Circ Raluy

Empresa propietat de la família Raluy, que a inicis del segle XXI compta cinc generacions d'artistes. La nissaga s'inicia amb el saltimbanqui Francesc Raluy Castán (1878-1951) i Francesca Iglesias Meda (1880-1970). Un dels seus vuit fills, Lluís Raluy Iglésias El Tigre de Sant Adrià (1911-1984), s'inicia com a acròbata a les barres fixes i treballa amb Els Oliveras i Els Keystone i als circs Feijóo, Royal, Romero i Maravillas, entre d'altres. Casat el 1941 amb Marina Tomàs i Jorba (1920–2013), els seus quatre fills també es dediquen al circ: Lluís (1942), Carles (1944), Eduard (1948) i Francis (1954).

Lluís Raluy Iglésias i Marina Tomàs revolucionen el clàssic número de l'home-bala incorporant-hi un segon projectil humà. Lluís Raluy Iglésias dissenya i construeix un bòlid amb el qual executa un triple mortal. Amb aquests números, els Raluy fan sensació al Cirque d'Hiver de París (1950-1951) i a l'anglès Chipperfield's Circus (1952-1957).

A mesura que els quatre fills van creixent es van incorporant als números de la família (l'home-bala, el bòlid, acrobàcies a les barres fixes, trapezi volant, malabars i entrades de pallassos).

El 1960, els Raluy s'associen amb el Circo do Brasil i giren per Àfrica i Àsia fins que un tifó els destrueix tot el material a Kowloon (Hong Kong). De retorn a Catalunya, la riuada de setembre del 1962 se'ls emporta la casa familiar de Sant Adrià de Besòs. Arruïnats econòmicament, recomencen al Circo Price i al Coliseu dos Recreios (Lisboa i Porto). El 1963 giren per Holanda i Bèlgica contractats pel circ Toni Boltini. De Nadal del 1963 a final del 1969 treballen a Itàlia (Circo Moira Orfei), i del 1971 al 1972 a França (circs Bouglione i Amar-Roche). Després de fer temporades a Puerto Rico i el Regne Unit, el 1973 intervenen al prestigiós programa televisiu La piste aux étoiles, de Roger Lanzac (els Raluy conserven en DVD l'excepcional número de barres fixes que hi van exhibir). El mateix 1973 s'estableixen a Portugal amb circ propi (Circo Alabama, que la Revolució dels Clavells del 1974 els obliga a transformar en Circo Moscovo). El desembre del 1975 passen a Espanya com a Circo de Moscú, nom que han de canviar a corre-cuita pel de Circo Ringling i una mica més tard, per òbvies qüestions de marca, pel de Circo Ringland. El 1984, després de morir Raluy Iglésias, Francis i Eduard Raluy Tomàs funden el Circo Williams (que gira per la península i Canàries abans d'establir-se a l'illa de Mallorca); mentrestant, Lluís i Carles Raluy Tomàs, amb les respectives esposes i filles, continuen amb el Circo Ringland, que, cap al 1987, transformen en Circ Raluy alhora que li comencen a donar l'actual estètica 1900. Francis s'hi reincorpora la temporada 1996-1997, del 1997 al 1998 treballa al circ alemany Roncalli i després torna definitivament al Raluy. Per la seva banda, Eduard Raluy continuarà explotant el Circo Williams a Mallorca fins que plegarà veles el 2011.

La quarta generació Raluy la formen Rosa (1972, filla de Carles Raluy i l'acròbata xinesa Rosemary Chy) i les dues filles de Lluís Raluy i la ballarina anglesa Barbara Rastall (Louisa, 1969, i Kerry, 1979). La cinquena generació comença amb Niedziela (1993) i Emily (1995), filles de Louisa Raluy i Jerzy Swider, i continua amb les filles de Rosa Raluy i William Giribaldi (Kimberley, 1997, i Jillian, 1999). També són de la cinquena generació Benicio (2007) i Charmelle (2008), fills de Kerry Raluy i el trapezista francès Jean-Cristophe Fournier.

L'estètica de circ a l'antiga del Circ Raluy (concretada en els vehicles d'època, les instal·lacions, la cafeteria, l'interior de la carpa i els mateixos espectacles) el converteix en un veritable Circ-Museu i li confereix una personalitat pròpia que el diferencia dels circs europeus de categoria similar. La seva proposta de circ de cambra combina números de la família (acrobàcia, equilibri, funambulisme, monociclisme, aeris, pallassos, malabarisme, llançament de ganivets, suspensió capil·lar, raig làser, etc.) amb atraccions contractades cada temporada. Llevat dels números amb animals, suprimits des del 2004, ofereix pràcticament totes les especialitats circenses en un mateix programa.

El Raluy és el circ més internacional dels Països Catalans. Ha actuat arreu del món: d'Islàndia a Singapur, de les Barbados a Hong-Kong, de Luxemburg al Camerun i de Madagascar a l'Argentina i el Brasil. Des de fa uns quants anys treballa totes les temporades d'estiu a l'illa de la Reunió (França, Oceà Índic).

