Iliacan

Iliacan

Barcelona

Dansa contemporània

Formació dirigida per Álvaro de la Peña i també fundada per Nausica Guitart i Pere Jané. Docent i coreògraf, De la Peña (San Sebastià, 1955) es graduà en dansa clàssica i contemporània a l’Institut del Teatre de Barcelona. Completà la seva formació a París, Colònia, Wuppertal i Ginebra i, com a  ballarí, va treballar i formar part de companyies diverses, com el ballet del Gran Teatre del Liceu, o les companyies sorgides durant els anys de la transició democràtica, com el Ballet Contemporani de Barcelona i Heura. Així mateix, va ser cofundador de Lanónima Imperial i Dart. De fet, amb Dart guanyà el primer premi Ricard Moragas el 1990 per la peça Loa-Loa.

Iliacan neix a Barcelona el 1994 quan estrena Jo no sabria tornar a l’Espai de dansa de la Generalitat. El mateix any, Álvaro de la Peña és un dels impulsors de La Caldera.

Al llarg de la segona meitat dels anys noranta, Iliacan va estrenar quatre espectacles en la seva trajectòria, alguns dels quals es van reposar vàries vegades. Ballarins de diferents generacions, des de Nausica Guitart, Pere Jané, Lucía Lacabana, Maria Roca, Eva Coll, Viviane Calvitti, Imma Vicente a Anna Rubirola van interpretar i cocoreografiar les peces produïdes per Iliacan. La formació va presentar els seus treballs a l’Espai, el SaT!, el Mercat de les Flors o Fira Tàrrega, entre d'altres. L’última producció de la companyia es va estrenar el 2008.

Amb aquesta companyia, Álvaro de la Peña va ser un referent en la creació contemporània amb una forta voluntat de renovació i marcat pel llenguatge físic amb un vocabulari de moviment i una composició molt dinàmica. Iliacan va fusionar el plaer pel moviment, el compromís social i l'oscil·lació entre poesia i teatralitat. Álvaro de la Peña va crear coreografies i propostes escèniques molt diferents les unes de les altres. De fet, una de les obres més ben valorades per la crítica és Perro verde o laberinto del alma (1997), que gira al voltant del tema de l’amor i l’energia en diferents fases d'una relació. Amb una escenografia que evocava un vaixell i la lluna en diferents fases, i la música original escrita per Eduard Altaba, l’espectacle transmetia, segons Marjolin Van der Meer: “una dansa pura y simple, efímera, sin mayores explicaciones.” (Van der Meer, Marjolin. La Vanguardia, 17/01/1994). De la Peña, però, va intentar incloure discursos més teatrals i complexos en algunes de les seves peces com a Triana Bohèmia (1998), que va suposar un punt d’inflexió, tot i que, segons la crítica, no va aconseguir el que pretenia; segons Joaquim Noguero “los excesos de Tirana Bohemia ahogaban cualquier posibilidad de sugerencia”, si bé el mateix crític valora el retorn a espais menys teatrals i més plàstics a partir de l'obra Elvira Dorado: “un espectáculo con altas cotas de seducción, una coreografía llena de sueños” (La Vanguardia, 20/4/2002). De la Peña va comptar amb col·laboradors musicals com Eduard Altaba, Ramon Calduch o Carles Belda.

Entre el 2005 i el 2010 Iliacan és companyia resident a Tremp, dins el projecte iniciat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per descentralitzar l'accés a les arts i facilitar les companyies de dansa amb espais menys saturats.

Iliacan també es va endinsar pel món dels espectacles familiars i l'any 2009 inicia el projecte de Barris en dansa per acostar diferents comunitats i veïns a la dansa, una línia de creació comunitària amb un sentit social profund que, a partir de la segona dècada del segle XXI s'ha convertit en la més important pel seu director.

Amb aquest projecte, que s'ha dimensionat de maneres molt diverses, centenars de persones no professionals han trepitjat un teatre professional després de passar per un procés de creació compartit que, en alguns casos, els ha dut a emprendre projectes propis. Barris en dansa va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de dansa l'any 2012.

