GREC Festival d’Estiu de Barcelona

Dates

1976

Continguts

El Teatre Grec, inaugurat el 1929 arran de l’Exposició Universal de Barcelona, dona nom al GREC, Festival d’Estiu de Barcelona, que fou creat el 1976 per l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, per passar a ser organitzat amb caràcter anual el 1979 pel primer Ajuntament de Barcelona escollit democràticament, malgrat que des de la inauguració del coliseu a l’aire lliure dissenyat per Ramon Reventós i Nicolau M. Rubió i Tudurí, inspirat en la planta de l’amfiteatre d’Epidaure, ja acollia representacions estivals.

Des del 1976 el GREC, que a partir de l’edició del 1989 va passar a denominar-se Festival d’Estiu de Barcelona, ha estat un gran aparador de tota mena d’espectacles, siguin musicals, teatrals, de dansa, circ, carrer i altres, i té com un de les seves premisses fonamentals la programació d’espectacles estrangers de primeres figures del teatre internacional. Així, el Grec ha permès veure als espectadors barcelonins figures mítiques del teatre contemporani, des de Pina Bausch fins a Robert Wilson, Merce Cunningham, Peter Brook o Wajdi Mouawad, entre molts d’altres.

Amb el pas de les edicions els espais de representació han augmentat i variat substancialment. A les primeres edicions el Teatre Grec era l’únic espai del Festival, però ja a les primeres organitzades per l’Ajuntament de Barcelona es van utilitzar altres espais atorgant una dimensió de festival a gairebé tots els espais disponibles a la ciutat, amb la inclusió de teatres privats en la seva programació.

En el transcurs de les edicions, el Grec ha estat un veritable termòmetre de l’estat del nostre teatre, amb nombroses estrenes d’espectacles que, al llarg de la temporada següent, han fet temporada als teatres de la ciutat. Malgrat els relleus en la direcció artística del festival i els seus respectius segells en la programació, el Grec es presenta com una cita estiuenca amb un perfil molt definit, més enllà de les etiquetes.

Trajectòria

Cal parlar d’un GREC anterior al Festival que funcionà abans i després de la Guerra Civil. El 1932 es representà Electra, d’Hugo von Hoffmansthal, a càrrec de Margarida Xirgu, com a primer testimoni. Després de la guerra, es va recuperar aquest espai emblemàtic de la ciutat quan Juan Germán Schroeder dirigí Mercedes de la Aldea en un muntatge d’Edipo Rei, de Sòfocles, el 1952. Del 1968 al 1970 no hi va haver programació estival al Teatre Grec. Un seguit de gestions de les representacions polèmiques per l’amiguisme i manca de qualitat, van desembocar en les temporades 1973 a 1975, que dirigí Maria Lluïsa Oliveda, que programà en l’obertura de la temporada la Companyia Adrià Gual amb Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, dirigida per Ricard Salvat, mentre que la clogué un recital de Joan Manuel Serrat. El teatre independent havia arribat al teatre de Montjuïc i les condicions per a l’aparició del Grec estaven servides.

Relació cronològica

CREACIÓ DEL FESTIVAL

El 1976 fou l’Assemblea d’Actors i Directors qui va aconseguir programar el Teatre Grec i es va inventar un festival “al servei del poble”, seguint el model del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, del 1911. El pressupost fou de 7 milions de pessetes finançats pel Ministeri de Cultura, concretament pel director general de Teatre, el mallorquí Francisco José Mayans. L’assemblea, liderada per una Comissió Gestora i Executiva formada per Mario Gas, Carlos Lucena, Josep Maria Loperena, Jaume Nadal, Roger Ruiz, Ricard Salvat i Pep Torrents, va triar set directors per fer-se càrrec d’aquell festival. La programació fou, també, presentada fora de Barcelona. En la programació, marcada per les 7 hores de rock, amb Pau Riba i d’altres grups del moment, va participar Núria Espert, qui va presentar el seu muntatge de Divinas palabras, de Valle-Inclán. El Grec no va tenir continuïtat per les disputes i baralles entre companyies i directors, a banda de la tensió política evident durant el referèndum de la Constitució del 1978, cosa que provocà la cancel·lació de l’edició d’aquell any. L’any següent, el 1979, el festival fou organitzat per l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle, en una edició marcada per la participació de la companyia californiana Bread and Puppet.

