El lector por horas

Escrita el 1996, s'estrena el 21 de gener del 1999 al Teatre Nacional de Catalunya en coproducció amb el Centro Dramático Nacional. José Luis García Sánchez s'encarrega de la direcció amb el repartiment següent: Jordi Dauder (Celso), Clara Sanchis (Lorena) i Juan Diego (Ismael). Aquesta obra forma part d'una trilogia dedicada a les arts (literatura, cinema i música) que es completa amb La raya en el pelo de William Holden i Misiles melódicos. L'any 2000 Sanchis Sinisterra rep el premi Max al millor autor teatral per aquesta obra, que, a més a més, serà traduïda a diversos idiomes, com l'anglès, el francès, l'italià i el portuguès.

Ismael, el lector que dóna títol a l'obra, és un intel·lectual amb seriosos problemes econòmics; per això accepta l'oferta laboral que li ofereix un home adinerat, Celso. Les condicions són tan abusives com particulars: Ismael haurà de llegir a Lorena, la filla cega de Celso, obres de la literatura universal de forma «transparent», és a dir, sense transmetre intencions ni tancar sentits. Al llarg d'un temps indeterminat Ismael anirà fent aquesta tasca, de la qual només se'n mostren alguns instants i els efectes que provoquen. Mai no se sap amb exactitud qui s'encarrega de la selecció dels textos, però amb cada fragment escollit s'aniran descobrint possibles episodis de la vida dels personatges: la violència de gènere de Celso, el misteriós accident de Lorena o el tèrbol passat d'Ismael. D'alguna manera, els tres personatges acaben llegint-se els uns als altres, proporcionant a l'espectador una història enigmàtica, inquietant i polisèmica que es tanca amb l'acomiadament d'Ismael.

Formalment, l'obra connecta amb la recerca de Sanchis Sinisterra sobre dramatúrgia de textos narratius. En aquest cas, estem davant una teatralització de l'acte de la lectura amb una selecció fragmentària de diversos referents literaris. En els diàlegs i en la tensió de dominació establerta entre els personatges es detecta la presència de Harold Pinter. L'obra reflexiona sobre el poder que té la literatura en les nostres vides, però també sobre els jocs de poder en les relacions laborals, intel·lectuals, familiars o sentimentals.

Barcelona

Teatre Nacional de Catalunya - Proa

1999

Una de les obres més destacades de l'autor, que estableix una mena de pont entre l'etapa d'El Fronterizo i l'escriptura que desenvolupa al llarg del segle XXI. Es tracta d'un exemple representatiu de la dramatúrgia de la fragmentació i de l'enigma, en què Sanchis Sinisterra treballa sobre qüestions referides a l'omnisciència de l'autor o a l'estètica de la recepció.

Batlle i Jordà, Carles (ed.). A: Sanchis Sinisterra, José. El lector por horas. Barcelona: Teatre Nacional de Catalunya: Proa, 1996.

Mayorga, Juan. «El espectador como autor». Primer Acto, núm 278 (abril-maig 1999), p. 122.

Pérez Rasilla, Eduardo (ed.). A: Sanchis Sinisterra, José. ¡Ay, Carmela! El lector por horas. Madrid, Espasa-Calpe, 2000.

Sanchis Sinisterra, José. «Por una dramaturgia de la recepción». Ade-Teatro, núm. 41-42 (gener 1995), p. 64-69.

Xavier Puchades