Glòria Rognoni Planas

Actriu i directora escènica

27-3-1944

Barcelona

Glòria Rognoni va nàixer a Barcelona al si d’una família de classe mitjana. L’avi patern era de Viju, al nord d’Itàlia, de professió tallador de marbre. L’avi matern va ser Francesc Planes Doria pintor paisatgista nascut a Sabadell. A la Casa d’Itàlia, situada al Passatge Méndez Vigo de Barcelona, la jove Gloria Rognoni va presenciar per primera vegada una actuació de Commedia dell’Arte i d’aquesta manera es va interessar pel món del teatre. L’any 1963 va seguir un curs que impartia Albert Boadella i, després de passar una prova, Rognoni començà a treballar com a mim amb Els Joglars, fins i tot abans que la companyia es professionalitzés. Va ser llavors quan va entrar en contacte amb altres professionals com Carlota Soldevila o Anton Font. A partir del 1967, Els Joglars inicien el seu camí en l’àmbit professional i Glòria Rognoni hi juga un paper rellevant. La companyia queda formada per Marta Català, Esperança Fontà, Enric Roig, Jaume Sorribas, Montserrat Torres, Enric Vidal, Albert Boadella i la mateixa Rognoni.

De la mateixa manera que altres membres dels Joglars, va treballar a l’Escola d’Estudis Nous de Teatre, muntada per la companyia catalana, amb el propòsit de centralitzar el lloc de treball dels seus integrants.

L’any 1975, durant uns assajos de l’espectacle Àlias Serrallonga, Glòria Rognoni, enlluernada pels focus que conformaven l’escenografia, va patir un accident irreversible que li va causar una paraplègia de les extremitats inferiors. Mesos després de l’accident, commocionada pel canvi de vida radical que havia d’afrontar, l’actriu va valorar abandonar el teatre per dedicar-se a estudiar medicina. Amb tot, gràcies a una proposta de Teresa Calafell i Joan Baixas, fundadors de La Claca, Rognoni va tornar al món del teatre per treballar en la direcció de l’espectacle Mori el Merma (1978), una adaptació altament visual d’Ubu roi d’Alfred Jarry, realitzada pel mateix Joan Baixas i la seva companyia. Joan Miró es va encarregar de dissenyar els titelles de gran format que s’hi van utilitzar.

L’any 1979 Gloria Rognoni es reincorporava novament als Joglars, aquest cop com a ajudant de direcció de Letius. Hi va treballar fins al 1987. Juntament  amb Teresa Calafell, aquell mateix any, va participar en el muntatge de Deliri, un monòleg breu, presentat primer a la Fira de Tàrrega i després al Romea, que rebé valoracions negatives per part de la crítica masculina. No obstant això, Maria Mercè Marçal va defensar l’espectacle aferrissadament.

També amb Teresa Calafell, l’actriu i directora va participar de la inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona, on  va rebre la Medalla/Diploma Barcelona 92. Des del 1997 dirigí el grup de teatre social de l'entitat Femarec, un projecte d'integració social i cultural per a col·lectius en risc d'exclusió.

De Glòria Rognoni, se n’ha dit que va ser ser la musa en l’ombra d'Els Joglars. Se n’ha destacat la creativitat i l’efectivitat del tàndem professional que configurava juntament amb Albert Boadella. Dona extremadament vital i amant del teatre, la seva passió va ser actuar. La dedicació a la direcció li va arribar de la mà de les pròpies circumstàncies físiques, però la genialitat vinculada a la creació artística mai no la va abandonar. Quan reflexiona al voltant dels anys passats al costat dels Joglars, incideix en la necessitat dels membres de la companyia de contar tot allò que els envoltava, i de fer-ho portant l’espectacle al límit de l’expressió artística a través del mim. Segons testimoni de la mateixa Rognoni, al principi la companyia donava més importància al vessant lúdic dels espectacles que no pas al significatiu, tot i que, a poc a poc, s’hi va anar incrementat el grau de crítica i d’oposició al règim.

L’actriu i directora ha mantingut sempre una actitud crítica davant la vida, tant en l’àmbit personal com en el professional. Amb tot, no ha militat activament en cap partit polític perquè el que li interessa és la feina des de sota, en l’ombra. Conscientment només se sent atreta per allò que reverteix en el vessant més humà de l’individu.

Premis (entre d’altres)

Menció d'Honor dels Premis Ciutat de Barcelona.

Premi Ciutat de Sant Cugat.

Premi Arlequí de la Federació de Teatro Amateur.

Premi Butaca.

Llorca, Fina. «Memòria viva articulada: proses de Maria-Mercè Marçal». A: Julià, Lluïsa; Marçal, Heura, Jornades Marçalianes. Ja no sé pas on són els meus confins. Fundació Maria Mercè Marçal, 2012, p. 137-151.

Torres, Rosana. «Gloria Rognoni musa en la sombra del Els Joglars». El País (25 març 1986).

Glòria Rognoni Planas. Ajuntament de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/distincions-honors/es/rognoni-planas-gloria

Banc de la Memòria Democràtica: https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/interview/914

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%B2ria_Rognoni_i_Planas

Isabel Marcillas Piquer