Josep Peris Celda

Identificacio/ns

Dramaturg

Data de naixement

11-12-1882

Lloc de naixement

València

Data de defunció

14-11-1960

Lloc de defunció

València

Biografia

El seu nom complet era Josep Ernest Peris Celda. Va nàixer en una modesta família, car el seu pare es dedicava a la reparació de calçat. Des de ben petit li agradava dibuixar, raó per la qual va començar a estudiar dibuix a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Seguidament, es va posar a treballar com a pintor de rètols i sanefes, i va arribar a pintar algun quadre a l'oli.

La seua afició al teatre li ve de son pare i també és molt precoç, perquè amb solament nou anys va formar part d'una companyia infantil que representava sarsuela. Igualment, des de ben jovenet pul·lulava per algunes de les nombroses societats teatrals i centres recreatius de la ciutat de València, com ara Los XX i Mediodía. En aquesta darrera societat estrena, a vint anys, la seua primera obra, i a partir d'aleshores ja mai va deixar d'estar vinculat al teatre. Ben al contrari, la seua dedicació teatral anirà accentuant-se fins al punt de deixar qualsevol treball per tal d'emprar tot el temps a escriure textos teatrals. S'abocarà de ple al teatre fins al final de la seua vida, si bé els més de vint anys que conformen el període 1917-1938 és quan confecciona el gros de la seua producció. De fet, Josep Peris Celda és, sense dubte, un dels autors de teatre valencià més prolífics del segle XX.

Cal remarcar, igualment, que va ser un dels impulsors i fundadors de la Societat d'Autors Valencians (1933-1939) i va formar part de la seua primera junta directiva. Aquesta societat tenia com a finalitat la defensa dels interessos dels dramaturgs valencians, que no se sentien representats pel tarannà centralista de la Sociedad General de Autores de España (SGAE). Immediatament després de la Guerra Civil, Josep Peris Celda i altres autors teatrals valencians pretengueren reactivar la Societat d'Autors Valencians, però l'intent fou avortat dràsticament per les autoritats franquistes, i Peris Celda fou detingut durant alguns dies.

Per altra part, també va desenvolupar les funcions de director d'escena algunes vegades. Així, en la subtemporada de primavera del 1924 va ser director d'escena de la companyia del Teatre Circ Regües. En 1927 el van nomenar cap de l'Escola de Declamació de la societat valencianista Lo Rat Penat. També en la temporada del 1932-1933 va dirigir el grup del Cercle de Torrent, del qual formaren part dues filles seues i altres familiars. Així mateix, a començaments de la temporada del 1934-1935 va ocupar el càrrec de director artístic d'una companyia de comèdies, sainets i revistes valencianes, que va fer una breu gira per Barcelona.

El seu prestigi com a comediògraf fou tan gran que se li van fer diversos homenatges en vida, tant a Lo Rat Penat i a l'Ateneu Regional, entitats de les quals era soci, com en diversos teatres públics valencians. Després d'una greu malaltia, va morir el 14 de novembre del 1960 al seu domicili del barri del Cabanyal de València.

Significació

Josep Peris Celda és un dels autors de la història del teatre valencià més aplaudits i coneguts pel públic. Des de l'estrena de la seua primera obra, Tres artistes de porxe, l'any 1903 en un teatret del barri valencià de Russafa, fins a l'última, La València de hui, estrenada el 1954 al Teatre Alkázar de València, foren un centenar les peces valencianes estrenades en més de cinquanta anys de professió. Segons hem pogut documentar, 42 d'aquestes obres han estat editades, mentre que 61 han romàs inèdites. Altrament, en castellà n'escrigué al voltant d'una vintena.

Fou un autor molt prolífic que conreà molts gèneres dramàtics, però bàsicament escrigué obres còmiques amb tocs melodramàtics. La major part de la seua producció són sainets curts, entre els quals destaca Nelo Bacora, el seu major èxit, més de deu mil vegades representada, i les obres següents amb milers o centenars de representacions: Pobre Xarlot!, Sels de novençà, Sal de figuera, Per la fam d'heretar, L'esmeralda llevantina, Lo que val un bes, La rosella, Nit de nóvios, La peixca de la ballena i Una ajuda.

