Lluís-Anton Baulenas

Lluís-Anton Baulenas i Setó

 

Identificacio/ns

Escriptor, dramaturg i traductor

Data de naixement

21-9-1958

Lloc de naixement

Barcelona

Biografia

Tot i que Lluís-Anton Baulenas és més conegut per la seva obra narrativa i com a traductor, el cert és que es va iniciar en el món de les lletres a través de la dramatúrgia. L’any 1987 va abandonar la seva feina de professor d’institut per dedicar-se plenament a la literatura. Els seus primers passos van ser com a dramaturg i director d’espectacles de cabaret que ell mateix interpretava en bars o espais de l’escena alternativa barcelonina, amb peces com Els darrers oficis, Històries negres o Frenopàtic. Paral·lelament, enceta la seva trajectòria com a narrador amb un primer recull de contes, Qui al cel escup... (1987), al qual el segueixen una vintena de novel·les, reculls de contes i llibres d’assaig. D’entre les seves novel·les, traduïdes a una dotzena d’idiomes, cal destacar Noms a la sorra (1995), El fil de plata (1998), La felicitat (2001), Amor idiota (2003) o El nas de Mussolini (2008). La seva producció escènica s’interromp a mitjans dels noranta, havent publicat títols com Melosa fel o El pont de Brooklyn, i després d’haver fundat la seva pròpia companyia l’any 1993, Grup Íntim de teatre La Darrera, per a dur a escena els seus espectacles de tall cabaretesc. A partir de l’any 2019 reprendrà la seva producció dramatúrgica.

Baulenas és, també, un traductor sòlid i constant del francès i de l’anglès tant de narrativa com de teatre, amb títols a la seva nòmina d’autors com Truman Capote, George Orwell, Marguerite Yourcenar, Albert Camus, Eugene O'Neill o Jean Cocteau. També publica a premsa articles i crítica literària i cultural a mitjans com El País, Ara, La Vanguàrdia o El Punt Avui. Ha adaptat per al cinema textos seus en les pel·lícules Anita no perd el tren (2001), Amor idiota (2005) i A la deriva (2009), totes tres dirigides per Ventura Pons.

Entre els nombrosos premis que ha guanyat, es poden destacar el Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral (1989), el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la (1999), el Premi Ramon Llull de novel·la (2005) i el Premi Sant Jordi de novel·la (2008). Com a dramaturg, ha guanyat el premi Ciutat d’Alcoi en dues ocasions: l’any 1989 per Melosa fel i l’any 1995 per El pont de Brooklyn.

Significació

L’obra dramatúrgica de Lluís-Antoni Baulenas, per menys coneguda, no és menys interessant que la narrativa. La seva producció es pot agrupar en dues etapes: del 1986 al 1996, on combina l’estrena de peces de cabaret (que ell mateix sol dirigir i interpretar) amb la publicació d’obres de text provocatives, grotesques, properes a l’esperpent; i la que arrenca a partir del 2019, amb un seguit d’adaptacions i teatralitzacions de textos d’altres autors com Joan Brossa, Boris Vian o Gabriel Ferrater. De la primera etapa dramatúrgica, la més fecunda, se n’ha destacat la inclinació per la sordidesa, l’absurd, la ironia, la paròdia i fins i tot la caricatura (en definitiva, per la deformació extrema de la realitat), que pren com a punt de partida el corrent del realisme brut tan en voga en la literatura dels vuitanta. Baulenas, però, no s’encasella en aquest corrent, ja que utilitza elements humorístics (Batlle, 1993) o manllevats del simbolisme (Sirera, 1993: 40) que fan que se n’allunyi.

Estrenes

Els darrers oficis. A partir del text de Boris Vian. El Llantiol, Barcelona.

Històries negres. Teatre de la Riereta, Barcelona.

Frenopàtic. Centre Cívic L’Artesà, Barcelona.

Melosa Fel. Colectivo de Actores de Extremadura. Teatro Menacho, Badajoz.

Novembre 1993. Un arabesc a la pell. Direcció de Lluís-Anton Baulenas. Teatre Tantarantana, Barcelona.

Juliol 1994. Cabaret d’hule i sofregit. Direcció de Lluís-Anton Baulenas. La Cova del Drac, Barcelona.

Juliol 1995. Repúbliques. Direcció de Rafel Duran. Teatre Prado, Sitges.

Kinocabaret. Direcció de Joan Riera. La Cova del Drac, Barcelona.

Novembre 1999. «Feliç aniversari». Peça breu dins Sopa de ràdio, de diversos autors. Direcció d’Oriol Grau. CCCB, Barcelona.

Maig 2000. Trist, com quan la lluna no hi és. Direcció de Pere Sagristà. Teatre Tantarantana, Barcelona.

Febrer 2019. Brossa enrabiat. Espai Brossa, Barcelona.

Gener 2021. Manual de supervivència (Homenatge a Boris Vian). Teatre Romea, Barcelona.

Maig 2022. Sobre el bé i el mal (Tot llegint Pierpaolo). Direcció de Víctor Álvaro. Teatre Romea, Barcelona.

Octubre 2022. Els cossos i el temps. Planeta Ferrater. Direcció de Lluís-Anton Baulenas. Biblioteca Mercè Rodoreda, Barcelona.

 

Publicacions

(Només teatre)

La ben calçada, o, Sabates per Tothom. Barcelona: Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, 1990. Amb Damià Barbany

No hi ha illes meravelloses. Barcelona: Institut del Teatre, 1992.

Melosa fel. València: Edicions 3i4, 1993.

El pont de Brooklyn. Barcelona: Edicions 62, 1995.

Trist, com quan la lluna no hi és. Alzira: Bromera, 1995.

Bibliografia

 

Badiou, Maryse. «Lluís Anton Baulenas dramaturg o El personatge a la recerca de la seva persona». Pausa, núm. 9-10 (1991). https://www.revistapausa.cat/1991_9-10_10/ [Consulta: 11 setembre 2024]

Batlle, Carles. «Fitxer de lectures. Melosa fel». Pausa. Núm. 15 (1993). https://www.revistapausa.cat/fitxer-melosa-fel/ [Consulta: 11 setembre 2024]

— «La nova dramatúrgia catalana: de la perplexitat a la diversitat». Caplletra, núm. 22 (primavera 1997), p. 49-68.

Bruch i Salada, M. Lluïsa; Areny Busquets, Maria. Lluís-Anton Baulenas. Itineraris de lectura. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1998.

Sirera, Josep Lluís. «Una escriptura dramàtica per als noranta. (Notes de lectura)». Caplletra, núm. 14 (primavera 1993), p. 31-48.

Enllaços

 

Entrada de Lluís-Anton Baulenas a l'AELC

Entrada de Lluís-Anton Baulenas a Enciclopedia.cat

Redactor/a

Albert Pijuan Hereu (2024)