaEscena (Fundació La Caixa).

16 gener 2016. Infàmia. La Villarroel. (Autoria i direcció)

14 juny 2016. Babaua: les desventures de Mimí. Cantània de l’Auditori de Barcelona. Música de Jordi Domènech. (Autoria)

2 novembre 2016. Llibràlegs III: «Jam», de Cristina Clemente, Pere Riera, Marilia Samper i Joan Yago. Biblioteca Carles Rahola de Girona. (Autoria)

2018. Dret a gatera. Teatre Auditori de Sant Cugat. (Autoria)

8 febrer 2019. La dansa de la venjança, de Jordi Casanovas. La Villarroel. (Direcció)

25 octubre 2019. La dona del 600. Teatre Goya. (Autoria i Direcció)

2021. Txema i Lluís, peça de Radioteatre (RNE i Sala Beckett). (Autoria)

2021. Restes, Revista Entreacte. (Autoria)

2024. Casa Calores. Sala Beckett (Autoria i Direcció)

 

Televisió:

2021. Berenàveu a les fosques. TV3.

2015. Habitaciones cerradas. TV3 i RTVE.

2013. Desclassificats. TV3.

2008-2010. Ventdelplà. TV3.

2008. Zoo. TV3.

Publicacions

«Pròleg». A: Mas Fiol, Miquel. Primavera de bèsties: la classe de les girafes. Palma: Lleonard Muntaner, 2020.

«Pròleg». A: Casanovas, Jordi. La dansa de la venjança. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019.

Infàmia; Desclassificats. Barcelona: Institut del Teatre: Comanegra, 2017.

Barcelona. Tarragona: Arola, 2013.

Lluny de Nuuk. Tarragona: Arola, 2010.

Casa Calores. Tarragona: Arola, 2009.

Fem teatre: manual d’arts escèniques. Barcelona: La Galera, 2008.

Bibliografia

Batlle, Carles. «Entrevistes als autors: Pere Riera per Carles Batlle». Pausa (Barcelona: Sala Beckett), núm. 27 (2007) [recurs electrònic].

Batlle, Carles. «De la “reconquesta del real” en l’escriptura dramàtica contemporània». Pausa (Barcelona: Sala Beckett), núm. 33 (2011), p. 27-44.

Batlle, Carles. «Dramatúrgia catalana actual: un balanç provisional». A: Batlle, Carles; Gallén, Enric; Güell, Mònica (eds.). Drama contemporani: renaixença o extinció? Lleida/Barcelona/París: Punctum: Institut del Teatre: Universitat Pompeu Fabra: Université Paris-Sorbonne, 2016, p. 159-174.

De Souza, Maria Aparecida. Dramaturgia de la polifonía un estudio sobre las prácticas de enseñanza y aprendizaje de las escrituras dramáticas en el obrador internacional de la sala Beckett de Barcelona. Tesi doctoral llegida a la UAB, 2015.

Fonts iconogràfiques

https://www.salabeckett.cat/wp-content/uploads/2016/05/riera-pere2.jpg

 

Enllaços

https://www.revistapausa.cat/autor/pere-riera/

https://www.catalandrama.cat/autor/pere-riera/ 

https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/pere-riera-es-parla-molt-i-no-sescolta-gairebe-gens-48721

Redactor/a

Albert Tomàs Monsó