Les eleccions municipals del 1979 van propiciar un consistori que va recuperar l’esperit del 1976, amb el PSUC i el PSC en el govern municipal. Les persones clau per recuperar el Festival d’estiu al Teatre Grec de Montjuïc foren Joan-Anton Benach, delegat de Cultura de l’Ajuntament, juntament amb el rRegidor Rafael Pradas, i Biel Moll, a càrrec de la gerència tècnica, responsables de les edicions del 1979, el 1980, el 1981, el 1982 ipart de la programació del 1983, quan es renovà el consistori barceloní. Si en la primera d’aquestes edicions va destaca la participació de creadors catalans procedents del teatre independent, com Planella, Boadella, Montanyès o Puigserver, en les següents van actuar al teatre de Montjuïc figures llegendàries del teatre contemporani com Dario Fo i Franca Rame, The Living Theatre i el Piccolo Teatro di Milano, posant de manifest una de les característiques essencials del Grec, la presència als teatres barcelonins de grans figures de l’escena internacional. Aquestes edicions van servir per posar en marxa una maquinària complexa, guanyant anualment algun espai de representació, ampliant l’oferta a d’altres espais de la ciutat com els jardins de l’Antic Hospital de la Santa Creu, la Plaça del Rei, la Casa de la Caritat i el Turo Park, per als espectacles infantils. L’increment del pressupost fins als vint milions de pessetes permeté organitzar un esdeveniment participatiu i consolidar l’oferta teatral i musical d’estiu a Barcelona.

CONSOLIDACIÓ DEL GREC

 Arran de les eleccions municipals del 1983, guanyades pel PSC, Maria Aurèlia Capmany fou nomenada Regidora de Culturai va transformar a partir d’aquell  moment la programació i organització del festival. En aquella edició del 1983 participà per primer cop la Generalitat de Catalunya, cosa que permeté un increment del pressupost fins als 50 milions de pessetes. En la programació destacà la Companyia italiana Il Gruppo della Rocca de Florència, que posà en escena Il Ruzante, d’Angelo Beolco, dirigit per Gianfranco di Bosio, i L’héroe, de Rusiñol, que el Teatre Lliure escenificà sota la direcció de Fabià Puigserver.

Les edicions del 1984 i el 1985 van tenir, per primer cop, una direcció definida, que fou adjudicada a Joan Maria Gual i Josep A. Codina, estretament vinculats al consistori barceloní, atès que Gual esdevindria posteriorment el director del Mercat de les Flors. La direcció va aconseguir fer una programació internacional de primer nivell, incrementant el pressupost fins als 80 milions de pessetes. Així, de l’edició del 1984 destaquen poderosament la presència de Vittorio Gassman i les funcions d’Accions, de la Fura dels Baus a la Casa de la Caritat, i en la del 1985, les actuacions de la Merce Cunningham Dance Company, que presentà entre d’altres la mítica coreografia Events, així com la Salomé, d’Oscar Wilde que dirigí Mario Gas, per a la Companyia Núria Espert.

