Gabriel Fuster

Dramaturg

19-7-1901

Manacor, Illes Balears

8-3-1967

Manacor, Illes Balears

Fill de l'apotecari Gabriel Fuster Aguiló i de Catalina Forteza Fuster, el juliol de 1923 es va llicenciar en farmàcia a Barcelona i l'octubre del mateix any fou nomenat professor auxiliar de química orgànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. El novembre de 1923 obrí una farmàcia al carrer de Muntaner de Barcelona, però la mort del seu pare el febrer de 1924 va fer que retornàs a Mallorca per fer-se càrrec de la farmàcia familiar, que va regentar fins a la seva mort. Casat el 1924 amb Maria Perelló Trias —amb qui va tenir nou fills—, el 1932 es va llicenciar en dret per la Universitat de València i obrí un bufet a Manacor, que també mantingué obert fins als seus darrers dies. Durant la Guerra Civil fou nomenat oficial honorari del Cos Jurídic Militar. La seva dedicació literària comprèn diversos gèneres: periodisme, història, poesia i teatre. Va escriure poemes, col·laborà i impulsà diverses publicacions (Manacor, Voz y Voto, Renacer i Arriba) i publicà estudis històrics per fer conèixer la història de la seva ciutat, entre els quals podem remarcar Un alzamiento carlista en Manacor. "Sa Llorensada", "Es Rebumbori" o "Es Renou" de Manacor, 10 agosto 1835 (1945) i Historia de Manacor (1966).

Gran aficionat al teatre, va estar bastant vinculat a l'Agrupació Artística de Manacor, organització artística que li estrenà al Teatre Principal de Manacor diverses obres. La primera, escrita el 1931 i estrenada el 27 de maig del 1932, fou Amor de muñecos, una sarsuela en dos actes amb música de Bartomeu Gayà Serralta. La següent fou En Banyeta Verda, un sainet en un acte escrit conjuntament amb el seu germà Josep Fuster Panotxa, amb música d'Antoni Maria Servera Juan i estrenat el 26 d'abril del 1935. El millor èxit l'obtingué amb El pirata. Aquest poema escènic en quatre actes musicat per Antoni Maria Servera fou estrenat el 17 d'abril del 1937 i marcà tota una època dins el panorama teatral de Manacor. Hi va col·laborar el ballet de Nadine Lang, i l'argument gira al voltant d'una llegenda local que té com a protagonista un pirata sarraí que arriba amb una nau pirata a cala Varques i que és ferit per pagesos mallorquins. Abandonat pels seus amics, s'amaga en unes coves —coves del Pirata—, molt a prop de Son Forteza, i tot acaba amb una història d'amor entre la filla de la casa i el pirata. També obtingué força ressò amb El destino, una sarsuela escrita cap al 1946 amb música d'Antoni Maria Severa estrenada el 30 d'abril del 1948 i inspirada en una llegenda del segle XVI.

El 15 de maig del 1935 la Catina-Estelrich li estrenà en català al Saló Mallorca de Palma la comèdia en dos actes Un arracés del camí. Té com a protagonista Assumpta, una jove que, seguint les indicacions de la seva família, es casa amb un jove de posició que no estima, en comptes de fer-ho amb un altre pretendent que no s'ajusta al que desitja la família. Al final, però, s'imposa l'amor per damunt de les conveniències socials. Dirigida per Francesc Forteza Cortès, l'obra tingué una gran acceptació i, per aquest motiu, la companyia li'n demanà una altra: Vora l'abisme. Aquesta comèdia en sis estampes, estrenada el 15 de gener del 1936 també al Saló Mallorca, se centra en els perills que el seu protagonista es troba en la vida diària, un protagonista que al final, tot i ser a prop de l'abisme, s'allunya del perill. Malgrat que una part del públic mostrà el seu disgust perquè una de les estampes tenia lloc en un cabaret, es repetí la bona acollida que havia tingut Un arracés del camí i, novament, la Catina-Estelrich li demanà una altra obra. Per això escriví i publicà el mateix 1936 Dol, una comèdia en un acte que els esdeveniments polítics del moment impediren que fos estrenada.

Autor vinculat a la dreta política i a l'Església, durant la Guerra Civil va col·laborar amb el Teatro Azul i contribuí a la creació d'un model teatral falangista. Així, és autor de Ficha azul, estrenada al Teatre Principal de Manacor el 9 de gener del 1938, i Érase una vez, estrenada també al Principal el 16 de novembre del 1938. Érase una vez, musicada per Isidre Molas Font, estava basat en les rondalles mallorquines recollides per mossèn Alcover i, en paraules de Maria Magdalena Alomar, era un intent d'unir el folklore popular amb les coordenades culturals feixistes del nou règim. Altres obres seves són Fang, comèdia en tres actes escrita el 1947 i estrenada l'1 de desembre del 1948 al Teatre Principal de Palma per la Companyia de Teatre Regional, que llavors passaria a denominar-se Artis; Lo que no va ser (1952), comèdia en tres actes escrita el 1952 i estrenada al Principal de Palma el 28 de maig del 1953 per la companyia Ruiz de Alarcón, i La Santa Humildad, comèdia biogràfica de Sant Martí de Porres escrita el 1962 i estrenada l'11 de gener de 1963 sota la direcció de Miquel Pericàs i Guillem Alcover al Teatre Principal de Manacor. També és autor de Despertar (1925), sarsuela inèdita en un acte amb música de Federico Skarppa que narra una història d'amor dins el marc de les festes de Sant Domingo de Manacor i que té com a protagonista una al·lota paralítica; Cinco cadenas (1941), auto sacramental inèdit; Almendros en flor (1941), sarsuela inèdita basada en la vida llegendària de Sebastià Gelabert Riera Tià de sa Real; Origen, invención y culto de Nuestra Señora de Lluch, auto sacramental publicat el 1943; Ai, mon pare! (1952), inèdita; Muerte piadosa (1953), melodrama policíac inèdit, i Bressolar (1955), comèdia mallorquina en un acte, inèdita.

Personatge rellevant de la història contemporània de Manacor, fou un gran coneixedor del teatre clàssic espanyol —disposava d'un gran nombre d'obres de Lope de Vega—, i en els anys trenta del segle XX les seves obres contribuïren a refermar i potenciar la tradició sarsuelística de Manacor. Extremament religiós, durant la Segona República les seves obres teatrals, juntament amb les de Josep Maria Tous i Maroto, Gabriel Cortès i Miquel Puigserver, contribuïren que el teatre autòcton restàs en mans de l'Església.

Un arrecés del camí. Manacor: Tip. Vda. de B. Rosselló, 1935.
Vora l'abisme i Dol. Manacor: Tip. Vda. de B. Rosselló, 1936.
El pirata. Manacor: Tip. Vda. de B. Rosselló, 1937.
«Érase una vez». Letras (Madrid), núm. 34 (1 març 1940), p. 75-108. 
Origen, invención y culto de Nuestra Señora de Lluch. Palma: Imp. de los SS Corazones, 1943.

Carvajal Mesquida, Albert. «Fuster Forteza, Gabriel». A: Mas, Joan (dir). Diccionari del teatre a les Illes Balears (volum I). Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 301-302. 

Massot i Muntaner, Josep. Escriptors i erudits contemporanis. Sisena sèrie. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, p. 247-260. (Biblioteca Serra d'Or; 363) 

Francesc Perelló