Companyia fundada pel ballarí i coreògraf Cesc Gelabert i la ballarina, coreògrafa i professora de dansa contemporània Lydia Azzopardi el 1986. L’estrena de l’espectacle Desfigurat consolida la col·laboració que els dos artistes havien començat el 1980 i marca l’inici d’una llarga trajectòria en la qual Cesc Gelabert crearà peces de grup i diversos solos –dels quals ell és l’intèrpret. Al llarg de la trajectòria de la companyia Azzopardi comparteix la direcció de la companyia, actua en alguns dels espectacles més icònics de la companyia i dissenya el vestuari de gran part de les peces.
Amb base a Barcelona, Gelabert-Azzopardi esdevé companyia associada del Teatre Lliure el 1987, gràcies a la invitació de Fabià Puigserver. El teatre coprodueix i estrena les noves produccions del grup com Rèquiem (1987) i Belmonte (1988), un espectacle amb música de Carles Santos i dissenys i decorat firmats per Frederic Amat. Des dels inicis, la companyia realitza una gran gira per molts teatres de l’estat i actua als festivals més importants d’Europa, Amèrica i Àsia. Cesc Gelabert ha combinat la creació de peces per a Gelabert-Azzopardi i els seus solos amb encàrrecs de companyies de dansa com David Hughes, Balletto di Toscana, Tanztheater Komische Oper, Ballet Gulbenkian, Kukai, Larumbe Danza i Hermès. També ha creat coreografies i dirigit el moviment per a òperes i teatre de text, i el 2003 crea el solo In a landscape, interpretat per Mikhaïl Baríxnikov.
La companyia també estableix un vincle especial amb el Teatre Hebbel de Berlín, dirigit per Nele Hertling. Durant aquest període, que comença el 1988 i acaba el 2003, el teatre Hebbel esdevé el principal coproductor d’espectacles i projectes que permeten presentar el treball de Gelabert a Berlín. A més, al llarg d’aquesta època, en què viu a cavall de Barcelona i Berlín, Gelabert coneix el coreògraf alemany Gerhard Bohner, amb qui es crea una admiració mútua.
Des del 2003 fins al 2012, Gelabert-Azzopardi és companyia resident del Teatre Lliure. Una residència que dona peu a produccions que sovint són programes dobles: 8421 … Viene regando flores desde la Habana a Morón (2003), Psitt! Psitt! + Caravan (2005), Orion (2007), Sense fi + Conquassavit (2009), i la reposició de Belmonte (2010) o el solo Cesc Gelabert V.O. + (2012). Al llarg de la seva trajectòria, la companyia també ha comptat amb el suport del festival Grec, com és el cas de l’espectacle KI (2010), una col·laboració amb Frederic Amat coproduïda amb el Yachiyoza Centenary Committee de Yamaga (Japó). Un any més tard, Gelabert-Azzopardi inaugura el festival Grec amb La muntanya al teu voltant, un projecte que reuneix dotze ballarins i dotze sardanistes.
El 2012 estrena Tranç, amb la col·laboració d’Isaki Lacuesta al Mercat de les flors, dins de la celebració del desè aniversari de l’Institut Ramon Llull. Gelabert col·labora amb l’exposició De cos present, comissariada per Bàrbara Raubert i Quim Noguero i el documental El moviment perpetu (2013), dirigit per Isaki Lacuesta, en què encarna a Vicente Escudero. Aquest mateix any també col·labora amb la ballarina japonesa Chieko Kojima a La cova de pedra del cel.
Entre les seves darreres creacions destaquen les coproduccions del Teatre Nacional de Catalunya: Foot-ball (2015), espectacle que parteix de les connexions entre la dansa i el futbol (copoducció de Mediapro amb el patrocini del Barça) i Nom (2019). El 2016 estrena el solo Escrit en l’aire, en el qual interpreta amb el gest els textos de Valère Novarina. En aquesta darrera dècada també ha col·laborat amb Baríxnikov Productions amb el solo interpretat per ell mateix Framing Time (2018) que es va presentar al Baryshnikov Arts Center i el Lincoln Center’s White Light Festival. I el 2019, dins del marc del centenari de la Bauhaus Berlin va col·laborar en la reconstrucció i l'execució de les Bauhäustänz Stäbe, Reifen d’Oskar Schlemmer i Gerhard Bohner.