Les edicions del 1986 i el 1987 foren liderades per la gestora cultural Marta Tatjer, també vinculada al consistori. Entre les novetats aportades per aquesta direcció cal esmentar que es fixà la inauguració pel 25 de juny, l’endemà de Sant Joan, cosa que s’ha mantingut amb petites variacions fins a l’actualitat. Són edicions continuistes, marcades per la consolidació d’una programació vertebrada a partir de figures internacionals indiscutibles, com demostra la presència de la Martha Graham Dance Company, en l’edició de 1986, i, sobretot, de la companyia de Robert Wilson que presentà Overture to the Four Act of Deafman Glance, que provocà un gran escàndol al Teatre Grec, amb llançament d’objectes per part del públic. L’edició del 1987, incorporà el Mercat de les Flors dins els espais del Festival, i en destaquen la programació dels Dimonis, de Comediants i la presència de la companyia Unetsu, de dansa butoh, junt amb les funcions de la Cia Philippe Genty.

GREC, FESTIVAL D’ESTIU DE BARCELONA

El 1988 la direcció del Grec li fou confiada a la historiadora Elena Posa, que en seria directora fins a l’edició del 1995, i és la persona que més temps ha estat al capdavant del festival. Durant aquestes set edicions el pressupost s’incrementà de manera molt important, i el seu impacte en la ciutat es feu més significatiu. A l’edició del l989 el Grec passà oficialment a denominar-se Festival d’Estiu de Barcelona. Posa, el 1991 compaginà la direcció del Grec amb la del Mercat de les Flors, veritable escenari internacional de la ciutat. L’edició del 1988 va ser continuista amb grans reclams internacionals, com la presència de Jeanne Moreau interpretant Le récit de la servante Zéline, sota la direcció de Klaus Michael Grüber, la d’una companyia de Kathakali (Cia. Kalamandalam, de Kerala), o les companyies de dansa Neederlands Dans Theatre o La La Human Steps, entre d’altres. De l’edició del 1989 del Festival d’Estiu de Barcelona, cal destacar la inauguració al Teatre Grec, amb Les troianes, d’Eurípides, a càrrec de Thierry Salmon, però també els espectacles de grans directors com Robert Lepage amb Le Polygraphe i les coreografies de Mark Morris i Cesc Gelabert. Però, potser, el més destacat fou la presència de nou a l’escenari del Grec de Jeanne Moreau, que en aquesta ocasió interpretà a La Celestina, sota la direcció d'Antoine Vitez. El 1990, la presència internacional es concentrà en l’òpera Ramayana, representada per la Langen Mandra Wanara d’Indonèsia, juntament amb la fascinant versió que el director rus Anatoly Vassiliev presentà de Sis personatges en busca d’autor, de Pirandello. En aquella edició, el Teatre Lliure presentà Maria Estuard, de Schiller, protagonitzada per Anna Lizaran, amb direcció de Josep Montanyès i escenografia de Fabià Puigserver, mentre que Ángel Facio dirigí Ella, de Jean Genet i la Cia Lope de Vega, presentà Calígula, d’Albert Camus, amb direcció del veteraníssim José Tamayo. Aquell any es programaren gairebé 80 espectacles i es van vendre 82.000 entrades.

En l’edició del 1991 s’apostà pels espectacles a l’aire lliure, amb l’espectacularitat dels francesos Plasticiens Volants amb la creació Les arenes du ciel, a la Platja del Bogatell. La inauguració va córrer a càrrec del Ballet Lírico Nacional sota la direcció de Nacho Duato, i en destaca, també, la Festa del Circ, una de les grans incorporacions al Festival que esdevindria amb els anys clàssica. Entre els grans espectacles internacionals, cal destacar els dervixos Giròvags de Konya, mentre que la Cia. La Infidel presentà El somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare. En l’edició del 1992, coincident amb la celebració de les XXV edició dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona, van destacar els grans espectacles al carrer, amb les festes, els espectacles aeris i una destacada presència del circ. Entre els grans protagonistes, hi va haver Dario Fo, que dirigí el seu text Isabel, les tres caravel·les i un embolicador, i la presència en la programació de dos grans companyies catalanes, el Teatre Lliure, amb Les noces de Fígaro, de Beaumarchais, dirigida per Fabià Puigserver, i La Cubana amb La Cubana Marathon Dancing.. L’edició de 1993 sobrepassà els cinc-cents milions de pessetes de pressupost, aplegant 41 espectacles distribuïts en vuit espais. Cal esmentar els dervixos Giròvags Mevlevi, de Síria, juntament amb Dagoll Dagom, que presentà Historietes, l’òpera Asdrúbila, de Carles Santos, i Un dia, de Mercè Rodoreda, dirigida per Calixto Bieito. L’edició del 1994 aplegà 103 espectacles en 26 espais, i veié com el pressupost s’incrementava fins als 669 milions de pessetes. Es van vendre més de 113 mil entrades, cosa que suposà poc menys de la meitat de les entrades posades a la venda. La presència internacional fou de nou destacada, en aquesta ocasió amb la companyia britànica Cheek by Jowl, que presentà Mesure for mesure, sota la direcció de Declan Donnellan, el nord-americà Reza Abdoh, amb Quotations from a ruined city i la israeliana Basheva Dance Company.

