Jaume Vidal Alcover

Joaquim Pla i Planas

Identificacio/ns

Dramaturg, escriptor i traductor

Data de naixement

29-5-1923

Lloc de naixement

Manacor

Data de defunció

2-2-1991

Lloc de defunció

Barcelona

Biografia

Jaume Vidal Alcover, net del celebrat poeta Joan Alcover, va néixer a Manacor l’any 1923 en el si d’una família nombrosa i benestant. Es va llicenciar en Dret, Filosofia i Lletres i Romàniques amb especialitat en Filologia Catalana, de la qual es va doctorar, a la Universitat de Barcelona. Va ser en aquesta ciutat on es va establir a partir de l’any 1968 amb la seva companya sentimental, la també escriptora Maria Aurèlia Capmany, amb qui va coescriure moltes de les seves peces per a l’escena. Posteriorment, va ser professor de literatura catalana i crítica a la Universitat Rovira i Virgili, on va acabar sent el director del Departament de Filologia i, a partir del 1984, catedràtic de Filologia Catalana.

Vidal Alcover va tocar pràcticament totes les tecles possibles dins el món de l’escriptura: a banda de la seva obra poètica, possiblement la més coneguda, va publicar narrativa, assaig, estudis literaris, articles a la premsa periòdica, va promoure diverses col·leccions literàries, va traduir autors com Bertolt Brecht i Arthur Rimbaud i va escriure i estrenar una vintena de peces teatrals, sense comptar la dotzena de peces que es van quedar al calaix o que va deixar inacabades. També va coescriure juntament amb Maria Aurèlia Capmany i Salvador Espriu el guió de l’adaptació cinematogràfica de Laia, novel·la del mateix Espriu, així com diverses adaptacions per al cinema de textos seus que no van arribar a materialitzar-se.

En teatre, l’escenificació que va fer el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta del seu text La fira de la mort, va guanyar el guardó principal del Festival de Teatre de Sitges. El 1988, poc abans de la seva mort, se li va concedir la Creu de Sant Jordi per tota la seva trajectòria. Des de l’any 2013 i fins a l’actualitat, els premis Ciutat de Manacor de teatre duen el nom de Jaume Vidal Alcover. L’any 2023 es va celebrar l’any Jaume Vidal Alcover per commemorar el centenari del seu naixement.

Significació

Si bé l’obra poètica de Vidal Alcover ha estat molt celebrada i reivindicada, no es pot dir que hagi passat el mateix amb la seva producció escènica. Vidal Alcover va escriure teatre des de l’any 1946 fins pràcticament la seva mort, a mitjans dels vuitanta, però el seu període de màxima activitat escènica va ser a les acaballes dels anys seixanta i durant els anys setanta, quan es va instal·lar a Barcelona. Va escriure tant teatre de text com adaptacions d’altres obres, teatre infantil, revisions del folklore nacional i poemes escènics, tot i que va ser en l’àmbit del cabaret on, escrivint a quatre mans amb Maria Aurèlia Capmany i acompanyats pel director Josep Anton Codina, va aconseguir dur més obres a l’escena. Bona part d’aquesta producció de varietats es va recopilar en el llibre Ca barret! (1984). S’ha de destacar també les seves col·laboracions amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, un col·lectiu impulsat i dirigit per Josep Montanyès l’any 1964 que va ser epicentre de la renovació teatral catalana d’aquella dècada, el qual va muntar dues peces de Vidal Alcover, Oratori per un home sobre la terra (1969), la seva obra de més impacte, i La fira de la mort (1970), a les quals caldria sumar-hi Una Roma per Cèsar (1969) per obtenir la llista de les obres que ell considerava més personals i les que s’ajusten més al format de teatre de text convencional. Cal remarcar també com a fet destacat la col·laboració amb Josep Anton Codina i el grup Teatre Experimental Català. Del 1969 al 1971, moment àlgid de la seva activitat teatral, és l’època que podríem dir que l’autor exerceix de dramaturg, escrivint peces pensades específicament per a l’escena o acceptant encàrrecs dramatúrgics, ja que ell mateix no es definia com un «home de teatre»; no tenia en ment la renovació del teatre català com sí que els passava a molts autors i directors dels seixanta i setanta, sinó que la seva escriptura escènica la considerava principalment com una variació de les seves preocupacions literàries.

Estrenes

Desembre 1968. Improvisació per a Nadal. Direcció de Josep Montanyès i Josep Maria de Sagarra. Teatre Centre Parroquial d’Horta, Barcelona.

Desembre 1968. Manicomi d’estiu o La felicitat de comprar i vendre, amb dramatúrgia de Maria Aurèlia Capmany i Josep Maria Espinàs. Direcció de Josep Anton Codina. La Cova del Drac, Barcelona.

Abril 1969. Oratori per un home sol sobre la terra. Direcció del Grup d’Estudis Teatrals d’Horta. La Cova del Drac, Barcelona.

Maig 1969. Amics i coneguts, d’autors diversos. Direcció de José Monleón i Armando Moreno. Teatre Poliorama, Barcelona.

Juny 1969. Varietats I, coescrita amb Maria Aurèlia Capmany. Direcció de Josep Anton Codina. La Cova del Drac, Barcelona.

