Empar Canet

Identificacio/ns

Actriu i productora

Data de naixement

13-7-1966

Lloc de naixement

L’Alcúdia (València)

Biografia

Empar Canet va començar a estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de València l’any 1983. Amb tot, el que més li interessava era la interpretació, de manera que aviat se les va enginyar per a formar-se com a actriu mentre continuava els estudis d’Economia. Així, a partir de l’any 1984, va assistir als cursos que es feien a l’escola de Teatre a Banda de València, amb els professors i directors d’escena Rafael Calatayud i Carles Alfaro, entre d’altres, que més endavant esdevindrien els seus companys de feina. El 1987, després de tres anys de formació al Teatre a Banda, Empar Canet va debutar com a actriu professional en El playboy del món Occidental, una peça de John Millington Synge, dirigida per Francesc Puchades, que es va estrenar al Teatre Raval de Castelló. Des d’aquest moment, començà a treballar per a algunes de les companyies més destacables de l’escena valenciana del moment, especialment per a La Pavana i per a Moma Teatre, amb la qual va poder estrenar obres com ara: La cantant calba (1990), de Ionesco; El cas Woyzeck (1993), de George Büchner, o Borja-Borgia (1995), de Manuel Vicent, sempre sota la direcció de Carles Alfaro o de Joaquín Hinojosa.

L’any 1996, després d’haver participat en més de deu muntatges diferents, Canet, interessada pels treballs de Philippe Gaulier, va decidir anar a estudiar interpretació durant uns mesos a Londres, on el director d’escena francès impartia diversos cursos, entre ells: «Le jeu», «Melodrama», «Txèkhov i Shakespeare» i «Clown». Canet s’hi va estar sis mesos. Quan va tornar a València, va reprendre la seva activitat professional amb més ímpetu, augmentant les seves col·laboracions amb Moma Teatre, però també amb unes altres companyies. Amb Bambalina va fer Alícia (1997) i amb la Companyia de Teatre Micalet va estrenar, entre d’altres, Ballant ballant (1996), de J. C. Penchenat, en un muntatge que va ser molt ben rebut per la crítica valenciana del moment, i La ruleta russa (1998), d’Enric Benavent, obra per la qual li van concedir el Premi de la Crítica Valenciana a la Millor Contribució Actoral.

Des d’aleshores, Canet ha actuat en un nombre considerable de funcions i ha treballat per a diverses companyies de teatre valencianes. Ha interpretat sobretot primers papers en peces clàssiques d’Anton Txèkhov, Henrik Ibsen o Arthur Schnitzler, però també de dramaturgs valencians actuals, com ara Pasqual Alapont, Enric Benavent o Mafalda Bellido. Paral·lelament, des del 1995, Canet també ha actuat en moltes sèries de televisió, com ara Herència de sang (1995-1996), A flor de pell (1996) o L’Alqueria Blanca (2007-2013), i en pel·lícules com ara El somni dels llangardaixos (2018), de Pedro Rosado, o Bala perduda (2020), dirigida per Pau Martínez.

Significació

Empar Canet és una de les intèrprets més destacades del País Valencià. A banda d’haver participat en nombrosos muntatges dirigits per directors d’escena com ara Carles Alfaro, Joan Peris o Rafael Calatayud, també ha mostrat el seu compromís amb el teatre en català al País Valencià, fent de productora. La seva primera producció fou Un deu salvatge, de Yasmina Reza, que s’estrenà al Teatre Talia de València el 2013, i en la qual també participava com a intèrpret. A partir d’aquest moment, també ha produït obres com ara: Ser o no-res, estrenada el 2014 per la Companyia de Teatre Micalet;  4 genets, una novel·la de Blasco Ibáñez adaptada per Juli Disla, l’any 2017; Faust, dirigida per Jaume Policarpo i estrenada el 2019; etc.

Estrenes

Estrenes com a actriu:

1983. Pim, pam, pum. Ionesco. Francesc Puchades. Teatre A Banda.

1984. Zigs-zags. Rafael Calatayud i Carles Alfaro. Teatre A Banda.

19 novembre 1987. El playboy del món occidental. John Millington Synge. Francesc Puchades. Teatre Raval de Castelló. Teatre A Banda.

Febrer 1989. Inèrcia. Autoria col·lectiva. Carles Alfaro. Moma Teatre.

14 gener 1990. Pinotxo. Vicent Vila (adaptació a partir del text de Carlo Collodi). Rafa Calatayud. Centre Teatral Escalante (València). Bambalina Titelles.

15 gener 1991. La cantant calba. Ionesco. Joaquín Hinojosa. Sala Moratín, Teatre Rialto (València). Moma Teatre.

3 maig 1990. Basted. Creació col·lectiva (a partir d’una idea de Carles Alfaro). Carles Alfaro. Teatre Rialto (València). Moma Teatre.

18 desembre 1991. La dona de negre. Stephen Mallatratt (a partir d’una novel·la de Susan Hill). Rafael Calatayud. Teatre Talia (València). La Pavana.

20 gener 1993. El cas woyzeck. George Büchner. Carles Alfaro. Sala Moratín, Teatre Rialto (València). Moma Teatre.

28 gener 1994. Metro. Rafael González i Paco Sanguino. Carles Alfaro. Teatre Arniches (Alacant). El Club de la Serp, Moma Teatre i Teatres de la Generalitat Valenciana.