En la darrera edició dirigida per Elena Posa s’arribà a un pressupost rècord de 870 milions de pessetes i es van vendre gairebé 150 mil entrades, superant el 75% d’ocupació. Entre els espectacles internacionals, cal destacar Les sept branches du rivière Ota, creada i dirigida per Robert Lepage, i les coreografies de Frederic Flamand amb la companyia Plan K; d'altra banda, cal esmentar la Compañía Nacional de Danza dirigida per Nacho Duato, Pilar Miró, que dirigí Cristales rotos, d’Arthur Miller, i l’espectacle De Montmartre al Paral·lel, amb llibret de Josep M. Carandell i direcció de Josep A. Codina.

EL GREC DEL CANVI DE SEGLE

El 1996, Xavier Albertí fou nomenat director del Grec, Festival d’Estiu de Barcelona. La gestió d’Albertí es perllongà durant quatre edicions i es caracteritzà per la implicació dels teatres privats de Barcelona i de fora de la ciutat en el Festival, i un increment del nombre d’espectacles, especialment espectacles de dansa. Es crearen tres seccions: l’oficial (propostes assumides per la direcció), oberta (propostes dels empresaris teatrals) i metropolitana (ciutats del cinturó).

En l’edició del 1996, amb una notable disminució del pressupost, cal destacar la presència de grans directors escènics com Christopher Marthaler i  Matthias Langhoff, mentre que entre els espectacles catalans destacà L’avar, de Molière, dirigit per Sergi Belbel. L’edició del 1997 superà els vuit-cents milions de pessetes de pressupost, amb una venda d’entrades que superà per poc el 40% de l’oferta. Fou una edició marcada per la inauguració que protagonitzà la cantant Milva, amb l’espectacle Non sempre splende la luna, produït pel Piccolo Teatro di Milano. A banda, destacà la versió de l’Orestiada, d’Èsquil, que presentà la Societas Raffaello Sanzio, i la presència de la companyia francesa La Royal de Luxe. Sergi Belbel dirigí Testament, de Benet i Jornet, i Soc lletja, de Jordi Sánchez. En l’edició del 1998, de caire continuista, destacà la versió escènica de Las memorias de Adriano, de Margarite Yourcenar, en la direcció de Maurizio Scaparro, Así que pasen cinco años, de Lorca, que dirigí Joan Ollé, i la coreografia de Cesc Gelabert, Zumzum Ka.

En la darrera edició programada per Xavier Albertí, el Grec 1999, es va arribar als 41 espais, amb uns 870 milions de pessetes de pressupost. En la programació destacaren els espectacles de dansa amb coreografies de Wim Vandekeybus, Alicia Alonso amb el Ballet Nacional de Cuba, el Piccolo Teatro di Milano o la Needcompany dirigida per Jan Lawers, a banda del Hamlet que dirigí i interpretà Lluís Homar.