Més enllà de l'activitat circense, Lluís Raluy i Tomàs (el clown Lluïset) ha impartit conferències sobre física i matemàtiques en diferents universitats europees i ha publicat tractats sobre números primers, el fenomen dels miratges i una particular teoria sobre l'espai i el temps.

Denominació

Circ tradicional amb carpa itinerant

Territori

L'Aldea (Baix Ebre)

Dates

1987

Significació

La concepció artesanal, la mitjana de qualitat, el respecte per les essències del circ clàssic i una estimable ètica laboral i de mercat fan del Circ-Museu Raluy un dels fenòmens circenses més interessants dels Països Catalans i un referent en el panorama europeu.

La família Raluy manté bones relacions amb el circ contemporani i sol contractar artistes d'aquest corrent estètic: hi han treballat, entre d'altres, Los Galindos, Claret Clown, Duo Drilok i Monti & Cia. La carpa i les instal·lacions solen atreure intel·lectuals i artistes d'altres àmbits, s'hi fan rodatges de cinema i publicitat i s'hi celebren actes culturals com presentacions de llibres, recitals de poesia i cançó, el lliurament dels premis Zirkòlika, etc.

Entre altres guardons, el Circ Raluy ha rebut el Premio Nacional de Circo (1996), el premi MAX de les arts del circ (1999), l'Estrella de Mar i el Faro de Oro (Argentina, 2000), la Creu de Sant Jordi (2006) i el premi Zirkòlika al millor espectacle de circ en carpa per Generacions (2011).

Produccions

(Si no s'indica altrament, la direcció artística és Circ Raluy)
1992. (Sense títol). Vilanova i la Geltrú.
11 desembre 1997. (Sense títol). Moll de la Fusta (Barcelona).
18 desembre 1998. Clàssic. Moll de la Fusta (Barcelona).
23 octubre 1999. (Sense títol). Plaça Miquel de Palol (Girona).
Desembre 1999 a Abril 2000. Gira per l'Argentina amb l'espectacle Clàssic.
29 desembre 2000. Circus. Moll de la Fusta (Barcelona).
21 desembre 2001. Homenatge a Joan Brossa. Moll de la Fusta (Barcelona).
20 desembre 2002. Charlot. Moll de la Fusta (Barcelona).
Abril 2003 a finals agost 2003. Gira europea (Luxemburg, Bèlgica i Noruega)
20 desembre 2003. (Sense títol). Moll de la Fusta (Barcelona).
19 desembre 2004. (Sense títol). Moll de la Fusta (Barcelona).
22 desembre 2005. Un mar d'il·lusions. Direcció de Joan Montanyès. Moll de la Fusta (Barcelona).
28 desembre 2006. (Sense títol). Moll de la Fusta (Barcelona).
14 desembre 2007. Dancing Circus. Moll de la Fusta (Barcelona).
23 desembre 2008. Homenatge al Circ Olympia. Moll de la Fusta (Barcelona).
11 desembre 2009. El viatge. Moll de la Fusta (Barcelona).
17 desembre 2010. El saltimbanqui. Moll de la Fusta (Barcelona).
18 desembre 2011. Generacions. Direcció de Rosa, Kerry i Louisa Raluy.
30 novembre 2012. Allegro. Moll de la Fusta (Barcelona).
15 novembre 2013. Boom!. Moll de la Fusta (Barcelona).

Bibliografia

Publicacions

Raluy Tomàs, germans. La família Raluy: 100 anys de circ. Madrid: Javier Sainz Ediciones, 2011.

Raluy Tomàs, Luis. Ingeniosa teoria del Espacio y del Tiempo. Madrid: La Casa de la Ecología, S.L., 1997.

Raluy Tomàs, Luis. Ámbito de los números primos. Su estructura y distribución. Conjetura de Goldbach. L’Aldea: L.R.T, 2003.

Raluy Tomàs, Luis. El circo de los saltimbanquis. Madrid: Javier Sainz Ediciones, 2013.

Bibliografia

Carvajal, Juan; Isurralde, Marcelo. Circo Raluy. L’Aldea: Circ Raluy, 1999.

Jané, Jordi. 152 Volts de pista. 2 vols. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)

Pujolboira, Ramon. Circus (esbossos, dibuixos, aquarel·les, guaixos). Tortosa: Circ Raluy, 1998.

Videografia

Vega, Óscar. Raluy, una noche en el circo. 70’ España: El Paso Producciones S.L. & Investcine, S.L., 1999.

??. Gavine le mime. Curt amb Gerard Depardieu i Mela Catelina Mourino, rodat entre el 10 i el 14 de novembre de 2011 a Aigüesmortes, la Camarga.

Enllaços

Web de Circ Raluy: <http://www.raluy.com/>

Redactor/a

Jordi Jané