Barcelona
Dates1986
Gènere/sDansa contemporània, companyia de dansa, coreografia
SignificacióGelabert-Azzopardi és una de les companyies més rellevants de la història de la dansa contemporània a Catalunya, i de retruc a tot l’estat espanyol. Algunes de les seves primeres obres, Rèquiem –que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona– i Belmonte, segueixen sent obres molt emblemàtiques en el nostre context cultural.
Sorgida a mitjans dels anys vuitanta, la companyia s’emmarca en un context cultural únic del país fruit de la transició democràtica i l’esclat d’agrupacions de dansa. Gelabert-Azzopardi suma els talents de dos artistes amb bagatges diferents, però amb una visió comuna. Per una banda, Cesc Gelabert (Barcelona, 1953) havia començat els seus estudis de dansa amb Anna Maleras i aviat va començar a experimentar amb les seves pròpies coreografies, com el seu primer solo Acció – 0, en col·laboració amb Frederic Amat (1972), així com també va ampliar la seva formació a Londres amb Matt Mattox i més endavant es va traslladar a Nova York durant dos anys, on va entrar a formar part activa de la comunitat de dansa de la ciutat gràcies al solo My Old Corduroy Suit, que va presentar al teatre Kitchen. A més del seu interès per la dansa, Gelabert havia practicat futbol i va començar arquitectura, estudis que va deixar per dedicar-se plenament a la dansa. I, d'altra banda, la britànica Lydia Azzopardi va estudiar a la London Contemporary Dance School i com a intèrpret va treballar amb artistes com Robert North, Jane Dudley, Bob Cohan i Ana Sokolow. Com a mestra de dansa moderna va ensenyar a l’Òpera de Zuric i a l’escola Mudra de Maurice Béjart, a Brussel·les. A Barcelona imparteix cursos de composició i improvisació a l’Institut de Teatre i també a La Fàbrica, local de dansa de Barcelona dirigit per Toni Gelabert i Norma Axenfeld, on Cesc Gelabert també ensenya. Així és com a principis dels anys vuitanta i en l’espai de La Fàbrica comencen a crear solos i duets, un projecte que pren envergadura amb Desfigurat.
Des del 1986, la companyia ha combinat espectacles de mitjà i gran format amb un bon elenc de ballarins i ballarines, amb els solos creats i interpretats pel mateix Gelabert i la col·laboració amb artistes d’altres àmbits. Les creacions de la formació s’inspiren en diverses temàtiques, sense entrar en dramatúrgies o narratives lineals, així com enllacen la tradició amb l’avantguarda. El tarannà de la companyia és cosmopolita i internacional, però sense perdre de vista les seves arrels, i es caracteritza per la influència dels principis de Merce Cunningham, la base de Martha Graham –sobretot pel bagatge d’Azzopardi–, les danses tradicionals –en concret la sardana–, la dansa clàssica, l’avantguarda artística de l’Alemanya d’entreguerres i la de després de la caiguda del mur de Berlín, el Nova York dels anys vuitanta, el Japó (país que ha visitat diverses vegades per motius professionals i artístics) i la cultura mediterrània.
Com a solista, Gelabert ha creat i interpretat un vast corpus de títols, peces íntimes marcades pel carisma i l’elegància de Cesc Gelabert com a coreògraf i ballarí singular. Des de les propostes més avantguardistes i plàstiques dels seus inicis, com Plata i or (1980), fins a la reinterpretació de l’obra de la Secció daurada de Gerhard Bohner (Im Goldenen Schnitt I /II), solos com Preludis o els darrers, com Escrit en l’aire (2016) o Framing Time (2016), han estat aplaudits tant per la crítica com per al públic.
Algunes coreografies de Gelabert han explorat l’experiència de la música, com és el cas Rèquiem (1988) –basada en el Rèquiem de Verdi–, 8421 … (2003) –que parteix del Quartet de Corda número 8 de Dmitri Xostakóvitx–, Viene regando flores desde La Habana a Morón, PSITT!! PSITT!! –amb la música juganera i melancòlica de Pascal Comelade– o bé Preludis (2002). El tarannà i els elements mediterranis atemporals, com els més ancestrals, també han estat una font d’inspiració per a la companyia, com es pot intuir a Desfigurat, Belmonte o bé La muntanya al teu voltant. Des des les obres més introspectives fins a les més alegres, cadascuna de les creacions corals de Gelabert ha aportat una experiència visual molt singular, marcada per la mirada arquitectònica del coreògraf i la visió estètica d’Azzopardi.