L’edició del 2000 significà l’arribada a la direcció del Grec de Borja Sitjà, que havia desenvolupat la seva carrera principalment a París, aportant una gran experiència internacional que es veié reflectida en la programació presentada durant les sis edicions en què fou el màxim responsable. Introduí la figura de ciutat o país convidat, cosa que permetia portar diversos espectacles d’aquells indrets i compactar la programació internacional del festival.

El Grec 2000 tingué com a ciutat convidada Nàpols, i això propicià que hi participés el Teatro Garibaldi de Palermo i, també, es veiés La Gatta Cenerentola, dirigida per Roberto Simone. Mario Gas dirigí a la sessió inaugural A little night music, amb musica i lletres de Stephen Sondheim, mentre que la companyia russa del Teatr Maly presentà Tchevengur, de Platònov, i el director francès Georges Lauvadant dues tragèdies sofoclees, Àiax i Filoctetes. Malgrat tot, la màxima expectació se l’endugué la Merce Cunningham Company, que oferí la coreografia Event.

L’edició del 2001 va suposar arribar a la 25a edició del Grec i, alhora, la primera del nou segle i mil·lenni. Per auest motiu es va arribar als mil milions de pessetes de pressupost, esisent la ciutat convidada va ser Buenos Aires. Es va introduir una mena d’off  amb el Festival Inn motion, dirigit per Simona Levi, i que es veié, principalment, a l’espai Conservas i es perllongà en diverses edicions. Entre els espectacles argentins d’aquella edició cal citar Fulgor Argentino, de les Catilinas del Sur, espectacle popular del barri de La Boca. A banda, en aquella edició un dels màxims reclams fou la Medea, que interpretà Núria Espert, sota la direcció de Michael Cacoiannis.

En l’edició de 2002, la ciutat convidada fou Nova York i el pressupost va superar els 4,3 milions d’euros. Entre els onze espectacles procedents d'allà, cal destacar la Companyia de Dansa de Mijkhaíïl Baríxnikov, amb el White Oak Dance Project, i la versió de Homebody/Kabul, de Tony Kushner, que presentaren els britànics Cheek by Jowl. A més, cal esmentar l’espectacle inaugural L’òpera de quatre rals, de Bertolt Brecht, que dirigí Calixto Bieito, el Hamlet dirigit per Peter Brook i Extinció, de Thomas Bernhard, dirigit per Krystian Lupa. En l’edició del 2003 el pressupost fou de 8 milions d’euros, i la programació se centrà en la dansa, amb la presència de grans creadors com Peter Brook, present en l’anterior edició, que en aquesta ocasió dirigí Michel Piccoli per recrear les cartes d’Anton Txèkhov. Al costat de Brook, el Tanttheater Wuppertal, amb Pina Bausch al capdavant, va escenificar Die Fensterputzer. Fou una edició amb presència de grans noms de la dansa i l’escena internacional com Julio Bocca, Philippe Decouflé, Mathias Langhoff i Marcial di Fonzo Bo, entre d’altres.

