Joan Lluís Bozzo

Identificacio/ns

Director, intèrpret.

Data de naixement

1953

Lloc de naixement

Barcelona

Biografia

Joan Lluís Bozzo és un director i actor de teatre català. Va néixer al barri de Gràcia de Barcelona l'any 1953. L'interès pel teatre li ve de molt jove. Després de representar petits papers a Els Pastorets, amb 17 anys ja va començar a dirigir els seus propis espectacles, i es va matricular a la Universitat Autònoma de Barcelona per cursar els estudis de Filologia Catalana.

Significació

Joan Lluís Bozzo ha dut a terme, al llarg de la seva trajectòria, una carrera teatral que ha estat producte d'interessos diversos. Malgrat que la seva figura s'ha vinculat fortament a la companyia Dagoll Dagom, Bozzo ha dut a terme múltiples projectes que van des del teatre fins a la televisió o les tertúlies a la ràdio i les columnes a la premsa.

Quan encara era a la universitat va obtenir un gran èxit de públic amb Les Troianes de Sartre, obra que ell mateix dirigia amb un grup semiprofessional que va formar a l'Autònoma. Després va treballar com a actor en diversos muntatges teatrals i també a la televisió.

A inicis de 1978 s'incorpora a Dagoll Dagom, on va participar com a actor i membre de l'equip a Antaviana, espectacle creat a partir de contes de Pere Calders escollits per la mateixa companyia. En aquest espectacle també hi va col·laborar Jaume Sisa, que s'encarregà de la música. L'obra s'estrenà el mateix any en què es va fundar la companyia. A més d'Antaviana, també van estrenar obres com ara La nit de Sant Joan (1981) i Glups! (1983), basada en l'obra gràfica de l'humorista francès Gérard Lauzier. Posteriorment es va encarregar de la direcció dels espectacles de la companyia: El Mikado (de l'any 1986, fou una adaptació catalana d'una opereta anglesa de W.S. Gilbert i A. Sullivan), Mar i cel (1988, adaptació lliure de Xavier Bru de Sala de l'obra homònima d'Àngel Guimerà), Flor de nit (1992), T'odio, amor meu (1995), Pigmalió (1997), Els pirates (1997), Cacao (2000), Poe (2002), La Perritxola, de Jacques Offenbach (2003), i les reposicions de Mar i cel i El Mikado amb motiu dels trenta anys de la companyia.

A més de les obres de Dagoll Dagom, ha dirigit també La botiga dels horrors (1986), de H. Ashman i A. Menken; Sin palabras (1987), de Pepe Rubianes; l'espectacle musical Quartetto da cinque (1987), Estrips (1989), Maror (1996) i El retaule del flautista (1997). Bozzo també ha participat en diverses sèries televisives: Oh, Europa! (1993), Oh, Espanya! (1996), La memòria dels cargols (1999) i Psico-express (2001). Aquestes sèries les va coprotagonitzar i, a més, va col·laborar en l'escriptura del guió. També ha posat en escena obres com l'òpera Don Pasquale, de Donizetti; L'any de Gràcia, d'Albert Sardà (basada en la novel·la de Cristina Fernández Cubas); Rigoletto, de Verdi, i ha fet algunes propostes en petit format per a la soprano Isabel Soriano, com ara Odio la música (1991).

Ha dirigit altres esdeveniments, com el llliurement dels premis Max, la cerimònia oficial d'inauguració i cloenda de la Exposició 2008 a Saragossa i la cerimònia d'homenatge a Pepe Rubianes al Palau Sant Jordi. També ha dirigit, entre d'altres, El llibertí i el musicals Boscos Endins (de Stephen Sondheim) i Aloma (de Mercè Rodoreda), a més de la sèrie La Sagrada Família per a TV3.

És autor del llibre Còmica tribu (2001) i de l'obra teatral Còmica vida (2010) i segueix participant en múltiples activitats culturals catalanes i intervenint i col·laborant amb diversos mitjans de comunicació. Té una columna a El Periódico i fa de comentarista a tertúlies de ràdio i televisió.

Estrenes

24 gener 1974. Les troianes. Jean-Paul Sartre. Universitat Autònoma de Barcelona. Grup d'Estudis Teatrals.

27 setembre 1978. Antaviana. Pere Calders i Dagoll Dagom. Teatre Villarroel, Barcelona. Dagoll Dagom.

1981. La nit de Sant Joan. Dagoll Dagom.

11 octubre 1983. Glups!! Gérard Lauzier. Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria, Barcelona. Dagoll Dagom.

