Jordi Mesalles

Identificacio/ns

Director

Data de naixement

1953

Lloc de naixement

Barcelona

Data de defunció

9-11-2005

Lloc de defunció

Barcelona

Biografia

Director teatral. Abans de la mort de Franco dirigí alguns espectacles, com Historias para ser contadas, d'Osvaldo Dragún, amb l'Associació de Treballadors de l'Espectacle (ADTE). Tanmateix, el primer espectacle important de la seva trajectòria fou El despertar de la primavera, de Frank Wedekind, presentat al Festival de Sitges del 1978 i produït pel Teatre del Trànsit, que havia creat feia un parell d'anys. A la dècada dels anys vuitanta aconseguí fer-se un lloc en el panorama teatral amb les posades en escena d'El mal de la joventut, de Ferdinand Brückner (Grec 1980), i, molt especialment, d'Els Beatles contra els Rolling Stones, que escriví juntament amb Miquel Casamajor. L'obra s'estrenà al març del 1981 amb gran èxit al Teatre Romea després d'una polèmica que provocà la dimissió de Xavier Fàbregas com a responsable de Teatres de la Generalitat, arran de la censura a què es va voler sotmetre el text a causa de les expressions que alguns qualificaren d'obscenes. L'enrenou arribà fins al Parlament, on el conseller de Cultura, Max Cahner, va respondre sobre el cas. Finalment, es representà el text original.

El 1979 s'incorporà a la plantilla de professors de l'Institut del Teatre en el Departament d'Interpretació, influït per l'anomenat «teatre de la quotidianitat», de Michel Deutsch, autor de qui muntà Partage (1984). Interessat per la pedagogia teatral, fundà amb Joan Ollé el Col·legi del Teatre (1983) i formà part de l'equip fundador de Teixidors – Teatreneu (1985).

Sense abandonar el Teatre del Trànsit, dirigí amb el Centre Dramàtic i el Col·lectiu de Directors (amb Joan Anguera, Joan Ollé, Pere Planella i, més tard, José Sanchis Sinisterra) Brossàrium, de Joan Brossa, a partir dels textos Cavall a fons i El Sabater (1982). El mateix any muntà amb el Centro Dramático Nacional El taxidermista, d'Ángel García Pintado. El 1985 dirigí Tot esperant Godot, de Beckett, amb La Gàbia de Vic, traducció de Joan Oliver i amb Joan Anguera i Ramon Vila en els papers de Vladímir i Estragó. L'any següent dirigí La senyora de Sade, de Yukio Mishima, al Teatre Lliure i amb un repartiment de luxe format per Muntsa Alcañiz, Anna Lizaran, Rosa Novell, Julieta Serrano, Carlota Soldevila i Teresa Vilardell. El 1987 muntà La filla del Carmesí, de Josep Maria de Sagarra, amb el Centre Dramàtic de la Generalitat i Sílvia Munt en el paper protagonista. Els anys següents muntà La força del costum, de Thomas Bernhard, i Això és autèntic!, de Tom Stoppard, ambdues el 1989, per tornar a muntar el 1990 amb La Gàbia de Vic un text de Samuel Beckett, Fi de partida, de nou amb Anguera i Vila en els papers protagonistes.

El mateix 1990 muntà diversos espectacles: Residuals, de Jordi Teixidor, i Alfons Quart, de Josep M. Muñoz Pujol, ambdós amb el Centre Dramàtic i estrenats al Romea. També muntà l'adaptació de la novel·la de Milan Kundera Jacques y su amo en una producció basca. Interessat pel teatre nord-americà muntà diverses peces de David Mamet, de qui fou el veritable introductor en els nostres escenaris: El Chal (Poderes ocultos) (1991), American Buffalo (1993) i Perversitat sexual a Chicago (1993), aquesta darrera amb el Teatre a la Deriva, que també fundà. Amb aquesta companyia muntà Sota un vel d'estrelles, de Manuel Puig (1991), i En la solitud dels camps de cotó, de Bernard-Marie Koltès (1994), de nou amb Ramon Vila.

El seu teatre se centrà en el treball d'interpretació sense grans artificis, posant el treball dels actors per damunt de la resta. Muntà diversos textos sobre el món de la parella: Anatol, d'Arthur Schnitzler (1996), en la traducció de Feliu Formosa, amb Josep Linuesa com a protagonista (ja havia muntat aquesta peça en un taller de l'Institut del Teatre el curs 1989-1990); Després de l'assaig, d'Ingmar Bergman (2002), una producció del Teatre Lliure, amb Montse Guallar, Cristina Brondo i Lluís Marco, i Mathilde, de Véronique Olmi (2004), també produïda pel Lliure, amb Guallar i Marco com a intèrprets i que fou el seu darrer espectacle. Un altre dramaturg que va interessar Mesalles fou Eduardo de Filippo, de qui muntà L'art de la comèdia (1992) amb La Gàbia, i Sik-Sik i El barret de copes, en una coproducció del Teatre Lliure i el Centre Dramàtic del Vallès (2002). Cal sumar a aquests espectacles professionals una gran quantitat de tallers a l'Institut del Teatre, on muntà espectacles de dramaturgs com Strindberg, Von Horváth i Schnitzler, entre d'altres. A més d'El Beatles contra els Rolling Stones, va escriure Multitud d'amors (Assaig de Teatre, 2006).

Jordi Mesalles fou un home de teatre inconformista i protagonitzà diverses polèmiques al llarg de la seva trajectòria, denunciant les llistes negres que marginaven professionals de l'escena i declarant que «caldria reciclar el TNC en una sala multicine» (El País, 1 febrer 2000).