Altrament, Peris Celda va tractar de sumar-se al corrent renovador del teatre valencià del primer terç del segle XX, i va aconseguir relatius èxits amb obres llargues en dos i tres actes, com ara el drama valencià en quatre actes Terres maleïdes, que és una adaptació de la novel·la La barraca, de Vicent Blasco Ibáñez, i Rialles del voler, poema dramàtic en dos actes ambientat en l'època de les Germanies. Igualment van obtenir molt bona crítica dues obres que reflecteixen l'actualitat política i social del moment: La bolxevique del Carme, estrenada el mes següent de proclamar-se la II República espanyola, i Cap ahí amunt anem!, representada durant la Guerra Civil.

Entre la seua producció, també cal destacar les obres líriques, especialment les revistes valencianes, un gènere que tractava temes costumistes i d'actualitat, i que solia contindre luxosos quadres d'exaltació valenciana. D'entre les revistes que aconseguiren major èxit, cal citar Voleu llum? o València a fosques, València de dia, Arròs en fesols i naps i El Micalet de la Seu. De fet, podem considerar a Josep Peris Celda com un dels llibretistes més importants del teatre líric valencià, tot col·laborant amb molts dels compositors valencians de l'època, com ara Miquel Asensi, Lolita Soriano, Antoni Palanca, Enric Estela, Francesc Balaguer, Carles Civera, Rafael Murgui, Ernesto Rosillo, Joan Martínez Bàguena, Josep Lon Gallera i Vicent i Artur Terol.

Per la seua proverbial amenitat i vena humorística, també va conrear la literatura fallera, estrenant apropòsits teatrals fallers, escrivint poemes per a llibrets de falla i intervenint en actes de presentació de les falleres majors de nombroses falles. Pel que fa al teatre faller, subgènere local amb molt de predicament entre els autors valencians, cal destacar les peces President d'honor, Un fallero més i El fallero major; tot i que el tema de les falles està present en moltes altres de les seues obres.

La major part de la seua producció fou estrenada al Saló Novetats per la companyia de Manolo Taberner i Vicent Montesinos, però també li estrenaren moltes obres la companyia del Teatre Modern, dirigida per Pepe Alba, o la del Teatre Alkázar i del Nostre Teatre, comandada per Vicent Mauri. Altres conjunts que li estrenaren obres foren els dirigits pels primers actors següents: Pepe Beüt, Antoni Virosque, Pepe Ángeles, Vicent Broseta, Juli Espí, Manolo Pradas, Daniel Alberich i Daniel Benítez. Igualment, les actrius de teatre valencià més importants de l'època representaren la seua producció, com ara Empar Piquer, Emília Clement, Carme Nieto, Pilar Martí, Encarna Máñez, Milagros Baeza o Pepita Huerta, entre d'altres.

En definitiva, Josep Peris Celda fou un comediògraf de gran enginy i ploma fàcil, que sabé trasplantar a l'escena els costums valencians de la seua època, amb atractius arguments, rica ambientació, personatges ben dibuixats i una acció viva i natural. El seu estil era amé i graciós, amb diàlegs fluids i una versificació senzilla. Coneixia la tècnica teatral perfectament i utilitzava tota classe de recursos còmics i de ressorts escènics de gran efecte. Podem concloure que Josep Peris Celda posseïa millors qualitats literàries que la majoria dels autors valencians de la seua època.

Estrenes

2 març 1903. Tres artistes de porxe. Joguet. Teatre del Mediodía, València.

9 febrer 1911. Terres maleïdes. Drama valencià. Teatre Princesa, València. Enrique Rambal.

febrer 1917. Ahí va un quinto. Monòleg. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

25 abril 1917. L'afició. Joguet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

15 juny 1917. Debut de "Col i Flor". Joguet còmic. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

6 octubre 1917. Va a empesar ahora. Apropòsit. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

8 octubre 1917. Pobre Xarlot. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

10 novembre 1917. Sels de novençà. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

17 desembre 1917. Sal de la figuera. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

28 desembre 1917. El que en tomba tres, un puro. Innocentada. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

2 gener 1918. Per la fam d'heretar. Comèdia. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

15 gener 1918. Voleu llum? o València a fosques. Revista valenciana, amb partitura de Lolita Soriano Raga. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

4 març 1918. València de dia. Revista valenciana d'actualitat, amb música de Lolita Soriano Raga. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

20 maig 1918. Bé quedarem, tia Ciril·la! Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

21 juny 1918. Nelo Bacora. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

5 juliol 1918. L'esmeralda llevantina. Comèdia. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

28 octubre 1918. La tia Pepa Tona. Joguet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

14 novembre 1918. Ací no en quedem ni u...! Revista d'actualitat. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

16 novembre 1918. Ja dia jo...! Comèdia. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

28 desembre 1918. Kakau contra Nyespla. Innocentada. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

28 desembre 1918. La turquesa del Tobogan. Innocentada lírica. Teatre Apolo, València.

