Josep Bou i Graví, ‘Pep Bou’

Identificacio/ns

Autor, actor i director de teatre visual

Data de naixement

6-1-1951

Lloc de naixement

Granollers (Vallès Oriental)

Biografia

Arquitecte tècnic, s’inicia com a actor a Woyzeck (TAC de Granollers, 1975), es forma en mim amb Pabel Rowa i Fuji Ishimaru, col·labora amb Xesco Boix i el 1978 funda el grup de teatre Pa de Ral amb Manel Barceló  i La Viu Viu Teatre (1981), amb les quals va participar en la creació d'espectacles.

El 1982 presenta a la Fira de Tàrrega una primera versió de Bufaplanetes, espectacle amb què arrenquen les seves creacions amb bombolles de sabó. Joan Brossa l’esperona a seguir per aquesta via i el març del 1983 l’inclou al vídeo Music-hall a Catalunya, enregistrat al Teatre Arnau amb Tortell Poltrona, Christa Leem, el faquir Kirman, Selvin, Hausson i Manel Barceló. També li escriu el text Poesia com a espectacle per al programa de mà de Bufaplanetes al Teatre Poliorama, publicat després al llibre Anafil.

El 1990, Pep Bou presenta Sabó sabó, en què trasllada les textures, reflexos i transparències de les làmines sabonoses a una dimensió escenogràfica a cavall de la realitat i la ficció. El 1996 concep i protagonitza la sèrie televisiva Soap, emesa per diversos canals internacionals.

El 1997 projecta Ambrossia en complicitat amb Joan Brossa, per a qui el sabó en mans de Bou és «ambrosia, elixir mitològic» (ambrosia + Brossa = Ambrossia), però la mort del poeta (30-12-1998) estronca la col·laboració. Ambrossia s’estrena a Londres el 1999 i després viatja a Hong Kong, Singapur, la Xina, Mèxic, Espanya, França Itàlia i els Països Catalans (tret de Barcelona).

Actua en teatres i auditoris d’arreu del món i en innombrables festivals internacionals d’arts escèniques. Ha col·laborat amb orquestres simfòniques i de jazz i ha dirigit espectacles per a diverses companyies: Aiguardent, Blanc d’ombra i Mira’m (per a Marta Carrasco), Els contes del senyor Nil (per a Manel Barceló) i El petit sastre (amb Pepa Plana i l’Orquestra de Cambra de Granollers). En televisió, il·lustra amb bombolles i pel·lícules de sabó les temàtiques més diverses (física, mecànica, economia, etc.), i ha obert investigacions amb científics com Jorge Wagensberg i arquitectes com Enric Ruiz Geli. Ha participat en espectacles del Cirque du Soleil.

Al seu palmarès destaquen els guardons Aplaudiment Sebastià Gasch (per Bufaplanetes, 1985), 1r. Prix Festival de Vienne, França (1985); Prix de la Jurie al Festival de Cannes (1986); Prix de la Crítique al Festival de Tours (França, 1987), FAD Sebastià Gasch (1989, per Sabó, sabó), Knurrhahn (Wilhelmshaven, Alemanya, 1993), ARC 2003, Max de Noves Tendències (SGAE, 2010) i Kotorski Festival (Kotor, Montenegro, 2013).

Els seus companys artistes l’han homenatjat amb creacions com el txa-txa-txa, El professor Tornabous (LP Canvi de parella, Orquestrina Galana, PDI, 1984), una reeixida rèplica en marioneta d’ell fent bombolles (Antologia, Jordi Bertran, 1987) o l’exhaustiva exposició que li va dedicar la 27a Fira de Tàrrega el 2007 en ocasió dels vint-i-cinc anys de carrera.

Significació

Pep Bou aconsegueix transmutar en poesia un entreteniment popular tan elemental com les bombolles de sabó. Pioner a l’Estat espanyol en l’escenificació d’aquest material, els seus espectacles tenen un imperceptible fil narratiu no textual que atrapa emotivament l’espectador des del primer instant. Una personalitat escènica sense artificis li ha permès de crear i assentar una estètica i uns continguts que connecten tant amb l’espectador mediterrani com amb els públics més allunyats de la nostra cultura.

