El Ingenio

Elements de caràcter arquitectònic i tècnic:

Botiga i taller de construcció d’imatgeria festiva i popular. Ocupa una part de la planta baixa del número 6 del carrer de Rauric, un edifici d’estil neoclàssic construït el 1838 al Barri Gòtic (Districte de Ciutat Vella).

Per l’estètica del local i la singularitat de la seva oferta comercial, el març de 2016 l’Ajuntament de Barcelona va incloure El Ingenio al catàleg d’establiments emblemàtics amb la categoria E1 («de gran interès arquitectònic, històric o paisatgístic»).

L’interior de la botiga conserva el terra de mosaic hidràulic (escacat blanc i negre en diagonal) i el mobiliari antic (taulell, vitrines, prestatgeries, calaixeres, caixa registradora, etc.). A més dels elements exteriors descrits al catàleg esmentat (v. «Enllaços»), a la façana i al vestíbul destaca el doble poema corpori de Joan Brossa Lletres gimnastes.

El Ingenio ha mantingut amistat i relacions professionals amb artistes com Salvador Dalí, Cassen, La Fura dels Baus i Joan Brossa. La iconografia festiva dels inicis d’Els Comediants no s’entendria sense aquesta botiga, on la companyia de Canet de Mar va trobar inspiració, complicitat i mestratge.

Territori

Barcelona

Dates

1885

Activitat

El Ingenio ha comercialitzat bona part de la imatgeria de cartó pedra usada a les festes populars de Catalunya i part de l’Estat espanyol (capgrossos, gegants, cotonines, bestiari fantàstic i complements diversos), però també maniquins per a sastreria, màscares, antifaços, jocs de taula, bombes de paper, pirotècnia, estris de màgia i circ, articles de broma i material per a Carnestoltes.

Malgrat la confusa cronologia que havia envoltat aquest establiment, gràcies a les investigacions de l’expert en cultura popular Jan Grau sabem que el sastre Benet Escaler i Ullastre (Torelló, 1850–Barcelona, 1924) va obrir El Ingenio com a obrador i botiga de material festiu l’any 1885.

El 1868 Benet Escaler viu a Vilafranca del Penedès, on confecciona mirinyacs. El 1878, l’Exposició Universal de París el premia pel considerat «revolucionari invent» d’un estri de patronatge anomenat configurador. El 1883 publica a Barcelona el llibre Método de Corte, o sea Manual del Sastre.

El 1881 deixa Vilafranca i s’estableix a Barcelona amb la dona i els tres fills (Lambert, Cèlia i Arcadi). Obre una sastreria teatral al carrer de Ferran i al cap de tres anys la trasllada al carrer de n’Aroles, on també té un «dipòsit» de maniquins i màscares i lloga vestuari teatral. El setembre del 1885 es trasllada de nou, aquest cop al número 6 del carrer d’en Rauric, on destina a botiga tota la planta baixa de l’immoble (abans ocupada per l’ebenisteria de Francesc de Paula Llobet). A l’entresol hi té el despatx, on també elabora la revista La Moda Española Ilustrada. És ara que apareix per primer cop el nom El Ingenio: una notícia a La Vanguardia del 14 d’octubre del 1885 especifica que aquest establiment fabrica «objetos de cartón piedra».

L’activitat d’El Ingenio en aquesta època és múltiple i diversa: venda de joguines i estris d’il·lusionisme; fabricació, venda i lloguer de màscares, carotes, gegants i capgrossos de cartó pedra; venda d’entrades per al Teatre Romea; lloguer de vestuari per a esdeveniments socials; lloguer, decoració i il·luminació d’escenaris i llotges per a actes públics, etc. A més, s’hi fan classes de modisteria.

Arcadi, el fill gran de Benet Escaler, hi té una agència artística de management teatral i organització de festivals. Lambert, el fill petit, combina la construcció de figures de cartó pedra amb les facetes d’escultor, decorador, comediògraf, attrezzista i escenògraf.

