Enric Benavent

Identificacio/ns

Actor, dramaturg i traductor

Data de naixement

3-4-1953

Lloc de naixement

Quatretonda, Vall d’Albaida (País Valencià)

Biografia

Enric Benavent es va llicenciar en l’especialitat de Filologia Moderna en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, l’any 1975. Fou justament durant l’etapa d’estudiant quan s’interessà per la interpretació teatral. Així, junt amb Paco Cano, Magdalena Casanova, Teresa Lozano, Pepe Marín, Julio Máñez i Pilar Librada, va formar el grup de teatre independent Uevo, que es fundà per portar a escena sobretot peces de teatre experimental.

El grup va estar actiu cap al final de la dictadura del general Franco –concretament, del 1971 al 1974– i la majoria dels espectacles que preparaven eren políticament compromesos, de manera que difícilment arribaven a estrenar-se, ja que no aconseguien eludir la censura. Així, durant aquells anys, Uevo va muntar obres com ara el recital de poemes Neruda (1971); La colonia carcelaria, que era una atrevida adaptació d’un conte de Kafka (1972); Denotar una cosa o donar indici d’ella (1973), de Julio A. Máñez; Ligazón (1973), de Ramón María del Valle-Inclán; etc.

L’any 1974, amb els estudis acabats, Benavent va fer d’actor en l’espectacle L’hort dels cirerers de Txékhov, dirigit per Juli Leal, que s’estrenava al Teatre Micalet de València. Tot i que només va actuar durant una setmana, això ja va servir perquè iniciés el seu camí professional com a intèrpret. La seva primera actuació important, però, fou el 1976, quan actuà junt amb Antonio Corencia i Manuel Pasqual en Las criadas de Jean Genet, peça que havia estat traduïda al castellà per Eduardo Moreno. L’obra es va estrenar al València Cinema i, després, en aquesta mateixa temporada, es va programar al Teatre Alfil de Madrid, on estigué en cartellera durant sis mesos.

Durant la seva estada a Madrid també va actuar en Hablemos a calzón quitado, una peça de Guillermo Gentile que es va estrenar al principi del 1977 al teatre Arniches de Madrid. Aquest mateix any, el van cridar per fer el servei militar obligatori i va haver d’aturar durant dos anys la seva activitat com a actor. Així, quan el 1979 va tornar a València, va haver de començar pràcticament de nou. Fou aleshores quan va participar en la pel·lícula Visanteta estate queta, de Vicente Escrivà Soriano, que es presentava com una mena de segona part del sainet més conegut de Bernat i Baldoví, El virgo de Visanteta. Un any després, Benavent va poder tornar al teatre. Li van demanar que fes la reposició del paper d’Orestes en l’opereta La bella Helena, de Jacques Offenbach. Es tractava d’una producció del Teatre Lliure de Barcelona, que va estar molt ben considerada i que l’ajudà a aconseguir nous papers, tant a Barcelona com a València. Així, el 1982 va actuar en el primer muntatge que dirigia Carme Portaceli: Món, dimoni i carn, un text de Maria Aurèlia Capmany. Aquest mateix any, va estrenar el Rei Lear al Teatre Principal de Sevilla. Des de llavors, la seva activitat com a actor es va veure consolidada.

Paral·lelament, Enric Benavent feia doblatges en català (sobretot per a Canal 9) i també escrivia. L’any 1988 va publicar la seva primera novel·la, Cáliz de vértigo, i aviat començà a col·laborar en els diaris ABC, El País i Levante. A més, també feia alguna traducció per a la Companyia de Teatre Micalet. L’acumulació de tota aquesta feina i d’altres motius personals van fer que Benavent arraconés una mica la seva carrera com a intèrpret, fins que el 1998, junt amb Pere Ponce, Isabel Rocatti i Diana Palazón (entre d’altres), va actuar en la pel·lícula L’arbre de les cireres, dirigida per Marc Recha. A partir d’aleshores, la seva col·laboració tant en films com en sèries televisives augmentà notablement.

Pel que fa al teatre, Benavent va tornar als escenaris el 2001, fent de senyor Bidermann en Incendiaris, de Max Frisch, sota la direcció de Carles Alfaro. El muntatge fou estrenat al Teatre Moma de València. Des de llavors, Benavent es mantingué actiu fent primers papers en obres tan destacades com ara: Quatre històries de Pinter (2002), dirigit també per Carles Alfaro; Un enemic del poble (2003), d’Henrik Ibsen, sota la direcció de Carme Portaceli; Don Joan (2004), de Molière, dirigit per Konrad Zschiedrich; Sopa de pollastre amb ordi (2004), d’Arnold Wesker, dirigit també per Carme Portaceli; Luces de Bohemia (2012), de Ramón Maria del Valle-Inclán, dirigit per Lluís Homar; el Faust (2018), de Goethe, amb Jaume Policarpo.

