Jota

La jota és un ball popular molt estès per tota la península ibèrica: l'Aragó, Catalunya, les Illes Balears, València, Múrcia, Andalusia, Extremadura, Castella, Lleó, Galícia, Cantàbria i Astúries.

L'origen es remunta al segle XVIII, tot i que va viure la màxima esplendor al segle XIX.

És una dansa alegre i provocativa que es balla en parella i en què els balladors s'insinuen l'un a l'altre, però sense que mai arribin a tocar-se. Es balla mantenint els braços estesos amb les mans a l'alçada del cap i amb castanyoles, i s'interpreta sovint en el marc de rituals festius. Els passos principals són similars al del valset, però la jota acaba desenvolupant passos de gran dificultat tècnica. En cada regió es balla de manera diferent: jotes de tres cobles, boleros, fandangos, etc. Les lletres tracten temàtiques tan diverses com l'amor i la crítica social.

La jota que més s'ha popularitzat internacionalment, per la seva espectacularitat en els salts, és l'aragonesa. La jota catalana es balla principalment a les Terres de l'Ebre i a la Franja de Ponent. Sovint se l'ha titllat de no ser una dansa catalana, però els darrers anys hi ha hagut un fort moviment de recuperació de la jota catalana.

A les comarques del Baix Ebre i el Montsià continua el costum d'improvisar jotes a càrrec de cantadors i en el marc de les festes. El cantador és sempre un home acompanyat d'una rondalla, formació musical que pren aquest nom de l'acció de rondar. És el que al País Valencià s'anomenen les albades, acompanyades de dolçaina i tabal. Al Principat la formació musical va passar a ser de corda —guitarra, guitarró, bandúrria, etc.— amb algun instrument de vent de metall i sense que hi manqui alguna percussió per a l'acompanyament rítmic. La tonada, de melodia fixa, s’atura quan el cantador aixeca la mà, senyal que ja té preparada la cobla. La canta i, entre estrofa i estrofa, la rondalla torna a interpretar la jota.

A finals del segle XIX ballarins de dansa clàssica espanyola van portar als escenaris la jota com a espectacle popular. També es van incloure balls de jota en espectacles de varietats i en les sarsueles, pel·lícules, concursos, etc. Durant la primera meitat del segle XX la jota va passar a formar part dels espectacles de ballet dels teatres d'òpera de l'Estat. Així, podem trobar interpretacions de jotes a càrrec del Ballet del Gran Teatre del Liceu i en teatres de Madrid i a les grans ciutats de l'Estat, així com en teatres internacionals on les companyies feien gires. A partir de la segona meitat del segle XX la jota escènica es transforma, pren aires més acadèmics i s'interpreta per ballarins acadèmics provinents de la dansa clàssica espanyola i l'escola bolera, especialment coreografiades com a ball escènic.

<http://www.altoaragon.org/lajota.htm>

<http://collabrials.blogspot.com.es/2012/05/la-jota-i-altres-generes-en-els-quadros.html>

Marta Porter