Guillem Roca i Seguí

Com a dramaturg, només li coneixem la Comèdia del misser fet míser, en un acte i en vers (802 versos en l’edició del 1851), publicada pòstumament i sense el nom de l’autor amb el títol Comèdia del misser miserable. L’escena de la comèdia, com l’anomena Roca usant un terme que creia més culte i apropiat que no entremès, però sense pretendre fer cap distinció de gènere (Serrà 1987: 33), transcorre a la casa i al carrer del misser avar Pau Ximenes, i gira entorn d’un estudiant, en Nicolau, que amb l’ajut del seu criat Atac aconsegueix de casar-se amb la filla del misser, na Catalina, a qui son pare exhorta a tancar-se en un convent tot confiant que, atès que no té germans ni mare, renunciarà als seus béns a favor d’ell. A més de recaptar la benevolència del públic, l’epíleg exposa la moralitat que es desprèn de la peça: «No tanqueu vostres filles, / pares i mares, / que estan manco segures / quant més tancades.» El tema de la Comèdia del misser fet míser és recurrent, si més no des de l’Aulularia de Plaute, i també ha estat tractat, en el teatre mallorquí, per l’autor anònim del Sainet des jai Melis i Tomàs Aguiló en l’entremès Més perd l’avariciós que l’abondós (1851).

Dramaturg

1-10-1742

Palma

23-5-1813

Palma

Fill del notari Nicolau Roca i de Maria Aina Seguí. Fou un advocat de prestigi des del 1759. El 1761 es va doctorar en dret civil i canònic per la Universitat Literària de Mallorca. Va participar en la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778) i en la del Col·legi d’Advocats de Palma (1779). Casat amb Aina Reus, va tenir set fills, un dels quals fou el també escriptor i advocat Guillem Roca i Reus.

Considerat com un dels entremesos més elaborats i cultes, com ho prova la intertextualitat de l’obra, amb una gran diversitat estròfica i mètrica (decasíl·labs apariats, tirades de romanç, dècimes espineles, quartetes heptasil·làbiques i seguidilles compostes perquè siguin cantades), la Comèdia del misser fet míser és a la vegada una paròdia de La vida es sueño de Calderón de la Barca. Antoni Serrà ha remarcat el paral·lel burlesc entre la situació de Catalina, pubilla mallorquina, i Segismundo, hereu de la corona polonesa, reclòs pel pare per evitar que arruïni el país. «En tots dos casos el pare és vençut; però, finalment, la situació es resol bé per a tots. Els personatges reials polonesos de l’obra de Calderón han quedat reduïts, en l’obra de Roca, a simples mossons mallorquins; i el problema filosòfic que planteja la primera obra és degradat en un vulgar problema econòmic» (Serrà 1995: 29). Per accentuar la paròdia, Roca estrafà la mètrica del drama calderonià en la major part del text, especialment en el soliloqui en dècimes espineles de na Catalina en la tercera escena, publicat amb una dècima més per la revista L’Ignorància el 1879. En general, hom ha relacionat la producció de Roca amb la literatura postbarroca (Mas i Vives 1999: 16). No obstant això, Xavier Vall ha apuntat que, sense desmerèixer el deute amb l’entremès o amb el barroc, el referent més important de Roca és el classicisme i, en concret, Molière. «Ideològicament», afirma Vall, «Roca coincideix amb un aspecte bàsic de la mentalitat de Molière: la imitació de la natura i la sàtira dels que defugen la naturalitat» (Vall 1998: 155). Segons el mateix Vall, Roca «destaca entre la rica i interessant producció mallorquina del seu temps, per esdevenir –amb tots els honors que no ha rebut– un dels pocs exponents de la comèdia de tradició clàssica en català» (Vall 1998: 155).

Sine nomine. Comèdia del misser miserable. Palma: Impremta d’Esteve Tries, 1851.

Entremesos mallorquins. Edició crítica d’Antoni Serrà Campins. Barcelona: Barcino, 1995. (Els Nostres Clàssics: B; 12). Inclou la Comèdia del misser fet míser, p. 209-254.

«Décimes originals d’es festiu poeta mallorquí D. Guiem Roca»: L’Ignorància (20 desembre 1879), p. 2.

Mas i Vives, Joan. El teatre a Mallorca a l’època romàntica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, p. 275-281. (Textos i Estudis de Cultura Catalana; 13)

–«La cultura catalana entre el Neoclassicisme i el Romanticisme». A: Paredes, Maria; Salord, Josefina (ed.). Joan Ramis i Josep Maria Quadrado: De la Il·lustració al Romanticisme. Barcelona-Palma: Universitat de les Illes Balears-Institut Menorquí d’Estudis-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, p. 9-31. (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 9)

Serrà Campins, Antoni. El teatre burlesc mallorquí, 1701- 1850. Barcelona: Edicions Curial/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987, 201-202. (Textos i Estudis de Cultura Catalana; 15)

– Entremesos mallorquins. Edició crítica d’Antoni Serrà Campins. Barcelona: Barcino, 1995. (Els Nostres Clàssics: B; 12)

Vall i Solaz, F. Xavier. «La Comèdia del misser fet míser, entre el teatre popular i el neoclàssic». A: Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny. Vol. II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, p. 133-155.

Vidal Alcover, Jaume. Guillem Roca i Seguí. Obres. Tesi de Llicenciatura inèdita. Universitat de Barcelona: Departament de Filologia Romànica, 1971.

Sureda Font, Francesca. L’obra poètica de Guillem Roca i Seguí (1742-1813). Tesi doctoral. Universitat de les Illes Balears, 2016

Antoni Nadal