Festival Internacional de Teatre de Palma

1981-1990

Festival organitzat i dirigit per Jaume Adrover, amb el patrocini de l'Ajuntament de Palma, que es dugué a terme anualment durant deu anys. S'hi programaren un total de 114 espectacles teatrals d'índole diversa i d'àmbit nacional i internacional. Habitualment, les representacions es duien a terme a la Sala Magna i a la Sala Mozart de l'Auditòrium de Palma, encara que en algunes ocasions s'empraren altres espais, com el Teatre Principal de Palma, el Teatre Municipal o espais urbans, com la plaça Major i el parc de la Mar de Ciutat, entre d'altres.

S'hi pogueren veure espectacles de gairebé totes les manifestacions de les arts escèniques: teatre dramàtic, dansa i ballet, sarsuela, circ, titelles, mims, etc. Les representacions s'acompanyaven de cicles de conferències, debats i tertúlies en què participaven intel·lectuals de renom i actors o directors de les obres que es duien a escena durant el festival.

Inicialment es concebé com un festival que programàs espectacles que reflectissin la diversitat teatral i lingüística de tot l'Estat espanyol. De fet, en la primera edició gairebé totes les companyies eren estatals, però a partir de la segona edició ja s'hi programaren actuacions de grans companyies internacionals, una tendència que s'anà accentuant anualment. És el cas de companyies com la Lindsay Kemp Company, el Piccolo Teatro di Milano, la companyia de Dario Fo, la de Tadeusz Kantor, el Teatre Negre de Praga i els ballets de l'Òpera de Pequín i de la London Contemporary, entre moltes d'altres. Hi foren també presents algunes de les millors agrupacions teatrals de parla castellana, i en ocasions puntuals també algunes de basques i de gallegues. Però hi destacaren, sens dubte, les grans companyies en llengua catalana, com Dagoll Dagom, Els Comediants, Els Joglars i la companyia del Teatre Lliure, entre d'altres.

A partir de 1984 i fins a 1989, en paral·lel al festival s'organitzà el Memorial Llorenç Moyà amb l'objectiu de seleccionar els grups mallorquins que després hi actuarien.

El festival generà polèmiques diverses, tant pel que fa al pressupost que s'hi destinava i al dèficit que generava com pels idiomes dels espectacles, les companyies seleccionades o la poca presència de companyies de les Illes Balears. Tanmateix, sembla clar que ha estat l'esdeveniment teatral més rellevant i prestigiós de la ciutat i que, a més, feu de Palma un punt de trobada cultural d'àmbit internacional.

La primera edició del festival se celebrà del dia 8 de maig al 14 de juny de 1981 i s'hi representaren quinze espectacles. Set eren de companyies mallorquines i vuit de companyies de la Península. El de més èxit fou Nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom (14-17 de maig).

La segona edició (13 de maig-13 de juny de 1982), que comptà amb denou espectacles, s'obrí amb una cercavila a càrrec d'Els Comediants, que també representaren L'apoteòsic sarau a l'Auditòrium. Aquesta edició ja comptà amb força companyies d'àmbit internacional, com la Lindsay Kemp Company, que presentà el muntatge Somni d'una nit d'estiu del 25 al 30 de maig (l'espectacle de més ressò d'aquesta edició del festival), o el Piccolo Teatro di Milano, que clogué el festival amb el muntatge Arlecchino e gli altri (10-13 de juny).

En la tercera edició (14 de març-10 d'abril de 1984), amb un total d'onze espectacles programats, destacaren sobretot tres grans personatges de l'escena internacional: Dario Fo, amb Misterio buffo (14-15 de març); Tadeusz Kantor, amb Wielopole, Wielopole (16-20 de març), i el clown Jango Edwards, amb Garbage (21-23 de març).

En l'edició quarta (18 de juny-29 de juliol de 1984), amb nou espectacles programats, destacaren Teledeum, dels Joglars (17-22 de juliol), que fou un èxit de públic; també Luces de bohemia, del Centro Dramático Nacional (22-24 de juny), que revelà la tasca d'un dels grans directors catalans, Lluís Pasqual, i, sobretot, la presència al festival d'un mite com Vittorio Gassman, en l'espectacle Una nit amb... (27-29 de juliol).

En la cinquena edició (12 de juny-28 de juliol de 1985) es programaren set espectacles. Hi actuaren Els Comediants, la companyia del Teatre Lliure, la del Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas, Serampions Theatre, El Tricicle i la Lindsay Kemp Company. Cal destacar l'actuació, del 18 al 23 de juny, de Marcel Marceau, un dels mims occidentals més famosos.

La sisena edició (1986), en què s'oferiren dotze espectacles, es caracteritzà pel canvi de format. Es passà a fer un festival celebrat al llarg de l'any, amb un espectacle mensual, aproximadament. L'obrí i la clogué Albert Boadella, responsable de Virtuosos de Fointanebleau, d'Els Joglars (15-20 de gener), i de Visanteta de Favara, de la companyia Teatre Estable del País Valencià (9-14 de desembre). Hi actuaren dos dels grans de l'escena: Antonio Gades, que hi presentà Carmen (13-15 de febrer), i Josep Maria Flotats, amb Cyrano de Bergerac (13-16 de març).

En la setena edició (1987) es programaren set espectacles. Destacà per l'impacte que provocà entre el públic Macunaíma (17-20 d'abril), un espectacle d'Antunes Filho basat en la novel·la de Mario de Andrade.

La vuitena edició (1988) inclogué dotze espectacles i comptà amb companyies i actors de renom, com Antonio Gades, Pepe Rubianes, el Teatre Negre de Praga o La Fura dels Baus, però quedà eclipsada per la figura de Tadeusz Kantor, que escollí Palma per presentar Nunca más volveré aquí (20-23 de juny), el seu darrer espectacle.

En la novena edició es presentaren dotze obres al llarg de l'any 1989, amb companyies com Els Comediants, La Cuadra de Sevilla, Els Joglars, Víctor Ullate, etc. Hi destacà especialment la presència d'una altra estrella de l'espectacle, Jeanne Moreau, que actuà a Le récit de la servante Zerline (15-16 de març).

La darrera edició del festival (1990) comptà amb onze espectacles, tres dels quals eren de dansa. La representació de més èxit fou Mar i cel, de Dagoll Dagom (22 de març-1 d'abril). El festival es clausurà amb Ara que els ametllers ja estan batuts, un espectacle de Josep Maria Flotats a partir de textos de Josep Pla.

• Rotger, Francesc. 10 anys de Festival Internacional de Teatre a Palma. Palma: Ajuntament de Palma, 1991.

Maria Muntaner González