Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (Muixeranga)

El dia 6 els infants representen Misteris i Martiris a la portalada de la capella de la Troballa. El dia 7 se celebra la Processó de les Promeses a partir de les deu de la nit. El dia 8, la Processoneta del matí i al vespre la Processó de Volta General. 

La Processó de Volta General consta de tres parts: la profana, la religiosa i l’al·legòrica:

A la part profana hi trobem els misteris i martiris i els balls. Són el Misteri de la Temptació o d’Adam i Eva, el Misteri d’Abraham i Isaac, el Martiri de Santa Bàrbara, el Martiri de sant Bernat i les Germanetes i el Misteri de la Mare de Déu de la Salut o «dels Capellanets». L’ordre dels balls és el següent: la Muixeranga, els Bastonets, la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes i el Bolero. A la Muixeranga, la música interpretada per dolçaina i tabal presenta tres tonades bàsiques: «Floretes» per a la dansa, la «Muixeranga» per a aixecar les torres humanes i la tercera per a la figura de l’Enterrament sobre la composició del cant gregorià del Dies irae, dies illa. La dansa dels Bastonets destaca per la velocitat d’execució. Els dansaires, vuit més un mestre, colpegen tots alhora planxes i bastons rítmicament. Apareix documentada l’any 1839 com una possible importació del ball des de Morella. L’any 1980 s’hi incorporen les dones. En la dansa de la Carxofa un grup de dotze xiquetes trenen i destrenen cintes de colors en ball circular. La dansa dels Arquets l'acompanyava, i formaven un únic grup cerimonial, però l’any 1988 es dividí. En la dansa de les Pastoretes, documentada l’any 1834, s’hi han reintroduït els infants, que feia dècades que no hi participaven. El Bolero és el ball més modern de la processó: la primera referència escrita és del 1906, però fins al 1934 no hi té una presència continuada. Consta de sis variants, en realitat balls diferents, anomenats València, Reies (Reis), Trençaos (Trenats), Típics, Madrid i Bots.

En la part religiosa trobem la dansa dels Tornejants, documentada l'any 1800, que, amb la Muixeranga, és la més destacable. Un patge, a mode d’herald, obre marxa amb pas ferm marcat pels tocs secs del timbal; el segueixen sis dansaires que ballen les Floretes i la Fuga.

La tercera part, l’al·legòrica, comença amb els personatges encarnats per infants, els Morets, els Sants i els de comunió. Segueixen els personatges bíblics, dels quals trobem referències des de 1834, tant de l’Antic Testament com del Nou. I, en tercer lloc, els Sants Patrons.

Clouen la processó els festers, els religiosos, els Volants, l’Anda de la Mare de Déu, les autoritats i la banda de música.

6-8 setembre

1247-1568: aparició de la imatge i invocació com a Mare de Déu de la Salut.

1568-1703: vertebració de l’organització, participació popular i dels estaments oficials, es declara Festa Major.

1703-1925: constitució de la Festa, declaracions municipal i canònica del Patronatge.

1925-act: crisi, pervivència i recuperació.

La primera referència documental de la Muixeranga prové del 1733, dels Llibres de Comptes de la Vila. Des d’aleshores la seua aparició a la festes de la Mare de Déu de la Salut es manté de manera continuada. L'any 1973 va estar a punt de desaparèixer per una forta crisi de participació. La fundació, un any després, de l’associació Amics de la Muixeranga va evitar-ne la desaparició.

El 1998, s’incorporava a la Festa la Nova Muixeranga.

En la Processó de Volta General desfilen els Balls i els personatges bíblics, influència del Corpus de València, que expliquen la nissaga de la Mare de Déu a través de l'aparició de personatges de l’Antic i el Nou Testament.

Declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2011.

Ariño, Antonio. El teatre en la festa valenciana. València: Consell Valencià de Cultura, 1999.

Museu valencià de la festa

Muixeranga

La festa a la pàgina de la UNESCO

Roser Soler Piera