• 2008. Pastanagues. Direcció: Álvaro de la Peña. Creada i interpretada per: Mar Medina, Guy Nader, Marta Soler, Martin Roo i Ángel Zotes. Autor: Martin Roo. Art: Maxi Luchini. Direcció: José Perez. Disseny de vestuari: Erika Perotti. Estrena: Centre Cívic Vil·la Florida (Barcelona).
• 26 març 2008. Mejorando lo presente. Direcció: Álvaro de la Peña. Interpretació i coreografia: Anna Rubirola, Nel·lo Nebot, Olatz de Andrés, Natalia Jiménez i Ángel Zotes. Escenografia: Becho Knubovetz. Il·luminació: Israel Quintero. Dansat! Festival de Dansa Contemporània, del saT! de Sant Andreu (Barcelona).
• 5 desembre 2005. Escribo en el viento. Direcció: Álvaro de la Peña. Coreografia i interpretació: Nel·lo Nebot, Anna Rubirola, Eva Coll. Compositors: Carles Belda i Pablo Vélez. Teatre La Lira (Tremp).
• 18 novembre 2005. Engrunes. Direcció i escenografia: Álvaro de la Peña. Música: Xavier Garriga. Vestuari: Ariane Isabell Unifred i Nausica Guitart. Suports audiovisuals: Mariana Jerulasky; Jordi Teixidor. Producció: Paulina Artero. saT! Sant Andreu Teatre (Barcelona).
• Abril 2004. Donde Habito. Intèrprets musicals: Ana Salazar, Oli Silva, Larraitz Lizarazu. Mercat de les Flors (Barcelona).
• 18 abril 2002. Elvira Dorado (que mai va conèixer l’amor). Direcció i escenografia: Álvaro de la Peña. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors (Barcelona).
• 10 setembre 2000. Don Juan. Álvaro de la Peña. Intèrprets: Imma Vicente, José Pascual, Pere Jané, Pau Gómez, Sònia González, Eva Coll. Música: Lisboa Zentral Café. Escenografia: Gabi Pare i María de la Cámara. Il·luminació: Eduard Inglés. Vestuari: Nausica Guitart. Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega.
• 12 juny 1998. Triana Bohèmia. Coreògraf: Álvaro de la Peña. Direcció i dramatúrgia: Manel Dueso. Escenografia: María de la Cámara. Il·luminació: Eduard Inglés. Teatre Prado, Sitges Teatre Internacional (Sitges).
• 25 abril 1997. Perro verde. Interpretació: Víctor Zambrano, Pere Jané, Imma Vicente, Nausica Guitart, Viviane Calvitti, Eva Coll. Música: Ramon Calduch, Pablo Vélez, Eduard Altaba. Escenografia: Álvaro de la Peña. Il·luminació: Eduard Inglés. Vestuari: Ulla Korsala i Antoni Iglesias. Centre Cultural Joan Maragall (Sitges).
• 23 novembre 1995. Oannes, o encara que em tremoli el pols. Coreografia: Álvaro de la Peña. Compositor: Eduard Altaba, Ramon Calduch i altres. Il·luminació: Nani Valls. L'Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
• 17 gener 1994. Jo no sabria tornar. Coreografia: Álvaro de la Peña. Intèrprets: Nausica Guitart, Viviane Calvitti i Pere Jané. L'Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya (Barcelona).

Àvila, Raimon; Otzet, Montse G.; Colomé, Delfí. Dansa: noves tendències de la coreografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àmbit de Serveis Editorials, 1994.

Vendrell, Ester. La dansa a Catalunya 1975-2000: polítiques i identitat. Tesi doctoral dirigida per Maria Josep Ragué i Arias. 4 vol. Universitat de Barcelona, 2007.

Canal Youtube: <https://www.youtube.com/channel/UCtyGmOinKEDoBZw4TR4Carg>

http://liquidmaps.org/users_fichas_items/index/576/271

http://www.iliacan.com/

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2002/04/20/pagina-50/33989509/pdf.html?search=elvira%20dorado

Clàudia Brufau Bonet