L’estil coreogràfic és molt marcat per la visió i la vivència personal del moviment del mateix Gelabert, tant en els seus solos com en els treballs corals. L’elenc de ballarines i ballarins amb el qual han comptat abraça diferents generacions, però tots han tingut una tècnica molt sòlida i una gran versatilitat com a intèrprets.
Gelabert-Azzopardi ha col·laborat amb grans personalitats de les arts escèniques, com ara Fabià Puigserver, Núria Espert, Jorge Lavelli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró, Lluís Pasqual, Conchita Pons, Borja Ramos, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Perejaume, Mario Gas, Julia Migenes Johnson, José Maria Sánchez-Verdú, Kanjuro VII, Lorenzo Mariani i Giancarlo del Monaco, entre altres.
El públic de la companyia ha estat ampli i divers, cosa que li ha permès girar i presentar els seus treballs en diversos països europeus, així com als Estats Units i molts països d'Amèrica Llatina.
El juliol del 2020, Gelabert publica El que m’agradaria que la dansa fos, una edició a cura de Quim Noguero, en coedició del Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre i l’editorial Comanegra, dins de la col·lecció Paragrafies.
La companyia ha rebut múltiples premis i reconeixements, entre altres: Premi Ciutat de Barcelona per Rèquiem de Verdi (1987), DAAD (Deutsches Akademischer Austauschdienst Berlín (1992-2003), Premio Nacional de Danza del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (1996), Premi Nacional de Dansa de Catalunya atorgat per la Generalitat de Catalunya (1997), Medalla FAD-Foment de les Arts Decoratives, Barcelona (1998), Premis Max de las Artes Escénicas per Zumzum-Ka com millor espectacle de dansa i millor coreografia (2000), Premis Max de las Artes Escénicas al millor ballarí Gelabert 2004 (2005), Premi Ciutat de Barcelona per Psitt!! Psitt!! (2006), Premi FAD Aplaudiment Sebastià Gasch 2005-2006 a Lydia Azzopardi pel disseny del vestuari de Psitt!! Psitt!! i Caravan (2006), Premi Butaca al Millor Espectacle de Dansa per Belmonte (2011), Premi Butaca al Millor Espectacle de Dansa per Cesc Gelabert v.o. + (2012), XIX Premis de la crítica de les Arts Escèniques al millor solo per Escrit en l’aire (2016), Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la ciutat de Barcelona (2019).
ProduccionsÀvila, Ramon; Colomé, Delfí; Otzet, Montse. Dansa: noves tendències de la coreografia catalana. Barcelona: Serveis Editorials de la Diputació de Barcelona, 1994.
Gelabert Azzopardi. <https://gelabertazzopardi.com/> [Consulta: 19 agost 2022]
Gelabert, Cesc. El que m’agradaria que la dansa fos. Barcelona: Comanegra, Mercat de les Flors i Institut del Teatre, 2020.
Vendrell, Ester. «1975-2000. Construcció d'una realitat coreogràfica». Assaig de Teatre: Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 66-67 (2008), p. 95-117. <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146392>
Vendrell, Ester. «Catalunya». Dins Historia de la danza contemporánea en España (Vol. I): De los últimos años de la dictadura hasta 1992, editat per Carmen Giménez-Morte. Madrid: Ed, Academia de las Artes Escénicas de España, 2019.
Vendrell, E.; Brufau, C. «Catalunya». Dins Historia de la danza contemporánea en España (Vol. II): De las celebraciones de 1992 a la crisis de 2008 editat per Carmen Giménez-Morte. Madrid: Ed, Academia de las Artes Escénicas de España, 2020.
EnllaçosDocumental sobre la producció de Belmonte per RTVE:
https://www.rtve.es/television/20141021/belmonte-gelabert-azzopardi/1033567.sh
La muntanya al teu voltant: Gelabert al centre de la rotllana (Programa especial de Nydia, Televisió de Catalunya, 2011):
Documental El Moviment perpetu d’Isaki Lacuesta (amb Cesc Gelabert, entre altres):
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/el-moviment-perpetu/video/4694653/
Redactor/aClàudia Brufau i Bonet
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