26 juny 1986. El Mikado. W.S. Gilbert i A. Sullivan. Joan Lluís Bozzo. Teatre Grec de Montjuïc, Barcelona. Dagoll Dagom.

31 març 1987. Sin palabras. Pepe Rubianes. Joan Lluís Bozzo. Villarroel.

29 juliol 1987. La botiga dels horrors. Howard Ashman. Joan Lluís Bozzo. Teatre Grec Montjuïc. Companyia Teatre Victòria.

7 abril 1988. Quartetto da cinque. Dagoll Dagom. Joan Lluís Bozzo. Teatro Espronceda, Madrid. Dagoll Dagom.

11 octubre 1988. Mar i cel. Àngel Guimerà. Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria, Barcelona. Dagoll Dagom.

7 abril 1989. Estrips. Toni Cabré. Joan Lluís Bozzo. Teatre Sala Cabanyes, Mataró. 

7 abril 1992. Flor de nit. Manuel Vázquez Montalbán. Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Teatre Victòria. Dagoll Dagom.

12 gener 1995. T'odio, amor meu. Dorothy Parker. Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria. Dagoll Dagom.

1996. Maror. Rodolf Sirera. Joan Lluís Bozzo. Teatre Romea.

12 setembre 1996. El retaule del flautista. Jordi Teixidor. Joan Lluís Bozzo. Teatre Condal, Barcelona. Companyia Teatre de l'Univers.

Maig 1997. Pigmalió. George Bernard Shaw. Joan Lluís Bozzo. Dagoll Dagom.

2000. Cacao. Gérard Lauzier. Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria. Dagoll Dagom.

22 setembre 2002. Poe. Edgar Allan Poe. Joan Lluís Bozzo. Poliorama. Dagoll Dagom.

25 setembre 2003. La Perritxola. Jacques Offenbach. Joan Lluís Bozzo. Teatre Grec. Dagoll Dagom.

14 setembre 2007. El llibertí. Eric-Emmanuel Schmitt. Joan Lluís Bozzo. Poliorama.

Febrer 2008. Boscos endins. Stephen Sondheim. Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria. Dagoll Dagom.

Novembre 2008. Aloma. Mercè Rodoreda. Joan Lluís Bozzo. Teatre Nacional de Catalunya. Dagoll Dagom.

Altres estrenes fins al 2020 (https://www.dagolldagom.com/ca/teatre): Nit de Sant Joan (2010), Cop de Rock (2011), La família irreal, el musical (2012), Súper 3, el musical (2013), Mar i cel (versió 2014), El curiós incident del gos a mitjanit (2016), Scaramouche (2016), Maremar (2018), La tendresa (2019), T'estimo si he begut (2020).

Publicacions

Mar i cel. Barcelona: 7x7 edicions, 1976.

T'odio, amor meu. Barcelona: Edicions 62, 1995.

Els pirates. Barcelona: Edicions 62, 1997.

Glups! Barcelona: Edicions 62, 1998.

Cacao. Barcelona: Edicions 62, 2000.

Cómica tribu. Historias alrededor del teatro. Barcelona: Lumen, 2001.

Flor de nit. Barcelona: Edicions 62, 2001.

Boscos endins. Terrassa: Temps Record, 2008.

Còmica vida. Tarragona: Arola, 2010.

Poe / Dagoll Dagom. Barcelona: Edicions 62, 2010.

Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de Dagoll Dagom. Barcelona: Edicions 62, 2015.

Viatge al centre del musical. Barcelona: Edicions 62, 2016.

Bibliografia

Elduque, Albert. «Joan Lluís Bozzo, un viatge per nosaltres mateixos». Serra d'Or, núm. 610 (octubre 2010), p. 63-65.

Morgades, Lourdes, «Parlo del teatre amb certa veritat». El País. Quadern, núm. 1345 (1 abril 2010), p. 8.

«Joan Lluís Bozzo». Enciclopèdia Catalana. <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0246289.xml> [Consulta: 27 novembre 2016]

«Joan Lluís Bozzo i Duran». Viquipèdia. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Llu%C3%ADs_Bozzo_i_Duran> [Consulta: 27 novembre 2016]

«Joan Lluís Bozzo». Web de Dagoll Dagom <http://www.dagolldagom.com/ca/joan-lluis--bozzo> [Consulta: 27 novembre 2016]

Enllaços

Joan Lluís Bozzo al programa «Gent de paraula» de RTVE (2014):

http://www.rtve.es/television/20140720/joan-lluis-bozzo/975640.shtml

Redactor/a

Carles Morell