31 gener 1919. Lo que val un bes. Sainet. Saló Novetats. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

11 abril 1919. La fam no té llei o la solusión mañana. Escenes d'actualitat. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

26 maig 1919. Llei de vida. Comèdia. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

3 juny 1919. Tres pilotes, dos diners. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

20 juny 1919. Gent jove. Joguet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

4 octubre 1919. Ja estem ací. Apropòsit. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

7 novembre 1919. Moreno i roig. Joguet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

9 desembre 1919. Si el marqués de Campos... Revista. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

1 març 1920. Les berrugues de Pilatos. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

16 desembre 1920. La rosella. Comèdia. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

7 gener 1921. Sinapisme o la porga del Xato. Joguet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

9 febrer 1921. Mena, mena, fill de Déu! Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

15 març 1921. Bunyols i llorer. Sarsuela dramàtica, amb partitura del mestre Antoni Palanca. Teatre Circ Regües, València.

3 juny 1921. Nit de nóvios. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

28 juny 1921. El dolor de fer bé. Comèdia valenciana. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

14 octubre 1921. Arròs amb fesols i naps. Revista valenciana, amb música de Francesc Balaguer. Teatre Circ Regües, València. Leopoldo Gil.

29 setembre 1921. L'operació. Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

21 desembre 1921. Flor silvestre. Sarsuela, amb partitura de Francesc Balaguer. Teatre Líric, València.

4 gener 1922. Les dos glòries. Comèdia. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

10 abril 1922. L'àngel bovo. Revista. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

30 setembre 1922. Jardí de flors. Sainet líric. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

8 gener 1923. Sol i sombra. Comèdia. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

22 juny 1923. I a mi, qui m'empoma? Joguet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

27 juny 1923. Mosquit de Tenda. Comèdia. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

19 novembre 1923. Si jo fóra ric... Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

22 novembre 1923. A ras de terra! Comèdia valenciana de costums. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

12 maig 1923. A la coronació! Sainet. Saló Novetats, València. Manolo Taberner i Vicent Montesinos.

21 març 1924. El porquet de Sant Antoni o una estoreta velleta. Comèdia de costums valencians. Teatre Princesa, València. Antoni Virosque.

10 desembre 1924. La traca. Revista valenciana, amb partitura de Carles Civera i Rafael Murgui. Teatre Russafa, València. Luis Bori.

17 abril 1925. Anem a vore! Teatre Modern, València. Pepe Alba.

8 maig 1925. El bon panyo. Comèdia. Teatre Modern. Pepe Alba.

29 maig 1925. Ací està Fleta! Apropòsit. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

19 octubre 1925. Una ajuda. Comèdia amb il·lustracions musicals del mestre Miquel Asensi. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

31 octubre 1925. Xutti. Apropòsit. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

22 desembre 1925. Ahir, hui i demà. Adaptació valenciana de la revista en castellà Hoy, llibret original de José Ramos Martín i partitura del mestre Ernesto Rosillo. Teatre Russafa, València. Pepe Ángeles.

23 febrer 1926. Pepico! Comèdia. Saló Novetats, València. Vicent Broseta.

17 setembre 1926. Que s'alce l'estora. Apropòsit. Teatre Modern. Pepe Alba.

27 setembre 1926. La peixca de la ballena. Comèdia. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

12 octubre 1926. De raça germana. Apropòsit. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

29 octubre 1926. La tercera part del Tenorio. Apropòsit líric, amb música de Miquel Asensi. Teatre Regional, València. Pepe Beüt.

24 desembre 1926. L'escolà de Quart. Comèdia. Teatre de la Comèdia, València. Pepe Alba.

11 gener 1927. Més allà de la llei. Comèdia dramàtica. Teatre de la Comèdia, València. Pepe Alba.

17 març 1927. El fallero major. Apropòsit líric faller, amb partitura de Miquel Asensi. Teatre Modern, València. Pepe Beüt.

17 març 1927. President d'honor. Apropòsit faller. Teatre Modern, València. Pepe Beüt.

18 maig 1927. Lo que no vullgues per a tu... Sainet de costums morellans. Teatre Modern, València. Pepe Beüt.

27 maig 1927. La doneta. Monòleg. Teatre Regional, València. Vicent Montesinos.

