Joan Josep Guillén i Zambrano

Escenògraf i dibuixant

1947

Fuente del Maestre, Extremadura

Joan Josep Guillén i Zambrano és un artista conegut sobretot pels seus treballs com a escenògraf i dibuixant satíric. Va néixer l’any 1947 al municipi extremeny de Fuente del Maestre, tot i que a l’edat d’un any va haver d’emigrar amb la família a Manlleu, on va passar la infantesa i l’adolescència. Els seus primers contactes amb el món de l’escena, viscuts com una mena d’escapatòria de la realitat franquista, es produïren en el teatre d’aficionats, àmbit en què va realitzar els primers treballs com a escenògraf a finals de la dècada dels seixanta, dècada en què també iniciaren les carreres molts dels escenògrafs catalans més destacats de la seva generació, com Fabià Puigserver (1938), Andreu Rabal (1943), Josep Messeguer (1946), Ramon B. Ivars (1948) o fins i tot Iago Pericot (1929).

Com a dibuixant, els seus primers treballs els va publicar al diari Tele/eXprés l’any 1969, col·laboració que a partir d’aleshores s’estendria a una miríada de publicacions, entre les quals destaquen tant els diaris Presència, Arreu, Destino, Treball, Mundo Diario, El Periódico de Catalunya, El Món, Diari de Barcelona, Avui o La Vanguardia com les revistes satíriques Por favor o Muchas gracias, a més de treballar per a les editorials Presència i Destino. El 1970, mentre començava a ser conegut com a dibuixant per aquestes publicacions, va iniciar els estudis de direcció teatral i escenografia a l’Institut del Teatre, on, tot just acabar-los, a banda d’iniciar una llarga i fecunda carrera professional, va exercir durant tres dècades com a professor d’arts escèniques en les assignatures de disseny del personatge, de màscara teatral i d’espai escènic, des del 1973 fins al 2003. D'altra banda, al llarg de tota la seva carrera Joan J. Guillén ha impartit cursos i conferències a institucions educatives d’arreu del món, així com també ha destacat pcom un dels pioners del disseny digital a Catalunya, ja que del 1985 al 1987 va crear primer per als telenotícies de TV3 i després per als de Televisión Española a Catalunya un espai inèdit d’animació per ordinador anomenat Microclip.

Joan J. Guillén ha col·laborat amb multitud de projectes en diversos països, tot dissenyant per a espectacles de petit i de gran format des d’escenografies i artefactes fins a vestuaris i màscares. Destaquen les comparses d’animació de carrer que va crear per a l’Ajuntament de Barcelona, Picasso U (1980) i Visca Picasso (1981), les nombroses col·laboracions que va fer amb Comediants al llarg de vint anys, com Mare Nostrum (cavalcada que es realitzà durant l’EXPO’92 de Sevilla), Llibre de les bèsties (1995), la Cerimònia d’obertura de l’Eurobasket’97, Meravelles de Cervantes (2000), La petita flauta màgica (2001), Bi, dos mons, dues mirades (2001) o La Cenerentola (2007), així com les participacions que ha tingut en nombrosos muntatges teatrals i d’òpera de companyies nacionals i internacionals que s’han vist en sales d’arreu del món, com ara l’Opera de Los Angeles, el Kennedy Center de Washington, el Century Theatre de Beijin, la Welsh National Opera de Cardiff, l’Òpéra National de Bordeaux, La Monnaje de Brusel·les, el Grand Théâtre de Ginebra, el Maggio Musicale Fiorentino, el Teatro Real de Madrid, la Ciutat de les Arts de València o, per descomptat, el Gran Teatre del Liceu. Recentment, Guillén ha participat en els muntatges de L’italiana in Algeri que s’ha vist entre altres llocs a l’Opera di Firenze (2014) o a la Royal Opera House de Masqat (2017), i de La Cenerentola, a l’Opera de Chicago (2015) o a l’Òpera de Montreal (2017), i el 2018 ho farà a Il barbiere di Siviglia que s’estrenarà a l’Opera House de Houston.

Al llarg de la seva carrera, la tasca de Joan J. Guillén ha merescut diversos reconeixements, alguns pels seus treballs a la premsa i a la televisió (el Premi Ciutat de Barcelona que va rebre en dues ocasions, el 1983 i el 1985), i un altre per la seva tasca com a escenògraf (la Medalla d’Or del Vestuari a la Novena Quadriennal d’Arquitectura i Escenografia de Praga). Així mateix, l’any 2016 se li va concedir la distinció més important a Catalunya en l’àmbit de la cultura, el Premi Nacional de Cultura del CoNCA, pel qual es va reconèixer el conjunt de la seva trajectòria artística, que abasta també l’escultura i la pintura, amb què ha arribat a participar en diverses exposicions com la Suitte Nonell, realitzada el 2013 a l’Apartshowroom de Barcelona, o La Transición en tinta china, realitzada el mateix any a la Biblioteca Nacional de España. El 2013, arran d’aquesta última exposició, va acceptar l’oferiment de la Biblioteca Nacional per cedir-li una part del seu arxiu pictòric, mentre que el 2017 va fer el mateix amb la Biblioteca de Catalunya, on avui dia es conserven més de 1.400 documents gràfics d’escenografies. L’any 2016, Joan J. Guillén va ser una de les 438 persones i entitats que van signar el manifest «A favor d’una major implicació social en el foment de les arts i la cultura: un compromís amb el mecenatge cultural», impulsat per l’Ateneu Barcelonès i el CoNCA.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Josep_Guill%C3%A9n_i_Zambrano

Toni Carrera