Significació

La trajectòria escènica de Jordi Mesalles és una de les més significatives del període i abasta des dels darrers sospirs del franquisme fins als inicis del segle XXI. Sense vincular-se de manera clara amb cap companyia ni col·lectiu teatral, fundà les companyies Teatre del Trànsit i Teatre a la Deriva. A més de director, fou un destacat professor de l'Institut del Teatre i escriví diverses peces teatrals i textos teòrics.

Estrenes

(Selecció)

1974. Historias para ser contadas, d'Osvaldo Dragún, amb l'Associació de Treballadors de l'Espectacle (ADTE).

1977. El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare. Producció: Saló Diana i per l'Associació de Treballadors de l'Espectacle (ADTE).

1977. Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Teatre del Trànsit. Espectacle infantil. En el repartiment destacaven Abel Folk, Walter Cots, Albert Dueso i Pep Zamora.

1978. El despertar de la primavera, de Frank Wedekind, presentat al Festival de Sitges de 1978.

1980. Antoni i Cleopatra, de William Shakespeare. Teatre del Trànsit (Grec de 1980).

28 novembre 1980. El mal de la joventut, de Ferdinand Brückner. Teatre del Trànsit. Teatre Regina.

21 setembre 1981. Els Beatles contra els Rolling Stones, de Jordi Mesalles i Miquel Casamajor. Teatre del Trànsit. Teatre Romea.

4 novembre 1982. Brossàrium, (Cavall a fons i El Sabater), de Joan Brossa. Centre Dramàtic de la Generalitat – Col·lectiu de directors. Sala Villarroel.

18 maig 1982. El taxidermista, d'Ángel García Pintado. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero.

1984. Partage, de Michel Deutsch. Teatre del Trànsit - Col·lectiu de directors. Teatre Regina.

15 maig 1985. Tot esperant Godot, de Samuel Beckett. La Gàbia Teatre. Principals intèrprets: Joan Anguera i Ramon Vila. Sala Villarroel.

1986. La senyora de Sade, de Yukio Mishima. Companyia Teatre Lliure. Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Anna Lizaran, Rosa Novell, Julieta Serrano, Carlota Soldevila i Teresa Vilardell.

18 febrer 1987. La filla del Carmesí, de Josep Maria de Sagarra. Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Romea. Principals intèrprets: Sílvia Munt, Carme Sansa, Teresa Cunillé, Lola Lizaran, Fermí Reixach, Joan Dalmau, Miquel Cors.

1989. Això és autèntic, de Tom Stoppard. Teatre Set-Teatreneu.

26 abril 1989. La força del costum, de Thomas Bernhard. Teatreneu-Teatre Obert. Festival Internacional de Teatre de Sitges. Protagonista: Pep Cortés.

7 març 1990. Fi de partida, de Samuel Beckett. La Gàbia Teatre. Mercat de les Flors. Intèrprets: Joan Anguera, Ramon Vila, Ivette Vigatà i Lluís Soler.

24 maig 1990. Residuals, de Jordi Teixidor. Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Romea. Escenografia: Jon Berrondo Repartiment: Teresa Lozano, Pep Cortés.

24 maig 1990. Alfons Quart, de Josep Maria Muñoz Pujol. Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Romea. Escenografia: Jon Berrondo. Repartiment: Joan Miralles, Jordi Coromina, Lluís Soler, Àurea Márquez, Joan Anguera, Ramon Vila, Juanjo Prats, Pep Cortés.

1990. Jacques y su amo, de Milan Kundera. Bederen-I, Antzerki Teatro.

1991. El Chal (Poderes ocultos), de David Mamet. Teatre a la Deriva. Universidad de Salamanca. Teatre. Escenografia: Jon Berrondo. Repartiment: Manuel Carlos Lillo, Pilar Pla, Jordi Coromina.

23 novembre 1991. Sota un vel d'estrelles, de Manuel Puig. Teatre a la Deriva. Teatre Municipal Can Gomà, de Mollet del Vallès.

4 març 1992. L'art de la comèdia, d'Eduardo de Filippo. La Gàbia – Sant Andreu Teatre (SAT). Escenografia: Jon Berrondo. Repartiment: Joan Anguera, Jordi Banacolocha, Xavier Ruano, Rosa Cadafalch, Ramon Vila, Cesc Pérez, Ivette Vigatà, Harris Gordon.

1993. Biografia, de Francesc Pereira. Teatre a la Deriva-Sitges Festival Internacional.

Abril 1993. American Buffalo, de David Mamet. La Gàbia Teatre.

19 febrer 1993. Perversitat sexual a Chicago, de David Mamet. Teatre a la Deriva. Teatre Alegria de Terrassa.

1 març 1994. En la solitud dels camps de cotó, de Bernard-Marie Koltès. Teatre a la Deriva. Sala Beckett. Escenografia: Jon Berrondo.

1995. L'Àngel de la informació, d'Alberto Moravia. Teatre a la Deriva. Mercat de les Flors.

17 octubre 1996. Anatol, d'Arthur Schnitzler. Teatre a la Deriva. Teatre Artenbrut.

2001. La ley de la selva, d'Elvira Lindo. Hikateatroa Donostia.

9 noviembre 2002. Després de l'assaig, d'Ingmar Bergman. Companyia Teatre Lliure. Espai Lluire. Intèrprets: Cristina Brondo, Montse Guallar i Lluís Marco.

25 octubre 2002. Sik-sik i El barret de copa, d'Eduardo de Filippo. Centre Dramàtic del Vallès. Teatre Alegria de Terrassa.

14 octubre 2004. Mathilde, de Véronique Olmi. Companyia Teatre Lliure. Espai Lliure. Intèrprets: Montse Guallar i Lluís Marco.

Bibliografia

 Assaig de Teatre (Barcelona: AIET), núm. 54-55 (2006).

Redactor/a

Enric Ciurans