Delfí Colomé i Pujol

Diplomàtic, pianista, compositor i estudiós de la dansa.

11-4-1946

Barcelona

14 -4-2008

Seül, Corea del Sud

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, Delfí Colomé i Pujol va ser un compositor i estudiós de la dansa vocacional. Al llarg de la seva vida va compaginar la seva carrera en el cos diplomàtic, on va ingresar el 1976, amb la composició musical i l’estudi de la dansa. Va ser director de relacions culturals del Ministeri d’Afers Estrangers (1991-1996) i director executiu de l’Asia-Europe Foundation (2000-2004) a Singapur. Va exercicir d’ambaixador d’Espanya a Filipines i Micronèsia (1996-2000) i a Corea del Sud (2004-2008).

Va estudiar música al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on es va formar en piano i composició musical. De jove va participar en el moviment de la Nova Cançó Catalana i també va ser director dels grups de sardanistes i esbarts de l’Obra del Ballet Popular. A mitjans de la dècada dels setanta, col·laborar amb Anna Maleras en la intruducció de la dansa moderna i contemporània a Catalunya.

Va arribar a compondre setanta obres, gairebé totes per a piano. El pianista Carles Santos Ventura va estrenar la seva primera obra el 1980. Algunes de les seves obres també son peces per a cors, orquestres i per a danses d’arrel. Colomé també va ser un gran divulgador musical: va impartir conferències –per a institucions privades com l’Obra Social La Caixa o bé la Fundació Juan March– i va escriure articles per al Diario 16 de manera regular. El 2003 es va doctorar a la Universitat Autònoma de Madrid amb una tesi sobre dansa. Va ser president de l’Associació de Professionals de la Dansa (2002-2004). Com a estudiós de la dansa va publicar dos llibres El indiscreto encanto de la danza (1989), Pensar la danza (2007) i La guerra civil española en la Modern Dance 1936-1939, publicat pòstumament (2010).

Va morir el 2008 a Seül víctima d’un càncer als seixanta-un anys.

Delfí Colomé és germà de la ballarina i coreògrafa Montse Colomé.

Divulgador de la dansa i compositor, Colomé va contribuir en els coneixements teòrics i històrics de la dansa a Catalunya i l’Estat espanyol, en un context en què hi havia molta poca bibliografia escrita en llengua castellana. La seva tesi doctoral va ser adaptada a un llibre que es va publicar de manera pòstumana: La guerra civil española en la Modern Dance 1936-1939, que va ser publicat per l’INAEM. Indaga sobre com la dansa moderna americana principalment  –Martha Graham, José Limón, entre d’altres– va tractar el conflicte espanyol en algunes de les seves obres, la qual cosa va ser un estudi inèdit. A més de l’estudi de la dansa moderna i contemporània, Colomé va ser una gran coneixedor de les danses d’arrel, ja que des de menut hi havia tingut molt de contacte. Aquest lligam entre el món de la dansa d’arrel i la dansa contemporània ha quedat reflectit en l’esperit del Premi Delfí Colomé, un premi creat el 2016 per donar suport a la creació i producció contemporània de la dansa catalana d’arrel. És un premi que va començar a organitzar el Festival Ésdansa de les Preses amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En les darreres edicions el premi ha comptat amb la col·laboració de Fira Mediterrània de Manresa i altres organitzacions i institucions en l’àmbit de la dansa i la cultura.

Pensar la Danza. Madrid: Turner Publicacions, 2007.

La guerra civil española en la Modern Dance 1936-1939. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza (INAEM), 2010.

Clàudia Brufau Bonet