La Fanfarra

Companyia de teatre de titelles, actualment extingida, formada el novembre de 1976 i integrada per Toni Rumbau, Eugenio Navarro i Mariona Masgrau.

La Fanfarra

Catalunya

1976-2002

Al final dels anys setanta, aquest col·lectiu d’artistes, dedicat principalment a les marionetes, però que també va treballar el titella de guant i les ombres, fou un dels grups més actius entre els que actuaven diumenge rere diumenge a la plaça del Pi de Barcelona. Des del principi van crear el personatge de Malic, un aventurer professional que encarnava els anhels aventurers i anarquitzants dels seus creadors, i que va protagonitzar la majoria dels seus primers espectacles. El primer, titulat Malic a Babilònia, fou un espectacle de marionetes de fil manipulades des d’un pont amb molts efectes de so i de llum, amb canvis de decorats, etc. Aquest muntatge fou seguit per uns altres, com ara La història del Rei Trist, Malic a l’illa de les Tortugues, Aquil·les i la tortuga, El gegant de les Muntanyes i El capità Caçalla. El 1980, la companyia s’inicià en el teatre d’ombres estrenant un nou espectacle fet amb marionetes de fil i ombres xineses: La història de Li o Malic a la Xina. En la mateixa línia s’ha de situar l’obra Malic a Nova York o la Claveguera Lírica. El 1984, La Fanfarra va obrir el Teatre Malic, una sala de teatre de petit format dedicada principalment al teatre de marionetes, però que també va hostatjar espectacles d’ombres, de titelles de guant, d’actors, de cabaret, d’òpera de cambra, de màgia, de dansa, etc. Des de la seva obertura, la companyia hi estrenà els següents muntatges: Calidoscòpia, Les aventures de Malic, La Reina Blanca (1986), Malic enamorat o el retorn d’en Titella (1985), Europa i Carmen. Organitzadora del Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions a partir de 1993, la sala va tancar les portes a les acaballes de 2002, any en què també es va dissoldre l’activitat de la companyia —tot i que, en realitat, ja feia temps que els seus tres membres havien iniciat una línia de muntatges unipersonals. 

La Fanfarra va arribar a ser una de les companyies més prestigioses del panorama titellaire català i, sens dubte, la de més projecció internacional, gràcies, sobretot, a la seva constant participació en nombrosos festivals internacionals de titelles de tot el món. Al llarg de la seva trajectòria també va rebre diversos reconeixements per la seva feina, entre els quals destaquen un Aplaudiment dels prestigiosos Premis FAD (1989), el Premi Especial de la Crítica (1990) i el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre (1992).

Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.

Jordi Auseller i Roquet