El 2004 l’edició del Grec estigué vinculada al Fòrum 2004 que impulsà l’Ajuntament de Barcelona i reuní centenars d’actes i espectacles procedents d’arreu del món. Aquell Fòrum Grec 2004 oferí dues companyies nord-americanes, The Wooster Group, que presentà la seva versió del mite de Fedra, To you, the Birdie!, mentre que Peter Sellars se centrà en The Children of Herakles, d’Eurípides, ubicada en el camp de presoners de Guantánamo per explicar el setge dels fills d’Heracles, interpretats per un grup d’alumnes d’una escola de secundària barcelonina. S'hi estrenà l'òpera 1714. Món de guerres, en coporducció amb el Festival de Peralada, d'Albert Mestres, dirigida per Ramon Simó i amb direcció musical de Josep Vicent. L’edició de 2005 va continuar amb una presència molt destacada de primeres figures de l’escena internacional, com l’Òpera de Pequín, els directors alemanys Christoph Marthaler i Heiner Goebbels i la mítica companyia de dansa nord-americana Trisha Brown Company; però, probablement, el gran espectacle d’aquella edició fou Els germans Karamazov, de Dostoievski que dirigí Krystian Lupa. Entre les creacions d’aquí, destacar Amor Fe Esperança, d’Ödön von Horváth, dirigit per Carlota Subirós. En l’edició del Grec 2006, la darrera dirigida per Borja Sitjà, va continuar el plantejament de grans noms de l’escena nacional i internacional, en aquesta ocasió amb The Wooster Group, que presentà la seva versió de Hamlet, inspirada en la interpretada per Richard Burton, al cinema, junt amb la Companyia de Mikhaïl Baríxnikov i la sensacional posada en escena de The Changelling, de Middelton i Rowley, que dirigí Declan Donnelan amb Cheek by Jowl, mentre La Fura dels Baus presentava la seva versió de La metamorfosi de Kafka i Calixto Bieito estrenava Peer Gynt, d’Ibsen.

EL GREC DAVANT EL REPTE DELS NOUS PÚBLICS

L’edició del 2007 va suposar l’arribada del director argentí Ricardo Swarzer, màxim responsable artístic del Grec durant cinc edicions, caracteritzades per la presència de figures internacionals i, especialment, per les coproduccions nacionals i internacionals que va impulsar. En aquella edició de 2007 el pressupost fou de quatre milions quatre-cents mil euros, un xic més que en l’edició anterior, i es va mantenir estable en les edicions que programà Swarzer; amb més de 40 espectacles teatrals i de dansa presentats a gairebé una vintena d’espais. La inauguració reuní dos ballarins i coreògrafs, Sylvie Guillem i Akram Khan, a Sacred monsters, en una programació que combinà grans espectacles nacionals com 2666, basat en la novel·la homònima de Roberto Bolaño, que dirigí Àlex Rigola, i espectacles internacionals, com els presentats per la Cloud Gate Dance Theatre, Peter Greenaway o Laurie Anderson.  L’edició del 2008 va reunir un seguit de grans creadors, entre els quals destaquen a nivell internacional la companyia britànica Complicité i Cheek by Jowl. D'altra banda, hi ha una molt important aposta per creadors de casa nostra com Oriol Broggi, Calixto Bieito, Joan Ollé i Mario Gas, que dirigí Les troianes, d’Eurípides.

En l’edició del 2009 es van programar 66 espectacles, que seguien la línia establerta des de l’arribada de Swarzer a la direcció del Grec. Fou, però una edició marcada per la destacada presència de primers figures del teatre transalpí, com Pippo Delbono, Luca Ronconi, que dirigí Sogno di una notte di mezza estate, la trilogia que la Societas Raffaello Sanzio dedicà a Dant, Inferno, Purgatorio i Paradiso, i la inauguració, un espectacle circense creat per Marcelo Chiarenza i Alessandro Serena.

El Grec 2010 es va dedicar a l’escena japonesa, amb una representació dels creadors contemporanis d'aquest país. Entre la quinzena d’espectacles de creadors japonesos, cal destacar l’espectacle de dansa Butho a càrrec de la companyia Ko Murobushi, La càmera lúcida, de Shiro Takatani, dirigida per l’autor, Hot Pepper, Air Conditioner and The Farewell Speech, de Toshiki Okada, i les coreografies KARA, de Saburo Teshigawara i Masako Yasumoto. Joan Ollé, d'altra part, dirigí Nô, de Yukio Mishima, autor central del teatre japonès contemporani.