Amb la mort d’Arcadi Escaler el 1923 i de Benet Escaler el 1924, El Ingenio passa a mans de Delfí Homs i Furnell, que continua la línia de productes dels Escaler sense deixar les dues botigues d’imatgeria religiosa que té a Barcelona.

Amb Delfí Homs –que ja gestionava El Ingenio els últims anys de vida de Benet Escaler– la botiga fa un gran salt endavant, en bona part gràcies a les figures creades als tallers de Lambert Escaler. 

El 1944, Mercè Homs (la filla de Delfí Homs) es casa amb Josep Cardona i Torres, que s’integra al negoci i aprèn l’ofici d’artesà. En morir Delfí Homs el 1963, Josep Cardona agafa les regnes de l’establiment fins que, a la seva mort el desembre del 1981, el relleva la seva filla Rosa.

Quan Rosa Cardona es jubila l’octubre del 2016, arrenda la botiga a Pau Martínez Llop, gerent de la també centenària botiga El rei de la Màgia. Malgrat una campanya de micromecenatge engegada el març del 2017, les dificultats econòmiques obliguen Pau Martínez a abaixar la persiana el desembre del mateix any.

El novembre de 2018, Rosa Cardona lloga El Ingenio a l’empresari Lluís Sala Talavera, que altera visiblement tant l’estil de la mercaderia com el perfil objectiu de la clientela. L’operació no li funciona i la botiga torna a tancar portes l’agost de 2019.

A l’obrador s’hi conserven algunes peces i els motlles de les figures clàssiques de la casa (carotes, màscares de teatre, capgrossos, etc.).

Bibliografia

Aumatell, Jesús. «Ramon Escaler, un artista torellonenc del segle XIX» (8 setembre 2016)<http://lesmenes.blogspot.com/2016/09/ramon-escaler-un-artista-torellonenc.html>

Bejarano, Juan Carlos. Lambert Escaler. Barcelona: Infiesta Editor, 2005. (Col·lecció Gent Nostra; 130)

Bejarano, Juan Carlos. Lambert Escaler i Olot. Entre la tradició i el modernisme (catàleg de l’exposició homònima). Olot: Museu dels Sants, 2011.

Cols, Carles. «El Ingenio demana ajuda per remuntar el vol comercial». El Periódico (11 març 2017), p. 39.

Cols, Carles. «La botiga El Ingenio tanca després de 179 anys». El Periódico (21 desembre 2017), p. 37.

Grau, Jan. «Benet Escaler i El Ingenio» (1/2). Revista Gegants (Barcelona: Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya), núm. 125 (primavera 2019), p. 19-22.

Grau, Jan. «Benet Escaler i El Ingenio» (2/2). Revista Gegants (Barcelona: Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya), núm. 126 (estiu 2019), p. 19-22.

Miralles, Mercè. «El Ingenio, per molts anys». El Punt Avui (9 octubre 2016), p. 27.

Peix, Natàlia; Sayós, Rosa; Soldevila, Elisabet. Gegants i nans de Torelló. Cent anys de balls i de festa. Torelló: Colla Gegantera de Torelló, 2008.

Sancho, Jesús. «Reabre El Ingenio: Barcelona salva su tienda de los sueños». La Vanguardia (14 novembre 2018), p. 4.  <https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20181113/452873945527/el-ingenio-tienda-cabezudos-gigantes-rauric-barcelona.html>

Consultes en web:

«Ball de gegants i nans de l’aplec de Rocaprevera (Torelló)». (6 octubre 2019)<http://www.animadedansa.com/ball/gegants-i-nans-de-laplec-de-rocaprevera-ball-de-torello>

Enllaços

 

Pàgina de Facebook d'El Ingenio: <https://es-es.facebook.com/pg/elingeniobcn/posts/>

Ajuntament de Barcelona: Catàleg d’establiments de gran interès (E1):<http://hdl.handle.net/11703/91773> (p. 24-25)

Lambert Escaler i Milà a la Viquipèdia:<https://ca.wikipedia.org/wiki/Lambert_Escaler_i_Mil%C3%A0>

Redactor/a

Jordi Jané i Romeu