Significació

Enric Benavent és un dels actors valencians que més s’ha mogut en el circuit teatral estatal. La popularitat li arribà sobretot per la participació en telesèries de llargues temporades, com ara El secreto de Puente Viejo (2011-2015) d’Antena 3, i per la seva actuació en diverses pel·lícules (entre elles: L’home de les mil cares, de 2016, dirigida per Alberto Rodríguez).

En les arts escèniques, Benavent ha realitzat nombroses funcions i ha treballat amb destacats actors i directors de l’escena. El seu interès per la dramatúrgia, a més, l’ha portat també a traduir al català diversos textos, entre els quals Nàpols milionària d’Eduardo De Filippo; Don Juan de Molière, o Cantonada perillosa de J. B. Priestley. Finalment, cal dir que Benavent també ha escrit tres peces teatrals, que han estat publicades i estrenades: Vodevil (Premi Max Aub el 2001), La ruleta russa (2002) i Lleugeres tempestes al centre del cor (2004).

Estrenes

Estrenes d’obres de teatre com a actor:

Novembre 1972. La colònia carcelaria. Pepe Marín. Col·legi Major CEM de València. Uevo.

Novembre 1973. Ligazón. Ramón Maria del Valle-Inclán. Pepe Marín. Col·legi Major CEM de València. Uevo.

Desembre 1973. Denotar una cosa o donar indici d’ella. Julio A. Máñez. Pepe Marín. Teatre dels Jesuïtes (València). Uevo.

7 juliol 1980. Lisístrata. Aristòfanes (adaptada per Manuel Martínez Variedo). Antonio Corencia. Teatro Romano (Mérida).

25 març 1981. Ácido sulfúrico. Alfonso Vallejo. Antonio Corencia. Teatro Martín (Madrid).

2 abril 1981. Se vive solamente una vez. Manuel Vázquez Montalban. Guillermo Heras. Teatre de la Caritat (Barcelona). Tabano Companyia.

Octubre 1982. Món, dimoni i carn. Maria Aurèlia Capmany. Carme Portaceli. Teatre Lliure (Barcelona).

23 d’octubre 1982. El rey Lear. William Shakespeare. Manuel Ángel Conejero-Tomás Dionís-Bayer i Miguel Narros. Teatro Principal (Sevilla). Teatro del arte.

13 febrer 1984. Luces de Bohemia. Lluís Pasqual. Teatre Odeon (París).

Juliol 1985. Último desembarco. Fernando Savater. Maria Ruiz. Teatro Colón (A Coruña).

Juliol 1986. Al vostre gust. William Shakespeare. Lluís Pasqual. Teatre Lliure (Barcelona).

16 gener 1987. El público. Federico García Lorca. Lluís Pasqual. Teatro María Guerrero (Madrid). CDN.

23 gener 1991. Ombres de la ciutat. Manuel Molins. Frederic Roda Fàbregas. Teatre Rialto (València). Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

11 març 1993. El sueño de la razón. Antonio Buero Vallejo. Antonio Tordera. Teatre Romea (Barcelona). Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

19 gener 1996. Cantonada perillosa. J. B. Priestley. Joan Peris. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.

19 abril 1996. El burgés gentilhome. Molière. Joan Peris. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.

26 novembre 1998. Aquella nit amb Lluís. Kevin Elyot. Ramón Moreno. Teatre Talia (València). Teatres de la Generalitat.

12 gener 2000. Vodevil. Enric Benavent. Ramón Moreno. Teatre Talia (València). Posidònia.

23 maig 2001. Jubileum. George Tabori. Carme Portaceli. Teatre Talia (València). Companyia de Teatre Micalet.

20 octubre 2001. Incendiaris. Max Frisch. Carles Alfaro. Espai Moma (València). Moma Teatre.

31 octubre 2002. La ronda. Arthur Schnitzler. Ximo Solano. Teatre Micalet. Companyia de Teatre Micalet.

Desembre 2002. Cuatro historias de Harold Pinter. Harold Pinter. Carles Alfaro. Estrenada Teatro Bretón de Salamanca. Moma Teatre.

26 febrer 2003. Un enemic del poble. Henrik Ibsen. Carme Portaceli. Teatre Rialto (València). Teatres de la Generalitat.

30 setembre 2003. Comedias bárbaras (versió de Pablo Ley). Ramón María del Valle-Inclán. José Juan Bigas Luna. La Nau de Sagunt (II Bienal de València).

2 desembre 2003. Europa: Babel i L’amor de Fedra. Sarah Kane. Salvador Bolta. Sala Moratín (València). Teatres de la Generalitat. [Lectura dramatitzada].

30 abril 2004. Don Juan. Molière. Konrad Zschiedrich. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.

14 maig 2004. Joe Zárate te necesita. Jorge Picó. Jorge Picó. Centre Cultural d’Alcoi. Zircó Produccions.

11 novembre 2004. Sopa de pollastre amb ordi. Arnold Wesker. Carme Portaceli. Teatre Rialto (València). Teatres de la Generalitat Valenciana.

23 febrer 2005. La controversia de Valladolid. J. C. Carrière. Carles Alfaro. Teatro de la Abadía (Madrid). Bitò produccions, Festival Grec i Esfera Teatre.