La darrera edició sota la direcció de Ricardo Swarzer, el Grec 2011, va mantenir un pressupost de 4 milions d’euros i dos terços de l’ocupació de la seixantena d’espectacles programats. La inauguració va anar a càrrec de la Cia. Gelabert-Azzopardi, que va presentar La muntanya al teu costat, amb col·laboracions de Perejaume, Carles Santos i la Banda Municipal. El més destacat d’aquesta edició fou la retirada del cartell de l’espectacle Des femmes, de Wajdí Mouawad, per haver vetat la direcció del festival la presència del músic Bertrand Cantat, assassí de l’actriu francesa Marie Trintignant. L’edició del Grec 2012 va suposar l’arribada a la direcció del festival del director escènic Ramon Simó, amb una dilatada trajectòria com a docent, investigador i director teatral des dels anys vuitanta. Va dirigir el festival al llarg de cinc edicions, i va augmentar de manera significativa la presència d’espectacles internacionals i l’oferta diversa de música, dansa i teatre com a pilars centrals de la programació. En l’edició del 2012 el pressupost es va rebaixar fins els 3,5 milions d’euros, amb 69 espectacles programats dels quals 30 foren internacionals. El percentatge d’ocupació va superar la meitat de l’oferta. Un dels canvis es produí en la inauguració, que va consistir en un espectacle aeri al passeig Lluís Companys a càrrec del a companyia belga TOL, acompanyats per la música de La Troba Kung-Fú i Canteca de Macau. Entre els espectacles internacionals van destacar Peeping Tom i Complicité, i, entre els locals, la posada d’El gran teatro del mundo, de Calderón, per Calixto Bieito, amb música de Carles Santos, i La senyoreta Júlia, de Strindberg, dirigida per Josep M. Mestres. L’edició del Grec 2013 va continuar amb un pressupost a la baixa, en el context de crisi econòmica, amb 3,2 milions d’euros, per l’afectació de la pujada de l’IVA als espectacles. La inauguració va anar a càrrec de la companyia australiana Circa, dirigit per Yaron Lifschitz. Un dels espectacles que va impactar més d’aquesta edició fou Tragèdies romanes, de Shakespeare, a càrrec del Toneelgroep d’Amsterdam.

A l’edició de 2014, Ramon Simó va reunir una quantitat considerable d'espectacles, entre els quals van destacar El manatial, dirigida per Ivo von Howe, Ubu roi, de Jarry, dirigida per Declan Donnellan, Numax-Fagor, de Roger Bernat i Els vells temps, de Pinter, dirigida per Sergi Belbel. La mateixa qualitat en la selecció d’espectacles va marcar l’edició del Grec 2015, on el pressupost es fixà en 3 milions d’euros. La inauguració va anar a càrrec de La Veronal, i en van destacar les creacions de Mouawad, van Howe i Alain Platel. Amb el mateix pressupost i un percentatge d’ocupació de prop del 70%, l’edició del Grec 2016 ―la darrera de Ramon Simó, com a responsable artístic―, va programar gairebé 140 espectacles, amb la presència d'Ivon von Hove, i creacions com Platonov, de Txèkhov, dirigit per Luc Perceval, Lehman Trilogy, de Stefano Massini, Port Arthur, de Jordi Casanovas, Farsa, d'Albert Mestres, Birdie, de l’Agrupación Señor Serrano, i un dels èxits de taquilla, El preu, d’Arthur Miller, dirigit per Sílvia Munt.

El Grec 2017 va suposar el debut de Francesc Casadesús, fins aleshores director del Mercat de les Flors i vinculat al món de la dansa, com a responsable del festival, i va comptar amb un pressupost de 3.2 milions d’euros. La seva tasca al capdavant del Grec va seguir apostant pels grans noms de l’escena internacional, i en l’edició del 2017, per l’extensió de la durada del festival a l’agost, programat per Mas&Mas, amb Focus i Bitó Produccions. La inauguració va anar a càrrec de la companyia de dansa Dresden Frankfurt Dance Company, amb tres coreografies de Jacopo Godani.