Octubre 1969. Varietats II o la cultura de la coca cola. Direcció de Josep Anton Codina.

Octubre 1969, Una Roma per Cèsar. Direcció de Josep Anton Codina. Teatre Romea, Barcelona.

Desembre 1969. Varietats III, o Public relations, amb dramatúrgia de Maria Aurèlia Capmany i Josep Maria Espinàs. Direcció de Josep Anton Codina. La Cova del Drac, Barcelona.

1970. L’amor de les tres taronges. Direcció d’Encarnació Viñas. Escola Annexa, Palma.

Octubre 1970. La fira de la mort. Direcció de Josep Montanyès i Josep Maria de Sagarra. Teatre Prado, Sitges.

Octubre 1970. Desbarats, recopilació i dramatúrgia dels textos de Llorenç Villalonga. Direcció de Josep Anton Codina. Centre Artístic Sant Lluc, Barcelona.

Desembre 1970. N’Espardenyeta. Direcció de Putxinel·lis Claca. Saló-Teatre del C.P.C., Sant Feliu de Guíxols.

1971. Varietat IV o cadascú el que és seu i robar el que es pugui. Direcció de Josep Anton Codina. La Cova del Drac, Barcelona.

Juny 1974. El miracle de Fàtima. Direcció de Josep Anton Codina. Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants, Barcelona.

Març 1975. Varietat de varietats, coescrita amb Maria Aurèlia Capmany. Direcció de Joan Anton Codina. Local «la Caixa», Barcelona.

1976. Cap i cuixa, coescrita amb Maria Aurèlia Capmany. Direcció de Josep Torrents. Friends, Barcelona.

Agost 1977. Èdip Rei, adaptació de Sòfocles. Direcció de Guillem Cabrer. Teatre Grec, Barcelona.

1977. Es murterar del rei de França, adaptació de la rondalla mallorquina La bella i la bèstia. Escola Normal de Ciutat de Mallorca.

Juliol 1980. El fill pròdig, escenificació del seus poemes. Direcció de Manuel Macià. Auditòrium, Palma.

Abril 1991. A una dona cal respectar-la... però no massa, coescrita amb Maria Aurèlia Capmany. Direcció de Frederic Roda. Centre Cívic de Badalona.

Publicacions

(Només teatre, per al llistat complet de publicacions de l’autor consulteu Bordoi i Domínguez Henares, 2007)

Oratori per un home sol sobre la terra. Barcelona: Orient, 1970.

La fira de la mort. Barcelona: Orient, 1970.

Una Roma per Cèsar, amb Josep Anton Codina. Palma: Moll, 1975.

N'Espardenyeta. A Cabrer, Guillem; Llompart, Josep M.; Vidal Alcover, Jaume. Tres rondaies d'en Jordi d'es Racó. Palma: Moll, 1979.

Comèdia en tres jornades i un pròleg de la gloriosa Verge i màrtir Santa Bàrbara. Manacor: Gràfiques Miramar, 1981.

Comèdia de Sant Antoni de Viana. Manacor: Gràfiques Miramar, 1982.

Comèdia d'en Pedrolo Belmar: entremesos. Manacor: Gràfiques Miramar, 1983.

Ca barret!, amb Maria Aurèlia Capmany. Palma: Moll, 1984.

L'enveja. Barcelona: Institut del Teatre-El Mall, 1985.

La passió d'Ulldecona. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1995.

L'amor de les tres taronges. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei de Publicacions, Consell de Mallorca, 2000.

Manicomi d'estiu o La felicitat de comprar i vendre. Barcelona: Proa, 2001.

Bibliografia

Bordoi, Joan Riera; Domínguez Henares, Dolors. «Aproximació a la bibliografia de Jaume Vidal Alcover». A: Ferrer Febrer, Antoni; Salas i Bruguera, Magdalena (coord.). Manacor: tradició i modernitat (s. XVI - s. XX) : IV Jornades d'estudis locals de Manacor. Manacor: Ajuntament de Manacor, 2007, p. 39-70.

Diversos autors. Homenatge a Jaume Vidal i Alcover. Barcelona: Columna, 1992.

Fàbregas, Xavier. Història del teatre català. Barcelona: Milà, 1978.

Gibert, Miquel-M. «L’obra dramàtica en Jaume Vidal Alcover, apunts per a un balanç», Serra d’Or, núm. 377 (maig 1991), p. 51-53.

Nadal, Antoni. «Jaume Vidal Alcover, autor dramàtic». A Teatre modern a Mallorca. Palma/Barcelona: Universitat Illes Balears, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, p. 123-141.

Roselló Bover, Pere; Sunyer, Magí; Pons, Margalida; Grimalt, Josep Antoni. Jaume Vidal Alcover. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2008.

Sunyer, M.; Comes, R. Retrats. Jaume Vidal Alcover: humanisme, heterodòxia i geni. Valls: Cossetània, 2001.

Sunyer, Magí; Palau, Montserrat (coord.). Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. Benicarló: Onada Edicions, 2012.

Enllaços

 Entrada de l'autor a Enciclopèdia.cat

Redactor/a

Albert Pijuan Hereu (2025)