El Llantiol

Ferran Rodríguez i Lluís Fortuny, fundadors del Llantiol, van dedicar unes vacances de Setmana Santa a tallar i col·locar les rajoles del local, ajudats per la família i per amics com Víctor Martí, director de la companyia Abracadabra, que es faria popular al petit escenari del Llantiol. Era la recta final d’un any d’obres que van transformar l’antiga impremta situada al carrer Riereta, número 7, en un cafè-teatre d’estètica modernista centrat en la màgia de prop. Els il·lusionistes que passaven pel Llantiol eren creadors que investigaven i depuraven la màgia clàssica per aconseguir nous efectes. Per a ells, el Llantiol era un punt de trobada i d’intercanvi amb d’altres mags: tant fou així, que a partir de setembre del 1981 es va donar caràcter setmanal a unes reunions en què xerraven i es mostraven les seves creacions. Abracadabra, Enric Magoo, Li Chan i Àngel Casas –pare del cèlebre periodista– van ser alguns dels noms que van portar la màgia al local de Riereta aquells anys, amb Joan Gimeno com a presentador.

Amb el canvi de segle, Fortuny va fer-se càrrec en solitari del Llantiol. Cinc anys després, Yuri Mykhaylychenko va assumir-ne la programació.

Carrer de la Riereta, 7. Barcelona

1980

El Llantiol va inaugurar-se la nit de Sant Jaume del 1980, tot i que abans d’aquesta data havia rebut ja gent de la faràndula. Entre d’altres, Rocío Jurado, una de les primeres a trepitjar el local: la cantant havia sopat a Can Lluís, restaurant fundat per l’avi de Ferran Rodríguez l’any 1929 i, des d’aleshores, propietat de la família. El programa inaugural va comptar amb números còmics, mim i varietats. Aquell primer any hi van passar, per exemple, Johnson, gran figura del Molino, o Alfred Lucchetti, convertit en one-man-show. El juny del 1981 va rebre uns desconeguts Tricicle; més endavant, fou el torn del Màgic Andreu i Vol-Ras, d’Amparo Moreno i Manel Barceló, de Juan Tamariz i Pepe Carroll, o de tota una llegenda de les varietés, Herta Frankel. L’any 1983, el cafè teatre engegava la programació infantil en unes matinals que apropaven els espectacles de varietats al públic familiar –la programació, intermitent, va desaparèixer de la cartellera després d’una dècada. Aquell mateix any va rebre el premi FAD-Sebastià Gasch de les Arts Parateatrals 1982.

Arnau Vilardebò, Carlo Mô, Godoy, Jordi Bertran, The Chanclettes –que hi van debutar el 1995, després que el Llantiol canviés de format per programar tots els dies de la setmana un artista diferent–, el Mag Lari o el músic ucraïnès Yuri Mykhaylychenko, soci de Fortuny des de febrer del 2005, són altres dels noms del catàleg d’artistes que han actuat al Llantiol, un inventari que creix cada temporada i que està centrat, més que mai, en la comèdia.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.

Tierz, Carme. Suplement «Exit» d'El Periódico de Catalunya (20 novembre 2006).

Redacció TeatreBCN. «Cafè-Teatre Llantiol, 30 anys». TeatreBCN (Barcelona: Edicions EJ), núm. 120 (2010), p. 52-55. 

Web del Cafè-Teatre Llantiol

Carme Tierz Grafià