Círcol Maldà

Construït el segle xvii, el Palau Maldà va ser la llar de la família de Jaume de Cortada, pròsper mercader que el 1667 va comprar la baronia de Maldà. L’edifici ocupava la parcel·la més gran de Ciutat Vella, destinada a una única edificació residencial. Constava de planta baixa i dos pisos amb balcons de llosana de pedra i emmotllurada a les obertures, i es va coronar amb una potent cornisa. Cent anys més tard, Rafael d’Amat i de Cortada, amant de la música i les arts, va habilitar un dels salons del palau per oferir-hi representacions. La vida escènica del palauet, però, es va interrompre quan els barons de Maldà van fixar la seva residència a Sant Feliu de Llobregat i van llogar la del carrer del Pi.

A les portes del segle xx, la família va retornar al vell palau l’opulència del passat, però l’esclat de la Guerra Civil va posar fi a festes i recepcions, i, ja en temps de postguerra, els jardins del Palau Maldà es van convertir en les primeres galeries comercials de Barcelona; alguns dels seus salons es van usar com a magatzems. En buidar-se un d’aquests salons, Alfonso de Vilallonga i Cabeza de Vaca, barò de Maldà i Maldanell i de Segur, va restaurar-lo i decorar-lo a l’estil neoclàssic per acollir vetllades musicals privades interpretades per ell mateix, la seva muller, Conxa Serra, i els seus amics Cristina Werring, Miguel Milà i Antonio de Rentería. Des d’aleshores, amb algunes intermitències, la vida escènica del Círcol Maldà ha estat continuada. Les úniques reformes han tingut a veure amb la disposició del públic: l’any 2009, les taules i les cadires del saló van substituir-se per una grada; d’altra banda, les parets van enfosquir-se per funcionar com a caixa negra.

Barcelona. Carrer del Pi, 7

1996

El 1996, els concerts privats de Vilallonga i Cabeza de Vaca van fer-se regulars: els dimarts i els dijous hi havia boleros, ranxeres i cançó francesa al Círcol Maldà; la resta dels dies es llogava per a festes privades i actes socials.

Quan Vilallonga va morir, el desembre de 1997, el seu primogènit, el músic Alfons de Vilallonga, va oferir la direcció artística del Círcol Maldà a la periodista i gestora cultural Montse Majench, que va imprimir-hi la vitalitat dels cabarets de Berlín. La programació de Majench va merèixer un Aplaudiment dels Premis FAD Sebastià Gasch 2001, però el guardó no va evitar que l’estiu de 2002 el Maldà prescindís de la seva impulsora per convertir-se en un bar amb actuacions musicals. L’octubre de 2004, el cabaret tornava a irrompre a la sala, però de manera passatgera: el gener de 2006, l’equip gestor s’hi acomiadava, adduint que l’encariment del lloguer de la sala no feia viable el seu projecte.

El tercer intent per dotar de vida teatral l’antic saló dels Maldà, l’any 2009, el va liderar Pep Tosar, que va emprendre l’aventura del Círcol amb el dramaturg Albert Tola i les actrius Anna Carné i Cecilia Liborio. Tosar va fer-ne créixer la capacitat substituint-hi les tauletes del cafè-teatre per fileres de cadires, i va mirar de rendibilitzar l’espai amb funcions dobles de teatre i música. L’actor i director mallorquí va mantenir oberta la sala tres anys, durant els quals hi va programar alguns dels seus espectacles icònics, com Sa història des Senyor Sommer, que va tancar la seva etapa al Maldà.

Des de 2013 l’espai està gestionat per la companyia Els Pirates. El Maldà és des d’aleshores un teatre de cambra polivalent, on es poden veure espectacles amb l’escenari a tres o quatre bandes o a la italiana.

• Giralt i Raventós, Emili. «Família, afers i patrimoni de Jaume Cortada, mercader de Barcelona, baró de Maldà». Estudis d’Història Agrària, núm. 6 (1983), p. 271-316.
• Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena Edicions, 2013.

<http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/home.do> [Consulta: 26 juliol 2017]

<http://www.lavanguardia.com/hemeroteca> [Consulta: 26 juliol 2017]

Carme Tierz Grafià