22 març 2005. Petrolio. Juan Alfonos Gil Arbors. Vicente Genovés. Sala Moratín (València). Teatres de la Generalitat. [Lectura dramatitzada].

15 febrer 1995. No n’érem deu? Martí Domínguez. Vicente Genovés. Sala Moratín. TGV. [Lectura dramatitzada, dins del Cicle de 100 anys de Teatre Valencià].

19 octubre 2005. Les variacions Goldberg. George Tabori. Josep Maria Mestres. Teatre Rialto (València). Teatres de la Generalitat.

22 desembre 2005. Eres mi madre. Joop Admiraal. Paul Weibel. Auditori Municipal de Paiporta. Zircó Produccions.

5 octubre 2006. El portero. Harold Pinter. Carles Alfaro. Teatro de la Abadía (Madrid). Teatro de la Abadía i Bitò Produccions.

25 gener 2007. Un enemigo del pueblo. Henrik Ibsen (versió de Juan Mayorga). Gerardo Vera. Teatro Valle Inclán (Madrid).C DN.

7 febrer 2008. Tío Vania. Anton Txékhov. Carles Alfaro. Teatro María Guerrero (Madrid). CDN.

11 desembre 2008. La taberna fantàstica. Alfonso Sastre. Gerardo Malla. Teatro Valle-Inclán (Madrid). CDN.

Juliol 2009. La divina Filotea. Calderón de la Barca. Pedro Marín Sánchez. Església de San Felipe (La Habana). Cia Pedro María Sánchez.

30 juliol 2009. Tito Andrónico. William Shakespeare. Andrés Lima. Naves del Español en Matadero (Madrid). Animalario.

3 febrer 2010. El arte de la comèdia. Eduardo de Filippo. Carles Alfaro. Teatro de la Abadía (Madrid).

20 gener 2012. Luces de Bohemia. Ramón María del Valle-Inclán. Lluís Homar. Teatro María Guerrero (Madrid). CDN.

Setembre 2012. Cuando cuente hasta tres. Juan Carlos Fresnadillo i Jesús de la Vega. Sonia Sebastián. Microteatro por calle 13.

18 desembre 2013. El cojo de Inishmaan. Martin McDonagh. Gerardo Vera. Teatro Español (Madrid). Teatro Español i Grey Garden.

20 maig 2015. Atchúusss!!!. Anton Txékhov (versió de Carles Alfaro i Enric Benavent sobre textos humorístics de Txékhov). Carles Alfaro. Teatro de La Latina (Madrid). Pentación Espectáculos.

19 abril 2017. La vida es sueño [vv. 105-106]. Calderón de la Barca (versió Carles Alfaro i Eva Alarte). Carles Alfaro. Teatros del Canal (Madrid). Moma Teatre.

5 desembre 2018. Faust. J. W. Goethe (adaptació de Sánchez Velasco i Jaume Policarpo). Jaume Policarpo. Teatre Rialto (València). IVC.

31 gener 2020. Fausto. W. Goethe (adaptació de Sánchez Velasco i Jaume Policarpo). Jaume Policarpo. Teatre Rialto (València). IVC.

6 novembre 2020. Tribus. Nina Raine. Julián Fuertes Reta. Teatro Valle-Inclán (Madrid). CDN i Octubre Producciones.

 

Estrenes com a autor:

23 desembre 1998. La ruleta russa. Enric Benavent (sobre contes d’Anton Txékhov). Joan Peris. Teatre Talia (València). Companyia de Teatre Micalet.

12 gener 2000. Vodevil. Enric Benavent. Ramón Moreno. Teatre Talia (València). Posidònia.

15 març 2013. Lleugeres tempestes al centre del cor. Enric Benavent. Antonio García i Carles Maicas. Grup de Teatre Independent. Sala Cabanyes (Mataró).

15 maig 2015. Atchúusss!!! (també sobre contes d’Anton Txékhov). Enric Benavent i Carles Alfaro. Teatro Latina (Madrid). Pentación Espectáculos.

Publicacions

Publicacions d’obres teatrals:

La ruleta rusa / La ruleta russa. València: Publicacions de la Universitat de València, 2002.

Vodevil. València: Publicacions de Teatres de la Generalitat Valenciana, 2002.

«Lleugeres tempestes al centre del cor», dins de Teatre Valencià Contemporani. València: 3i4 Edicions, 2004.

Com a director:

25 març 1992. Victòria Blanc. Manuel Molins. Enric Benavent. Sala Moratín (València). Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

Bibliografia

Gombau, Sebastian. «Teatre i escola». Escola Catalana, núm. 368 (2000), p. 15-17.

Lloret Esquerdo, Jaume. Els Titelles al País Valencià. Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2019.

Enllaços

<https://documentacionescenica.com/peripecia/consultas/directorio/directorio_1903/benavent-benavent-enric> [Consulta: 12 abril 2022]

<http://www.costaeste.net/ficha.php?g=0&n=8> [Consulta: 12 abril 2022]

Redactor/a

Clàudia Serra