4 novembre 1927. Cacaus i tramussos. Revista amb partitura del mestre Miquel Asensi. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

10 febrer 1928. El quadro de regal. Astracanada. Saló Novetats, València. Pepe Beüt.

30 novembre 1928. Rialles del voler. Poema dramàtic. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

5 abril 1929. Jugar amb canyetes. Comèdia. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

6 abril 1929. Detin-te en l'aire. Miracle de Sant Vicent Ferrer. Societat Lo Rat Penat i Altar del Tros Alt, València. Xiquets de l'Altar del Tros Alt.

20 abril 1929. Noi, xe i olé! Revista d'actualitat, amb música de Josep Lon Gallera. Teatre Modern, València. Pepe Alba.

7 març 1930. El més allà. Apropòsit. Ateneu Regional, València. V. Mercader i M. Garcia.

26 abril 1930. La séquia. Miracle de Sant Vicent Ferrer. Altar del Tros Alt, València. Xiquets de l'Altar del Tros Alt.

13 març 1931. Quan elles volen. Comèdia. Teatre Alkázar, València. Vicent Mauri.

22 maig 1931. La bolxevique del Carme. Sainet. Teatre Alkázar, València. Vicent Mauri

17 novembre 1931. Cara a la vida. Comèdia. Teatre Alkázar, València. Vicent Mauri.

19 desembre 1931. Salpicó d'anguiles. Revista, en col·laboració amb Pepe Beüt i amb música de Miquel Asensi. Teatre Moulin Rouge, València. Pepe Beüt.

19 desembre 1931. A mitja canya. Revista amb partitura de Miquel Asensi. Teatre Moulin Rouge, València. Pepe Beüt.

6 febrer 1932. Tres dones i un pato... mercat. Sainet. Teatre Moulin Rouge, València Daniel Alberich.

6 febrer 1932. Voler sense voler. Comèdia. Teatre Alkázar, València. Vicent Mauri.

14 maig 1932. El que para el sol. Sainet. Teatre Alkázar, València. Vicent Mauri.

21 febrer 1933. En els cuernos de la lluna. Drama amb il·lustracions musicals de Francesc Espert Morera i Joan Sánchez Roglà. Saló Novetats, València. Juli Espí.

17 octubre 1933. Lo nostre. Apropòsit d'actualitat. Nostre Teatre, València. Pepe Alba.

16 febrer 1934. Paraula d'home. Sainet. Nostre Teatre, València. Pepe Alba.

11 abril 1936. Cap i cua. Apropòsit d'actualitat, amb il·lustracions musicals dels mestres Vicent i Artur Terol. Teatre Russafa, València. Pepe Alba i Emília Clement.

26 setembre 1936. Cap ahí amunt anem. Comèdia d'actualitat. Nostre Teatre, València. Vicent Mauri.

6 març 1937. Cosquerelles. Comèdia. Nostre Teatre, València. Vicent Mauri.

19 novembre 1938. Casos i coses o ni son todos los que están. Revista, amb música del Vicent i Artur Terol. Teatre Apolo, València. Juanito Martínez i Carles Garriga.

23 setembre 1945- Un fallero més. Apropòsit faller. Pavelló d'Actes dels Vivers Municipals, València. Vicent Broseta.

27 març 1948. El Micalet de la Seu. Revista valenciana, amb partitura de Joan Martínez Báguena. Teatre Apolo, València. Pepita Huerta i Manolo Pradas.

14 juliol 1950. Vosté és mon pare. Joguet. Teatre Serrano, El Grau de València. Daniel Benítez.

17 abril 1954. La València de hui o va la puerta! Apropòsit. Teatre Alkázar, València.

Publicacions

Tres artistes de porxe. València: Impr. Soto, 1905.

L'afició. València: Est. tip. de Vicente Gallego, 1917.

Debut de "Col i Flor". València: El Cuento del Dumenche, num. 191. Successors d'Emilio Pascual, 1917.

Ací no en quedem ni u...! València: Imprenta Comercial de V. Gallego, 1918.

Per la fam d'heretar. València: Imp. Gallego, 1918.

Voleu llum? o València a fosques. València: Imp. Gallego, 1918.

València de dia. València: Imp. Gallego, 1918.

Sels de novençà. València: Sosietat de Autors Españols, La Gutenberg, 1919.

Nelo Bacora. València: Sosietat de Autors Españols, La Gutenberg, 1919.

L'esmeralda llevantina. València: Sosietat de Autors Españols, La Gutenberg, 1919.