El seu èxit internacional no s’entén només pel talent artístic: un humor subtil, una veritat escènica de madura ingenuïtat i la constant experimentació tècnica i científica amb el material i els accessoris són factors clau per convertir les fràgils escultures sabonoses en un suggeridor imaginari de subtileses conceptuals.

Estrenes

11 setembre 1982. Bufaplanetes. Carpa del Circ Perillós. Fira de Tàrrega.

Octubre 1990. Sabó, sabó. Direcció: Pep Bou amb col·laboració puntual d’Ariel García Valdés. Teatre Romea, Festival de Tardor. Barcelona.

1996. Sèrie televisiva Soap (24 capítols de 4’). Música original: Jordi Noguera. Realització: Ramon Masllorenç. Producció: La Productora.

20 gener 1999. Ambrossia (homenatge a Joan Brossa). London International Mime Festival.

2002. Bombolles amb Orquestra. Amb l’Orquestra Simfònica de Lituània dirigida per Gintaras Rinkevicius. Vílnius (Lituània).

19 desembre 2003. Diàfan (amb l’Orquestra de Cambra de Granollers dirigida per Francesc Guillén). Direcció: Fernando Bernués. Col·laboració: Marta Carrasco. TNC (Barcelona).

04 novembre 2004. Cèl·lules i planetes. Direcció: Pep Bou i Jorge Wagensberg. Cosmocaixa, Barcelona (sessió inaugural de la conferència científica mundial ECSITE).

20 desembre 2004. Participació a Christa al cor, homenatge a Christa Leem. Espai Escènic Joan Brossa (Barcelona). Direcció: Jordi Jané.

13 juliol 2005. O de Brossa. (sobre poemes de Joan Brossa seleccionats per Pepa Llopis i Pep Bou). Teatro Ictus, Santiago de Xile.

24 març 2006. Portaventura (Tarragonès).

28 juny 2007. Clar de llunes (amb Jordi Masó al piano). Teatre Tívoli (Barcelona).

26 juny 2009. Teatre Poliorama (Barcelona).

03 octubre 2009. Teatro Circo Price (Madrid).

26novembre 2009. Bereshit, la història més bella del Cosmos. Creació, direcció i interpretació: Pep Bou i Jorge Wagensberg. Auditori de la Mercè (Festival Temporada Alta, Girona).

22 octubre 2011. Clinc!. Creació i direcció: Pep Bou. Actors: Isaías Antolín i Eduardo Telletxea. Centre Cultural de Cardedeu (Vallès Oriental). Clinc! gira en franquícia per Rússia, amb actors russos.

06 desembre 2013. Bombollavà. Col·laboració en la direcció: Marta Carrasco. Direcció musical: Dani Espasa. Teatre Lliure de Montjuïc (Barcelona).

17 juliol 2016. Pep Bou Experiències. Teatre Auditori Can Palots (Canovelles).

Publicacions

DDAA (1996 i 1997): El peix de sabó (col·lecció de 9 llibres escolars, amb fotografies de Robert Ramos i demostracions de Pep Bou). Barcelona: Editorial Barcanova.

Bibliografia

Brossa, Joan (1987): «Poesia com a espectacle». Dins Anafil. Barcelona: Edicions 62. p. 162.

Jané, Jordi (2001). Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors/Galàxia Gutenberg.

Jané, Jordi (2013). 152 Volts de pista (2 volums). Col·lecció Eines de Circ. Tarragona: Arola Editors.

Fonts iconogràfiques

http://www.pepbou.com/

(Text peu de foto: Pep Bou a Diaphanos (TNC, 2003)

© Robert Ramos 

Enllaços

http://www.pepbou.com/

Col·laboració amb Jorge Wagensberg (5’39”): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/compte-enrere/arts-esceniques-pep-bou-i-jorge-wagensberg/video/3354590/

Col·laboració amb Enric Geli (2’14”): http://www.ruiz-geli.com/projects/stage-design

Redactor/a

Jordi Jané i Romeu