L’edició del 2018 va reunir més de vuitanta espectacles i va tenir Àsia com a cultura convidada. De nou la presència de creadors de primer nivell va marcar aquella edició, amb espectacles com Belgian Rules, de Jan Fabre, L’assaig, dirigit per Milo Rau, i Ombra (parla Eurídice), dirigit per Katie Mitchell. En l’edició del 2019, que va reunir un nombre pràcticament rècord de gairebé 140 mil espectadors, amb un 75% d’ocupació, va estar marcat per l’estrena de Jerusalem, de Jezz Butterworth, dirigida per Julio Manrique, que va inaugurar el festival. D'altra banda, s'hi van veure espectacles com Tan poca vida, per la Toneelgroep, By hearth, creació de Tiago Rodrigues, i la interpretació d'Isabelle Huppert de Mary said what she said, amb posada en escena de Robert Wilson.

L’edició del Grec 2020 va estar marcada per la pandèmia de la Covid 19. El pressupost inicial de 3,3 milions d’euros va minvar considerablement, atès que molts espectacles es van suspendre i l’aforament es veié limitat al 50% de la capacitat dels teatres i espais de representació. L’ajuntament va promoure l’assistència amb un preu únic de 5 euros per entrada. La inauguració, a càrrec de la Companyia Baró d’Evel, A tocar!, va esdevenir una reivindicació de la cultura en els moments més difícils de la pandèmia, amb la participació destacada de Tortell Poltrona, Frederic Amat i Imma Colomer. Entre els espectacles que s'hi van poder representar, cal destacar Memento Mori i Covid-19, de Sergio Blanco, Díptic, de Peeping Tom, Sonoma, de La Veronal, The Mountain, de l’Agrupación Señor Serrano i The Scarlett Letter, d’Angélica Liddell.

En resum, el Grec ha estat al llarg dels últims 40 anys un aparador d’espectacles locals i internacionals, amb presència de creacions musicals, teatrals i de les arts de l’espectacle, en general. La dimensió popular del  festival, de vegades, ha quedat qüestionada pels preus i per l’elitisme cultural a l’ús, però, més enllà de les critiques, el Grec ha servit perquè molts barcelonins i gent d’arreu hagin passat gran nits d’estiu.

Directors:

1976 – Assemblea d’Actors i Directors

1977 – Assemblea de Treballadors de l’Espectacle

1978 – No es celebrà el Festival

1979 – 1982 Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Rafael Pradas, regidor; Biel Mol, responsable de la gerència tècnica; Joan-Anton Benach, delegat de Cultura de l’Ajuntament, i responsable de la programació

1983 – Maria Aurèlia Capmany, nomenada regidora de Cultura i responsable del GREC. Responsable programació 1983: Joan-Anton Benach

1984 – 1985 Joan Maria Gual i Josep Anton Codina

1986 – 1987 Marta Tatjer. Fixa el calendari començant el Festival el 25 de juny i la cloenda a l’agost

1988 – 1995 Elena Posa (l'edició de 1989 pren el nom de Festival d’Estiu de Barcelona). Directora al mateix temps del Mercat de les Flors, va donar rellevància a la música en una àmplia programació

1996 – 1999 Xavier Albertí. Centrà la mirada cap als nous creadors i suport a la dansa

2000 – 2006 Borja Sitjà. Procedent del Odéon de París va potenciar l’oferta internacional, amb bones xifres d’ocupació i una oferta amb menys espectacles

2007 – 2011 Ricardo Szwarcer. Va tenir com a repte impulsar la internacionalització del festival

2012 – 2016 Ramon Simó

2017 – 2024 Francesc Casadesús

2024 – Leticia Martín Ruiz

Bibliografia

Boix, Jaume (coord.). Memòria de 25 anys de Grec. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2002.

Coca, Jordi. «Una aproximació a la història del Teatre Grec de Montjuïc». El País (ed. Catalunya, secció Quadern), núm 39 (26 juny 1983).

Enllaços

https://www.barcelona.cat/grec

 

Redactor/a

Enric Ciurans