Fundada el 1981, La Fàbrica va ser un espai situat al barri de Gràcia que es va convertir en una escola de diversos estils de dansa. Aquest projecte va ser impulsat i codirigit per Toni Gelabert i Norma Axenfeld al llarg de la seva trajectòria. El centre, de fet, va néixer després d’una estada de Toni Gelabert (germana de Cesc Gelabert, que també havia estat alumna de l’escola d’Anna Maleras i que tenia molta relació amb les escoles de disseny d’Eina i Elisava) a Nova York.
En els seus inicis, la missió principal de l’espai era oferir una formació multidisciplinària de tècniques de dansa, però ben aviat es va convertir en un centre de referència de tècniques de dansa moderna i contemporània. Per aquest centre hi van passar a donar classes professors i professores tant locals com internacionals. Entre els ballarins i ballarines locals que van impartir classes destaquen: Cesc Gelabert, Lydia Azzopardi, Montse Colomé, Toni Jodar, Francesc Bravo.
Des de La Fàbrica es van organitzar tallers i monogràfics per introduir tècniques i llenguatges coreogràfics, com dansa teatre amb Albert Vidal i Lindsay Kemp, a més d'ensenyar-hi tachi, body contact, anatomia del moviment o mim. A causa de la seva idiosincràsia, La Fàbrica va acollir alumnes amb molts tipus de bagatges i procedència provinents tant de Catalunya com de la resta de l’Estat. La Fàbrica va tancar el 1989 per falta de suport econòmic.
Barcelona
Dates1981-1989
SignificacióLa Fàbrica va ser la primer espai d’impuls de la dansa contemporània catalana, sobretot a nivell de creació. Tot i que l’Escola Anna Maleras, prionera en l’ensenyament de tècniques modernes i contemporànies, i l'Institut del Teatre van ser escoles clau per impulsar l’ensenyament de la dansa contemporània, La Fàbrica es va erigir com un centre dinàmic on es podien aprendre tècniques, llenguatges i estils, i des d’on es va fomentar sobretot la creació coreogràfica i l’intercanvi d’idees. Al llarg dels anys vuitanta aquest espai també va ser un espai per compartir treballs en procés de creació (work in progress) i presentar peces que no trobaven teatres o sales que els acollissin. En efecte, La Fàbrica va ser un espai pioner amb unes dinàmiques i una missió de treball semblant a fàbriques de creació, com La Caldera (1995).
BibliografiaVendrell, Ester. «Catalunya». A: Historia de la danza contemporánea en España (Vol. I): De los últimos años de la dictadura hasta 1992. Madrid: Academia de las Artes Escénicas de España, 2019.
Redactor/aClàudia Brufau Bonet
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar