Joaquim García-Parreño i Lozano

Identificacio/ns

Director, dramaturg, intèrpret

Data de naixement

1819

Lloc de naixement

Barcelona

Data de defunció

26-3-1880

Lloc de defunció

Barcelona

Biografia

Joaquim García-Parreño va néixer a Barcelona a inicis del 1819. Era fill del militar i empresari de teatre Josep García Parreño i d'Indalècia Lozano i Lozano. De família acomodada, gaudí d'una bona educació. Va enrolar-se a la milícia o la guàrdia nacional pels volts de la primera guerra carlina (1834). Els inicis teatrals de Joaquim García-Parreño es troben a València, en la dècada dels anys trenta, ciutat on es va traslladar la família. El seu pare i, després, la mare, quan va haver enviudat, foren empresaris del Teatre Principal de la ciutat entre els anys 1833 i 1838. Les primeres notícies l'hi situen contribuint en funcions de benefici de milicians o per a les víctimes de la guerra (1837, 1839).

Seguí la carrera de les armes alguns anys més combatent com a liberal les faccions carlines, fent campanyes al Maestrat, Sevilla o Cadis, que li valgueren algunes condecoracions de mèrit, com la creu de San Fernando. Acabada la guerra (1840), cursà estudis de medicina, que no acabà perquè va tornar a comandar un esquadró de cavalleria de la milícia nacional a Barcelona. El 1843, iniciada la revolta de la Jamància contra el govern d'Espartero, prengué part en la Junta Revolucionària que es creà a la capital. En acabar els aldarulls passà a dedicar-se en exclusiva al teatre.

El seu debut professional tingué lloc el 22 de febrer del 1844 al Teatre Principal de València, assumint papers secundaris amb la companyia de Pedro Montaño. Seguí actuant-hi durant la temporada 1845-1846, durant la qual estrenà el seu primer sainet bilingüe, Vicenteta la de Patraix (1-12-1845), versió valenciana del sainet de Renart La Laieta de Sant Just. També va estrenar una altra obra del primer teatre valencià modern, El pretendiente labriego o El Gafaüt, de Josep Bernat i Baldoví (1846). Acabada la temporada, entre el març i el juny del 1846, passà breument per Barcelona per actuar-hi per primer cop com a galant jove del Teatre Principal (Santa Creu), amb Leandro Lugar, José Tamayo i Miguel Ibáñez, fent repertori castellà. Havent mort la seva esposa durant l'agost, tornà al Principal de València ja en qualitat de primer actor i director del gènere còmic (1846-1847). No hi va tornar fins deu anys després.

En l'entretant, va encetar una etapa de certa estabilitat a la capital catalana (1848-1853) tot alternant la interpretació i la direcció còmica als teatres Principal (substituint Joaquín Arjona) i Liceu, al costat d'alguns actors amb qui ja havia treballat a València, com Leandro Lugar, Pedro Montaño o Ceferino Guerra. La primera peça catalana que interpretà a escena a la capital fou En Titó i Donya Paca, el sainet de Renart i Arús, el setembre del 1849. A inicis dels cinquanta va provar sort amb la sarsuela i l'òpera al Principal, però no va reeixir. Després d'una temporada estival a l'Olimp amb força èxit (1853), decidí anar de gira per altres ciutats de l'Estat espanyol. Així, actuà a Granada (1853-1854; 1859-1860), al Teatro de San Fernando de Sevilla (1854-1856), de nou a València (1856-1857; 1857-1858; 1858-1859; 1863-1864), Saragossa (1860-1861) i Bilbao, entre altres llocs.

Tot i que l'estiu del 1857 havia actuat al Teatre Principal de Barcelona amb Càndida Dardalla i José Calvo, el retorn quasi definitiu no es va produir fins a la temporada 1864-1865, quan la companyia de Teodora Lamadrid i Joaquim García-Parreño centraren l'interès del públic del Teatre Principal i les bones crítiques en premsa. Durant aquesta temporada, estrenà Un barret de rialles, de Frederic Soler, escrita expressament per al seu benefici (2-3-1865).

Després d'una nova gira per Saragossa, València (amb Vico) i Granada (1865-1867), les darreres ciutats que va visitar, s'incorporà a partir del març del 1867 al Principal, on actuava la companyia del Romea (març-abril); després s'encarregà de les funcions del diumenge al Liceu i exercí durant l'estiu de primer actor al Prado Catalán. Va mantenir el contacte amb el Liceu durant dues temporades més (1867-1868 i 1868-1869) i en les representacions de La Passió —arranjada per ell— que dugué a terme el febrer del 1869 i el març del 1870, fins que, finalment, entrà al Teatre Romea en la temporada 1869-1870 substituint Josep Villahermosa, que havia marxat a Amèrica.

Va romandre al teatre del carrer de l'Hospital durant deu anys seguits, on va esdevenir un dels primers actors i directors de la companyia de referència. Fins al punt que els anys 1872 i 1873 fou ell qui assumí la direcció dels tres locals on va actuar la companyia del Teatre Català: Olimp, Liceu i Romea.

Al llarg de la temporada 1879-1880 es va ressentir de la salut i va haver de ser substituït en algunes obres de repertori. Tot i reaparèixer en algunes ocasions, Joaquim García-Parreño i Lozano va traspassar el 26 de març del 1880. El seu fill, Frederic García-Parreño, també fou actor.

Significació

A diferència de gran part dels actors del segle xix —menestrals o artesans—, Joaquim García-Parreño provenia d'una classe acomodada. Els estudis, la notable cultura de què disposava i una trajectòria militar farcida de peripècies fulletonesques li perfilaren una imatge d'home d'honor, liberal compromès, valorós, refinat i culte, fins al punt que, en el record dels seus contemporanis, el personatge sembla sobrepassar la persona. 

Tot i l'estampa romàntica, García-Parreño abandonà la militància i l'estament de manera definitiva (la consideració social de l'actor encara es dolia dels prejudicis atàvics dels moralistes) per dedicar-se per complet a l'art dramàtic, al qual havia contribuït de ben jove des de l'afició i a l'empara d'uns pares que també gaudien del negoci teatral. Format en l'escola i el teatre castellans, s'especialitzà en els papers còmics, de galant jove i tronera. Inquiet, provà sort en la sarsuela i el cant quan es posà en voga a meitat de segle a la capital catalana. La seva determinació el va portar a assumir ben aviat la direcció teatral de les companyies on actuava. N'il·lustra l'emprenedoria una Passió que s'acabà publicant «conforme se representa en lo Gran Teatro del Liceo de Barcelona baix la direcció del primer actor Joaquim García Parreño». Junt amb Emili Arolas, fou un dels dos grans Jesús vuitcentistes que van passar al record del públic català. 

Més enllà d'haver representat sainets i finals de festa dels catalans Renart o Robrenyo, i d'estrenar peces del primer període de la Renaixença catalana (La teta gallinaire, de Camprodon, o Paraula és paraula, de Vidal i Valenciano), Bernat i Baldoví o Rafael Maria Liern van confiar-li algunes obres del que fou els inicis del teatre valencià modern. Anys després, Frederic Soler li va escriure Un barret de rialles per al seu benefici (1865), fet que suposà l'accés de Pitarra al Teatre del Liceu. 

De la bona sintonia entre dramaturg i actor també sorgí El rector de Vallfogona (1871), el primer protagonista dramàtic en català que va fer i amb què García-Parreño fou més recordat. Tanmateix, introduir-se en l'òrbita de Frederic Soler i del Teatre Romea li valgué l'acusació d'haver-ne desviat la línia programàtica cap a tendències pròpies del teatre castellà (Sellés, Echegaray), eminentment sentimentalista, de temàtica i personatges no genuïnament catalans i d'interpretació efectista. Altres, com Conrad Roure, en canvi, hi veieren una certa aristocratització de l'estil i el repertori. Greuges al marge, durant els deu anys en què hi exercí de director, tant de la companyia catalana com de la castellana, estrenà i en alguns casos dirigí peces insígnia del període, com La dida o Les esposalles de la morta. 

Com a dramaturg, destacà per haver traduït algunes obres que foren àmpliament representades en els teatres vuitcentistes, especialment La fuerza de la conciencia.

Estrenes

26/02/1846. El pretendiente labriego o El gafaüt. Comèdia bilingüe en 3 actes. Josep Bernat i Baldoví. Teatre Principal de València.
12/11/1849. Don Manolito o Pau i Vicenta. Peça bilingüe en 1 acte i 2 quadres. Francesc Renart i Arús. Mateu Ferrer (música). Teatre Principal de Barcelona.
1851. Del teixidó [De l'Anton] o de ningú o Els amors de la Poneta. Comèdia bilingüe en 1 acte. Enric Sirera i Marcobal. Gran Teatre del Liceu.
21/02/1852. La festa del poble. Peça en 1 acte, bilingüe. Francesc Renart i Arús. Gran Teatre del Liceu. Companyia de Joaquim García-Parrenyo.
04/02/1853. Un sombrero de paja. Sarsuela en 2 actes. Joaquim Garcia Parreño [trad.] Teatre Principal de Barcelona.
28/05/1858. De femater a lacayo. Comèdia en 1 acte. Rafael M. Liern. Teatre Principal de València.
16/03/1859. Les eleccions d'un poblet. Peça en 1 acte. Rafael M. Liern. Teatre Principal de València.
01/05/1865. La teta gallinaire. Quadre de costums en 1 acte. Francesc Camprodon. Teatre Principal.
29/12/1868. Paraula és paraula. Drama en tres actes. Eduard Vidal i Valenciano. Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
09/03/1870. Quintes i caixes. Drama en 3 actes. Gervasi Amat. Teatre Romea.
29/07/1850. La carta perdida. Joguet còmic en 1 acte. Joaquim García-Parreño. Teatre Principal de Barcelona.
14/11/1871. El rector de Vallfogona. Drama en 3 actes. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
20/11/1871. La fuerza de la conciencia. Drama en 4 actes. Joaquim Garcia-Parreño [trad.]. Gran Teatre del Liceu.
1872. Romanços. Drama en 3 actes. Joaquim Asènsio d'Alcàntara. Teatre Romea. Teatre Català.
28/10/1872. La dida. Drama en tres actes i en vers. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
11/11/1872. El dinero y la nobleza. Comèdia en 4 actes. Joaquim García-Parreño. Gran Teatre del Liceu.
09/10/1873. El secret del nunci. Comèdia en 3 actes. Teodor Baró. Teatre Romea. Teatre Català.
28/11/1873. La pompa de jabón. Comèdia en 3 actes. Joaquim García-Parreño [Arranj.]. Gran Teatre del Liceu.
02/12/1873. La Verge de la Roca. Drama en 3 actes. Pere A. Torres. Teatre Romea. Teatre Català.
19/02/1874. L'agraïment. Drama en 3 actes. Joaquim Riera i Bertran. Teatre Romea. Teatre Català.
16/04/1874. El ferrer de tall. Drama en 3 actes. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
30/11/1874. El halconero. Drama en un pròleg i 4 actes. Joaquim García-parreño [Arranjament]. Teatre Romea.
12/01/1875. La filla del marxant: drama en tres actes i envers. Josep Feliu i Codina i Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
04/04/1876. El plor de la madrastra. Drama històric en 4 actes. Frederic Soler. Teatre Romea.
19/10/1876. Els segadors. Drama històric en tres actes i en vers. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
04/10/1877. La pagesa d'Eivissa. Ramon Bordas i Estragués. Teatre Romea. Teatre Català.
08/01/1878. El contramestre. Drama en tres actes i en vers. Frederic Soler. Teatre Romea. Teatre Català.
21/11/1878. La falç o el cap de colla. Drama en tres actes i en vers. Frederic Soler i Francesc Pelagi Briz. Teatre Romea. Teatre Català.
04/03/1879. Les esposalles de la morta. Tragèdia. Víctor Balaguer. Teatre Romea. Teatre Català.

Publicacions

García-Parreño, Joaquim. Modelo de esposas. Juguete cómico en un acto arreglado á la escena española. Barcelona: Imp. Hispana de Vicente Castaños, 1852.

— La Passió y mort de Nostre Senyor Jesu-Crist: drama sacro en cinch actes y vuit quadros: conforme se representa en lo Gran Teatro del Liceo de Barcelona baix la direcció del primer actor Joaquim García Parreño. Barcelona: Estampa y Llibreria de Tomás Gorchs, 1870.

— El dinero y la nobleza. Comèdia en 4 actes. Barcelona: Imp. de Espasa Hermanos y Salvat, 1873. 

— La pompa de jabón. Comèdia en 3 actes. Barcelona: Establiment Tipogràfic de Jaime Jepús, 1874. 

— La fuerza de la conciencia. Drama en 4 actes [Traducció de l’italià]. Barcelona: Establiment Tipogràfic de Félix Costa, 1913. 

— El halconero. Drama en un pròleg i 3 actes [Arranjament]. Barcelona: Imprempta de L. Obradors i P. Sulé, 1874. 

Sansano, Gabriel. “Sobre els primers sainets valencians: notícia i edició de Vicenteta la de Patraix (1845), de Joaquim García-Parreño” A: Domingo, Josep M.; Gibert, Miquel M. (2000). El segle Romàntic. Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el Teatre català al segle xix. El Vendrell, 28-30 de setembre de 1995. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000. Text editat a les pàgines 441-454.

Bibliografia

Arús i Arderiu, Rossend. “D. Joaquin García Parreño” a Revista Universal Ilustrada. Any V (1880), n. 11 p. 2-4. 
Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.
Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 10, sobre amb l'epígraf "Garcia Parreño, Joaquim". Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
D. A. La Escena Catalana, n. 175 extraordinari: Homenatge als que foren comediants vuitcentistes del Teatre Català. 2a època (18 març 1925). Barcelona: Impr. Salvador Bonavia.
Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: Entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial i PAM, 1995. 
Riera i Bertran, Joaquim. "Los actors del teatro catalá". La Renaixença. Tom I, Any IX, n. 2 (05 febrer 1879), p. 196-197.
Sansano, Gabriel. “Tres notes sobre l’actor Joaquim Garcia-Parrenyo i la seua obra Vicenteta la de Patraix (1845)”. A: Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història (2003). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003. (Col·lecció Homenatges 19). 2 vol.
— “Sobre els primers sainets valencians: notícia i edició de Vicenteta la de Patraix (1845) de Joaquim Garcia-Parreño”. A: Domingo, Josep M.; Gibert, Miquel M. (2000). El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el Teatre català al segle xix. El Vendrell, 28-30 de setembre de 1995. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000. Pàg. 427-454.

Redactor/a

Anna Vila Fernández (2017)