La tia Pepa Tona. València: Sosietat de Autors Españols, La Gutenberg, 1919.

Lo que val un bés. València: La Comedia Llevantina. La Gutenberg, 1919

La fam no té llei o la solusión mañana. València: La Comedia Llevantina, num. 15. La Gutenberg, 1919.

Llei de vida. València: La Comedia Llevantina, num. 23. La Gutenberg, 1919.

Pobre Xarlot. València: La Comedia Llevantina, num. 24. La Gutenberg, 1919.

Terres maleïdes. València: La Comedia Llevantina, num. 28 i 29. La Gutenberg, 1919.

Sal de la figuera. València: La Comedia Llevantina, num. 34. La Gutenberg, 1919.

El dolor de fer bé. València: Galeria d'Obres Valencianes, num. 3. Editorial Arte y Letras, 1921.

Arròs amb fesols i naps. València: Imp. Gallego, 1921.

La rosella. València: Sociedad de Autores Españoles, Imp. V. Gallego, 1921.

Flor silvestre. València: Sociedad de Autores Españoles, Tipografía Helios-V. Gallego, 1923.

Mosquit de tenda. València: Sociedad de Autores Españoles, Tipografía Helios-V. Gallego, 1923.

A ras de terra! València: Tipografía Helios-V. Gallego, 1923.

A la coronació! València: Tip. Helios, 1923.

La Traca. València: Tip. Helios, 1924.

Ací està Fleta! València: Imp. Lleonart, 1925

Una ajuda. València: Imp. A. Badia Ermita, 1925.

Pepico! València: Teatro Valensiá, núm. 25. Imprenta de Manuel Pau, 1926.

La tercera part del Tenorio. València: Teatro Valensiá, núm. 58. Imprenta de Manuel Pau, 1926.

Més allà de la llei. València: Galeria d'Obres Valencianes, núm. 28. Arte y Letras, ca. 1927.

La peixca de la ballena. València: Galeria d'Obres Valencianes, núm. 47. Arte y Letras, 1927.

Cacaus i tramussos. València: Galeria d'Obres Valencianes, núm. 66. Arte y Letras, 1927.

Rialles del voler. València: Galeria d'Obres Valencianes, núm. extraordinari. Arte y Letras, 1928.

Noi, xe i olé! València: Imp. José Pascual, 1929.

La bolxevique del Carme. València: Imp. Soto, 1932.

La doneta. València: Galeria d'Obres Valencianes. Editorial Arte y Letras, 1935.

Un fallero més. València: Junta Central Fallera, 1945.

President d'honor. València: Obres completes, v. 1, Guerri, 1953.

Si jo fóra ric. València: Col·lecció El Teatre, núm. 4. Imp. J. Doménech, 1961.

Detin-te en l'aire. València: s. n., 1963.

La séquia. València: Junta Central Vicentina, 1966.

Ahí va un quinto. València: Imp. Nacher S. L., 1989.

Bibliografia

Guastavino Robba, Severino; Guastavino Gallent, Guillermo. «Un siglo de teatro valenciano. Materiales para su estudio». Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos (RABM), vol. LXXVII (1974), p. 251-254.

Lloret i Esquerdo, Jaume. Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962). Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Diputació d'Alacant, 1999, p. 206.

Sansano, Gabriel (dir.). Inventari bibliogràfic informatitzat del teatre popular valencià dels segles XIX i XX (1817-1950). Edició digital, 2001.

Solà i Palerm, Caterina. El teatre valencià durant la dictadura (1920-1930). Barcelona: Monografies de Teatre, Institut del Teatre de Barcelona / Edicions 62, 1976, p. 36 i s.

Fonts iconogràfiques

Fotografia 1: Foto de Josep Peris Celda. Valencia gráfica, 5-12-1923 (Hemeroteca Municipal de València).

Fotografia 2: Portada de l'edició de la revista valenciana La traca, llibret de Josep Peris Celda, i partitura de Carles Civera i Rafael Murgui. València: Imp. Tip. Helios, 1924.

Fotografia 3: Programa del Teatre Apolo, del 27 de març de 1948, anunciant l'estrena de la revista valenciana El Micalet de la Seu, amb lletra de Josep Peris Celda i música del mestre Joan Martínez Báguena. Arxiu Francesc Almela i Vives (Biblioteca Valenciana).

Enllaços

https://www.xalo.org/wp-content/uploads/2013/09/CAT%C3%80LEC-TEATRE.pdf

 

 

Redactor/a

Jaume Lloret i Esquerdo