10 febrer 1995. Borja-Borgia. Manuel Vicent. Carles Alfaro i Joaquín Hinojosa. Teatre Poliorama (Barcelona). Moma Teatre.

1995. Per a tu per sempre, de la teua Empar. Michel Tremblay. Georges Laferrière.

15 desembre 1996. Ballant ballant. J. C. Penchenat. Joan Peris. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.

1 octubre 1997. Alícia. Pasqual Alapont (sobre el text de Lewis Carroll). Joaquín Hinojosa. Escalante Centre Teatral de València. Bambalina Teatre Practicable.

23 desembre 1998. La ruleta russa. Enric Benavent (sobre contes d’Anton Txékhov). Joan Peris. Teatre Talia (València). Companyia de Teatre Micalet.

18 febrer 1999. Bailando bailando.  J. C. Penchenat. Joan Peris. Teatro La Latina de Madrid. Companyia de Teatre Micalet.

9 desembre 1999. Naturalesa i propòsit de l’univers. Christopher Durang. Rafael Calatayud. Espai Moma (València). Moma Teatre.

27 gener 2000. Nascuts culpables. Peter Sichrovsky. Carles Alfaro i Joaquim Candeias. Espai Moma (València). Moma Teatre.

31 octubre 2002. La ronda. Arthur Schnitzler. Ximo Solano. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.

8 gener 2003. Quatre històries de Pinter. Harold Pinter. Carles Alfaro. Espai Moma (València). Moma Teatre.

30 setembre 2003. Comedias Bárbaras. Ramón María del Valle-Inclán. Bigas Luna. La Nau de Sagunt (dins de II Bienal de València).

26 novembre 2003. Europa Babel: Push up 1-3. Roland Schimmelpfennig. Rafael Calatayud. Sala Moratín, Teatre Rialto (València). Teatres de la Generalitat Valenciana.

29 setembre 2004. Hedda Gabler. Henrik Ibsen. Rafael Calatayud. Teatre Rialto (València). La Pavana.

27 gener 2005. Teràpies. Cristopher Durang. Rafael Calatayud. Auditori Municipal de Paiporta. La Pavana.

7 juliol 2006. L’amor del rossinyol. Timberlake Wertenbaker. Jorgé Picó. Gran Teatre d’Alzira. Teatres de la Generalitat de València.

2007.Un sopar de compromís. Joan Peris. Joan Peris. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.

24 maig 2007. Bienvenido, Mr. Marshall. Jose Antonio Escrivá (a partir d’un guió de Luis García Berlanga, Juan Antonio Bardem i Miguel Mihura).  Jose Antonio Escrivá. Teatre Principal de València.

2007. Benedicat. Josep Lluís Sirera i Rodolf Sirera. Carles Alfaro. Fundació SGAE de València. [Lectura dramatitzada].

21 febrer 2009. La dona irreal. Jaume Policarpo. Jaume Policarpo. Teatre Serrano (Gandia). Bambalina Teatre Practicable.

23 abril 2009. Passos lleugers. Dacia Maraini. Josep Valero. Auditori Montaner (València). CRIT Teatre.

3 maig 2012. La gente. Juli Disla. Jaume Pérez. Festival Russafa Escènica, I Loft VLC, València. Companyia Pérez &Disla.

18 setembre 2013. Un déu salvatge. Yasmina Reza. Carles Sanjaime. Teatre Talia (València).Companyia de Teatre Micalet.

3 desembre 2014. Ser o no res. Autoria col·lectiva: Pilar Almería, Sergio Caballero, Empar Canet, Pep Ricart i Resu Belmonte. Resu Belmonte. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.

9 març 2016. Vania. Carles Alfaro a partir d’Anton Txékhov. Carles Alfaro. Teatros del Canal (Madrid). Moma Teatre i Teatros del Canal.

29 abril 2015. Cinc actrius lligen Rodoreda. Pepa Juan (dramatúrgia a partir de textos de Mercè Rodoreda). Sala Matilde Salvador (Centre Cultural La Nau de València). El Far i Companyia de Teatre Micalet.

12 març 2017. Els quatre genets de l’apocalipsi. Juli Disla (a partir d’una novel·la de Vicente Blasco Ibáñez). Imma Sancho. Teatre Rialto (València). Teatre del Poble Valencià.

16 maig 2018. Els nostres. Xavier Puchades, Begoña Tena, Juli Disla i Patrícia Pardo. Eva Zapico. Teatre Principal de València. Teatre del Poble Valencià.

5 desembre 2018. Faust. J. W. Goethe. Jaume Policarpo. Teatre Rialto (València). IVC.

14 juny 2019. Rashid y Gabriel. Gabriel Ochoa. Gabriel Ochoa. Sala Off (València). La República del Lápiz.

30 octubre 2021. Les saurines. Mafalda Bellido. Mafalda Bellido. Teatre Principal de Castelló. IVC.

6 juny 2022. Extrañas. Amparo Vayá. Teatre Rialto (València). IVC. [Lectura dramatitzada].

Bibliografia

http://www.aapv.es/dcanet.html

http://sarac.es/representado/empar-canet/

https://documentacionescenica.com/peripecia/consultes/directori/directorio_10201/canet-empar

Redactor/a

Clàudia Serra