Max Glaenzel Ribas

Escenògraf

21-3-1971

Barcelona

Va iniciar la seva formació acadèmica i artística a l’Escola Massana de Barcelona, on primer va fer disseny industrial i després es va passar a l’escultura. Abans d’acabar els estudis, de resultes de la convivència amb companyies de teatre i fent gires i, a més, amb l’oportunitat de dissenyar elements i espais escènics, es va convertir en escenògraf teatral. El 1993 va debutar amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter Yvonne, princesa de Borgonya, de Witold Gombrowicz, estrenat al Sant Andreu Teatre (SAT) de Barcelona sota la direcció de Josep Maria Mestres (Premi especial de la sisena edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques). D’aleshores ençà es dedica, exclusivament, a aquest àmbit. Al llarg de més de trenta anys de professió ha treballat amb els creadors de més actualitat a Catalunya, en col·laboració amb nous escriptors i joves directors, i ha dissenyat i construït escenografies d’espectacles per a les principals sales i teatres de Barcelona, com el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors o el Gran Teatre del Liceu. La seva dedicació com a escenògraf teatral també l’ha dut a presentar regularment els seus treballs a altres centres de producció de fora de Catalunya, tant espanyols, com ara el Teatro de la Abadia, el Centro Dramático Nacional o el Teatro Real de Madrid, com internacionals, entre els quals destaquen la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín, la Schauspielhaus de Düsseldorf i el Teatro Stabile del Vèneto. També ha treballat conjuntament amb les companyies de dansa del Teatre Reial de Dinamarca, l’Òpera de Göteborg (Suècia), l’Opéra National de Lyon (França), l’Opernhaus Zürich (Suïssa) i la Deutsche Opera am Rhein (Alemanya).

Max Glaenzel és un dels exponents més rellevants de l’escenografia teatral catalana d’ara, al costat d’altres professionals com Estel Cristià (amb qui comparteix l’autoria de totes les seves creacions), Bibiana Puigdefàbregas, Paco Azorín, Sebastià Brosa o Anna Alcubierre. Amb alguns d’aquests noms va participar, el 2019, a la Quadriennal d’Escenografia i Espais Teatrals de Praga en representació de Catalunya.

Al llarg de la seva dilatada i prolífica carrera, Glaenzel ha demostrat una gran habilitat per a transmetre sensacions i definir atmosferes, que ha tingut traduccions plàstiques molt diferents a l’hora de construir l’arquitectura de l’escena, amb propostes espacials molt variades i amb solucions ben diverses, en què es barregen la realitat i la utopia, el disseny i l’art que prové de la seva formació artística i de la seva experiència. Amb freqüència, el seu nom també ha anat associat a propostes experimentals. N’és un bon exemple Rimunsky (2008) de Roger Bernat i Ignasi Duarte. Col·laborador habitual d’alguns dels directors i directores teatrals més importants de l'escena catalana actual, és responsable de l’escenografia d’una llarga llista d’espectacles de teatre, òpera i dansa.

Entre moltes altres, ha dissenyat les produccions de Dissabte, diumenge i dilluns (2002), d’Eduardo de Filippo, Il viaggio a Reims (2003), de Gioachino Rossini, Forasters (2004), de Belbel, Les falses confidències (2005), de Marivaux, El ball (2009), d’Irène Némirovsky, i Agost (2010), de Tracy Letts, amb direcció de Sergi Belbel; Ròmul El Gran (2005), de Friedrich Dürrenmatt, dirigit per Carles Alfaro; Els estiuejants (2006), de Màksim Gorki, Aprés moi le déluge (2007), de Lluïsa Cunillé, i El quadern daurat (2020), de Doris Lessing, sota la direcció de Carlota Subirós; 2666 (2007), a partir del text homònim de Roberto Bolaño, i Rock’n’roll (2008), de Tom Stoppard, amb direcció d’Àlex Rigola; El gran mercado del mundo (2019), de Calderón de la Barca, i El burlador de Sevilla (2022), de Tirso de Molina, amb direcció de Xavier Albertí. Des de l’any 2005, Glaenzel també ha col·laborat estretament amb el coreògraf Marcos Morau, de la companyia de dansa La Veronal, fet que ha donat lloc a un gran nombre de projectes conjunts. Entre els últims realitzats cal esmentar Into the Little Hill (2020), Opening Night (2021) i La Belle au Bois dormant (2022).

Tot aquest treball com a constructor d’escenografies li ha valgut el reconeixement per part del sector en múltiples ocasions: del 2003 al 2010 va rebre quatre premis Butaca a la millor escenografia per Dissabte, diumenge i dilluns, Forasters, Els estiuejants i Agost; el 2009, junt amb Estel Cristià, un premi Max a la millor escenografia i el Premi a l’Escenografia de la Crítica Teatral de Barcelona pel seu treball al muntatge 2666; el 2019, conjuntament amb Sílvia Delagneau, el Premi Ciutat de Barcelona per l’escenografia i el vestuari de l’obra Europa Bull, escrita i dirigida per Jordi Oriol; el 2020, una nominació a la 23a edició dels premis Max per la seva feina a El gran mercado del mundo, i el 2022, el premi al millor espai escènic dels XXIV Premis de la Crítica d’Arts Escèniques per l’espectacle Opening Night.

Peralta Gilabert, Rosa. «Entrevistes a escenògrafs catalans contemporanis». Assaig de teatre, núm. 72 (2019), p.137-151.

Jordi Auseller Roquet