El Col·lectiu

Col·lectiu de Companyies Independents de Catalunya. Agrupació majoritària de les companyies de teatre independents catalanes que han nascut a començaments del segle XXI.

Catalunya

2013

Actualment, el Col·lectiu agrupa vuitanta-quatre companyies de teatre independent i més de tres-centes persones vinculades professionalment a les arts escèniques de Catalunya. Al Col·lectiu hi participen algunes de les companyies independents que més han destacat en les dues primeres dècades del segle XXI, com ara La Calòrica, Obskené, Les Impuxibles, LaminimaL, Mos Maiorum, cia. Casa Real, Parking Shakespeare, La Virgueria o El Eje, i també alguns creadors escènics a títol individual com Carla Rovira o Pau Masaló. L’associació es constitueix l’any 2013 amb la voluntat de vetllar pels interessos de les companyies que treballen des de la cultura de base, deslligades de les companyies privades amb un afany eminentment comercial, i per impulsar iniciatives en defensa del sector cultural en general i de les condicions laborals del sector escènic en particular. El seu objectiu final és aconseguir la professionalització en l’àmbit de les arts escèniques a Catalunya. L’únic requisit per a formar-ne part és signar el manifest, fet públic l’any 2017.

Nascut a l’estela de la precarització laboral que va seguir la crisi de la primera dècada del segle XXI, el Col·lectiu i les comissions que el constitueixen es reuneix periòdicament per articular i impulsar propostes que volen incidir en les condicions de producció, exhibició i distribució de les arts escèniques. Una de les mesures que ha intentat implementar els darrers anys és el que s’ha anomenat la «Campanya 70/30», és a dir, que la recaptació del taquillatge en temporada es reparteixi en un 70% per a la companyia i un 30% per a la sala, ja que l’estàndard de partició d’un 50/50 fa molt difícil la solvència dels espectacles independents. Les sales que es comprometen a aquesta partició reben el suport i la difusió del Col·lectiu. La Campanya 70/30, però, és un primer pas cap a l’objectiu final de l’associació: aconseguir un catxet per temporada que permeti cobrir el cost d’exhibició d’un espectacle.

Una altra iniciativa destacada del Col·lectiu ha estat la seva implicació en la recuperació del Teatre Arnau. Conjuntament amb veïns i entitats dels barris del Raval i Sant Antoni, es va aconseguir que l’històric Teatre Arnau, aleshores en desús, quedés protegir per l’Ajuntament i rebés finançament per a la seva rehabilitació i per a impulsar-hi un projecte de teatre comunitari. Dins d’aquesta lògica, el Col·lectiu s’encarrega des del 2018 de gestionar «L’Arnau Itinerant», un projecte de teatre itinerant que cada any compta amb la direcció artística d’una de les companyies de l’associació. En la primera edició, la companyia Blanco Roto va muntar el text de Jordi Prat i Coll Carrer Hospital amb Sant Jeroni en diversos emplaçaments del barri del Raval. L’any 2019 va ser el torn de La Danesa, amb l’espectacle de teatre comunitari sintítulo basat en textos de Federico García Lorca.

A més a més, el Col·lectiu ha esdevingut la veu mediàtica de les companyies independent, posició que ha utilitzat per posicionar-se públicament en les polèmiques que han afectat el sector durant els darrers anys, com ara l’anunci del tancament de l’Antic Teatre, la campanya «La cultura és segura» o la polèmica de l’IVA cultural. L’any 2014, el Col·lectiu va impulsar la revista Virus, la qual havia d’incidir en el debat sobre el model teatral de Barcelona, però només va aconseguir editar-se’n un número. A banda de la incidència mediàtica, el Col·lectiu també busca exercir influència en l’àmbit institucional: actualment es troba en diàleg amb les institucions dins del marc de la creació del Pla Integral del Teatre.

El Col·lectiu va néixer com a reacció a una situació de precarització constant en el món de les arts escèniques; no és estrany, doncs, que hagi acabat esdevenint de facto en el sindicat de les companyies independents. La realitat d’aquestes companyies és molt diferent de les companyies privades o de gran format. El Col·lectiu s’ha consolidat com a interlocutor vàlid amb l’Administració, és un actor present en les taules de diàleg i negociació, i aquest fet ha permès que, de mica en mica, les polítiques públiques relacionades amb l’àmbit teatral tinguin en compte la realitat de les companyies independents, fins ara desatesa per les institucions en bona mesura per pur desconeixement. A més a més, la implicació del Col·lectiu en el projecte del Teatre Arnau ha obert la possibilitat d’un espai de teatre comunitari professionalitzat al bell mig de l’avinguda Paral·lel de Barcelona.

Projecte de teatre itinerant «L’Arnau Itinerant»:

2018. Carrer Hospital amb Sant Jeroni, de Jordi Prat i Coll. Companyia Blanco Roto. Diversos emplaçaments del barri del Raval (Barcelona).

2019. sintítulo, de Federico García Lorca. Cia. La Danesa. Espectacle de teatre comunitari.

Bordes, Jordi. «Unes noves balances». El Punt-Avui (30 agost 2017).

Juanico, Núria. «Companyies de teatre independents alerten que les mesures de Vilallonga ‘són insuficients’». Ara (17 abril 2020).

Rabanal, Borja; Román, Mer. «Les companyies independents poden viure de fer teatre?». Núvol (24 desembre 2014). <https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/les-companyies-independents-poden-viure-de-fer-teatre-22150> [Consulta: 22 setembre 2020]

Web d'El Col·lectiu

Manifest d’El Col·lectiu

Albert Pijuan Hereu