Inici

Gran Teatro del Bosque

Aforament: 2.500 espectadors

Altres noms: Círculo Ecuestre Bosque, Teatre del Bosc.

La vila de Gràcia comptava, des del 1898, amb una sala modesta d’espectacles cinematogràfics (una llanterna màgica) que es coneixia com La Campana a causa del costum de fer-ne sonar una en el moment de començar l’espectacle. Originalment, era situada al número 2 de la Rambla del Prat, a la cantonada amb Gran de Gràcia, però una disputa entre el propietari dels terrenys i l’arrendatari, un alacantí de nom Josep Antoni Valls i Romà, va obligar a traslladar el negoci uns metres més enllà, aproximadament on avui encara trobem el cinema Bosque.

Aquell trasllat va donar peu a una refundació i a la construcció d’un local nou que l’any 1905 es va passar a conèixer com a Gran Teatro del Bosque, perquè era situat en una zona d’un arbrat espés (El Bosc de la Virreina o Bosc de la Fontana) que resultava ideal per passar-hi les tardes d’estiu. Aquell primer Gran Teatre del Bosque va obrir els portes el març del 1905 com un centre d’activitats on igual es podia anar a dinar o a prendre un cafè, que gaudir d’atraccions diverses (“iluminación fantàstica en el bosque”, pista de patinatge, pista de gel, etc.), veure espectacles de varietats o assistir a funcions d’òpera o de teatre. El local comptava amb una galeria, platea, seixanta llotges i un jardí cobert per un envelat. A les primeries del segle XX, aquell teatre recordava els primers jardins plens d’atraccions que se succeïen al llarg del Passeig de Gràcia de finals del XIX.

L’empresa funcionava i, el 1907, l’escultor Pablo Gargallo va rebre l’encàrrec de fer unes caràtules per ornar la façana. D’aquesta manere, Gargallo va retratar-se a ell mateix en companyia de tres amics, uns artistes aleshores no gaire coneguts: Pablo Picasso, Isidre Nonell i l’escriptor i humorista Ramon Reventós “Moni”. Les quatre caràtules pengen encara a la façana cinema que ocupa el lloc de l’antic teatre.

El Gran Teatro del Bosque va ser enderrocat el 1916 i en el seu lloc es va aixecar el Círculo Ecuestre Bosque. La sala es va inaugurar el juny, prometent que reunia les condicions ideals per a ser el perfecte “coliseo de verano”. El Círculo Ecuestre Bosque tindria, però, una vida curta, i un any després va deixar pas a un nou Gran Teatro Bosque que programava comèdies, sarsueles i operetes, a més d’algun concert de l’Orfeó Gracienc. El nou teatre tenia entrada per la cantonada de la Rambla del Prat amb Príncep d’Astúries i la nova façana es va encarregar un cop més a Pablo Gargallo, que la va decorar amb quatre columnes sobre els quals hi va col·locar escultures al·legòriques a la Tragèdia, la Dansa, la Comèdia i la Música. Les quatre columnes formen, avui, l’entrada d’un comerç d’alimentació, però les escultures, lamentablement, van desaparèixer.

L’activitat escènica va mantenir-se fins a l’any 1926, quan el cinema va agafar-li el relleu de manera definitiva i permanent. Sota aquest nou signe, l’edifici va patir reformes successives, la darrera de les quals el va convertir en un complex de multisales.

Territori

Barcelona. Rambla del Prat, 16

Dates

1905-1926 (com a teatre)

Activitat

El Gran Teatro del Bosque es va convertir en un teatre de moda amb una marcada tirada a la lírica després d’haver inaugurat amb Marina, interpretada per Vittoria Benimeli i Manolo Utor “El Musclaire”, un cantant autodidacte fill de la Barceloneta, tan famós per la seva veu potentíssima com per la manca de refinament i tècnica i les grans dificultats que tenia per aprendre’s els llibrets. Al Gran Teatre del Bosque s’hi va representar també una Aida a càrrec de cantants del moment (Villar, Molinari, Albiac, Marí) i el cos de ball de Pauleta Pàmies, una coneguda mestra de dansa i coreògrafa del moment.

Avui resulta sorprenent que fos aquest teatre el que, en ple mes d’agost, portés per primer cop a Barcelona una òpera de Puccini estrenada a Milà el 1904 i que esdevindria una de les més cèlebres del repertori operístic: Madama Butterfly. I és que l’òpera que explica la història trista de Cio-Cio-San es va veure al Bosque el 1907, dirigida pel mestre Arturo Baratta i amb gran luxe de decorats i vestuari. Com havia passat a la Scala de Milà, tampoc al Bosque l’òpera va rebre bones crítiques; potser per aquest motiu no es va estrenar al Liceu fins al 10 de desembre del 1909.

Quan, l’any 1916, l’antic Teatro del Bosque es convertia temporalment en el Círculo Ecuestre Bosque, la línia artística va virar cap a espectacles de varietats. Propostes de circ formaven la programació els primers dies, entre elles una troupe àrab, Nassars’s Mazzagan. Els artistes dedicaven la funció a l’exsultà del Marroc, Muley Haffid, exilat a Barcelona. Aquell any precisament, Haffid havia regalat al Zoo l’elefanta Júlia després de comprovar que la mort del popular elefant “L’Avi” havia deixat els barcelonins desconsolats. Un any després, el Círculo Ecuestre va deixar pas a un nou Gran Teatro Bosque: en aquest teatre, el 4 de febrer del 1922, Leopoldo Fregoli va desaparèixer definitivament dels escenaris barcelonins. Poc després, el 1926, en acomiadar-se de la sala la companyia de comèdies de Luis Calvo, el cinema ocuparia ja per sempre més el local, tret d’algunes funcions de varietats que s’hi van fer en èpoques posteriors.

Bibliografia

El Arte del Teatro (1908). Revista quincenal ilustrada, (1 juliol, consultada a Biblioteca Nacional de España).

Munsó Cabús, Joan (1995). Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa i Ajuntament de Barcelona.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier (2013). Barcelona ciutat de teatres, Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions.

Torras, Jordi (1999). Somnis de reestrena. Història dels cinemes de Gràcia. Barcelona: Tallers d’Història Gràcia.

Fonts iconogràfiques

Fotografia 1: Programa Bianco Bachilia.

Fotografia 2: Programa Circo Ecuestre.

Fotografia 3: Programa Companyia Blanquells.

Fotografia 4: Programa lluitadores.

Fotografia 5: Programa Maria de la O.

Fotografies 6 a 22: Programa Parisiana.