Cesc Gelabert

Identificacio/ns

Coreògraf, intèrpret

Data de naixement

9-2-1953

Lloc de naixement

Barcelona

Biografia

Els seus inicis es remunten a finals dels seixanta, entre classes d'arquitectura i entrenaments de futbol —dues passions que han perdurat i que s'han traslladat a escena en creacions ben enquadrades i de ritme estratègic—, entre els quals va sorgir l'afició a la dansa, quan acompanyava una amiga a l'estudi d'Anna Maleras, la introductora de la dansa jazz a Catalunya, i on ell mateix va començar a estudiar.

El 1969 passa a formar part del Grup Estudi Anna Maleras. El 1972 ja crea la primera coreografia, i un any més tard, el primer solo, Acció-0, amb el qual inicia la col·laboració amb l'artista plàstic Frederic Amat. També amb ell i amb Toni Gelabert, la seva germana, fan Acció-I el 1976 al Teatre Lliure, presentats conjuntament com a Espai de Dansa. Toni Gelabert és cofundadora, amb Norma Axenfeld, de La Fàbrica, l'indret on va engegar la dansa contemporània a la ciutat de Barcelona i que va ser la seu de creació principal de Cesc Gelabert fins a mitjan anys vuitanta.

Cesc Gelabert es trasllada a Londres, on fa classes amb Matt Mattox, el referent de la dansa jazz i dels musicals. Entre 1978 i 1980 s'està al Nova York de les avantguardes dansístiques, on presenta les seves creacions a sales com La Mama o The Kitchen. Quan torna a Barcelona engega un seguit d'experiències calidoscòpiques amb artistes d'altres disciplines, com el músic Carles Santos, que es convertí en un altre dels seus aliats de llarg recorregut. També és en aquest moment que coneix la ballarina i professora britànica Lydia Azzopardi, qui, després de passar per l'Òpera de Zuric i l'escola Mudra de Maurice Béjart, es troba a Barcelona per impartir classes de composició i improvisació a l'Institut del Teatre.

Des de 1983, Lydia Azzopardi dona color a les creacions de Gelabert amb mans de modista-escultora, i el 1985 creen la Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa, teixint complicitats dins i fora de l'escena. Desfigurat (1986) en va ser la primera producció, i des d'aleshores s'hi han afegit vora de trenta creacions, que gairebé sempre s'han estrenat al Teatre Lliure abans de girar internacionalment. De fet, el 1987 es converteix en companyia associada a aquest teatre, i entre el 2003 i el 2012 passa a ser companyia resident del Teatre Lliure (després de ser-ho del Hebbel-Theater de Berlín). El Teatre Lliure també acull l'any 2010 una mostra de l'exposició a Manresa que la Fundació Caixa de Manresa dedica a la celebració dels trenta anys de la companyia, en ocasió de la qual s'edità el llibre Gelabert Azzopardi, 30 anys, per l'editorial LiquidDocs.

El lligam amb Alemanya es veu reforçat amb la figura de Gerhard Bohner, coreògraf amb qui Gelabert va reconstruir i ballar tres solos històrics: Im (goldenen) Schnitt I i II (1996 i 1998) i Schwarz Weiss Zeigen (2010). Tot i que manté la coreografia original de l'alemany, Gelabert fa valer la seva identitat creativa i s'endinsa en el treball analític proposat per Bohner tot refermant les seves pròpies inclinacions geomètriques de gran exactitud amb què estructura l'espai i el seu propi cos. Es podria dir que només trenca la línia en tant que retalla un arabesc i el recull per a una de les seves piruetes a peu pla, que és igual de perfecta i geomètrica. En definitiva, la tècnica de Gelabert tendeix a assimilar les possibilitats corporals del ballet clàssic, la gràcia dels passos de jazz i la conceptualització contemporània, a més d'alguna idea coreogràfica futbolística que recorda la seva passió infantil.

Les creacions Zumzum-Ka (1998), codirigida amb Frederic Amat; el programa doble que compara televisió i cinema, Useless... (information meets boy) i Kinema (2000); Viene regando flores desde Habana a Morón (2003), amb el Quartet Timancó en directe a l'escenari; Psitt!! Psitt!! (2005), un tribut a Erik Satie amb música de Pascal Comelade; Orion (2007), un viatge a les profunditats de la ment i la ciència, i La muntanya al teu voltant (2011), reelaboració de la sardana tradicional amb col·laboració plàstica de Perejaume, són algunes de les peces de Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa.

A banda de les creacions per a la pròpia companyia, Gelabert també ha fet el solo In a Landscape (2003) per a Mikhaïl Baríxnikov, a més d'encàrrecs per a David Hughes, Balletto di Toscana, Tanztheater Komische Oper, Ballet Gulbelkian, Larumbe Danza i Hermès. A més, ha col·laborat amb grans personalitats de les arts escèniques com Fabià Puigserver, Núria Espert, Lluís Pasqual i Mario Gas. També ha treballat amb el videoartista Charles Atlas en la instal·lació Glimpse (2004) i amb el cineasta Isaki Lacuesta codirigint l'espectacle Tranç (2012). Per encàrrec del festival Barri Brossa, dansa a l'espectacle Cesc Gelabert interpreta Vicente Escudero (2013). En els darrers anys també ha fet un esforç amb la companyia per acostar els seus mecanismes de treball al públic general en sessions en què ensenya les interioritats del seu procés creatiu particular. Actualment s'està endinsant en la tradició escènica japonesa al costat de la coreògrafa i ballarina Chieko Kojima: La cova de pedra és un espectacle que ha estat presentant en diferents estadis de construcció des de 2013.

El mateix 2013, i després de vint-i-set anys, la companyia Gelabert Azzopardi ha de deixar la seu del carrer Domènech de Gràcia per tal de reduir les despeses estructurals. Cesc Gelabert en deixa un registre amb una sèrie de dotze vídeos titulats Domènech, en què es mimetitza amb les parets i els racons d'aquest lloc de treball i vida que han vist sorgir algunes de les peces més interessants del repertori de la dansa contemporània; els vídeos els penja a YouTube.

Significació

Ballarí i coreògraf, Cesc Gelabert ha contribuït de manera essencial en la creació de la dansa contemporània a Espanya des dels anys setanta, i encara avui és un referent clau a tot Europa.

El negre i el blanc són els colors principals de Cesc Gelabert, els que l'identifiquen, perquè són els d'una síntesi alhora additiva (de sumar tècniques i procediments) i substractiva (d'eliminar tot allò superflu a la idea del moviment). Els colors d'aquesta síntesi remarquen l'elegància vertical de qui s'ha anomenat «el senyor de la dansa a Catalunya». Amb la seva figura de tinta xinesa i sabates de jazz ha marcat, pas a pas, el recorregut d'un art contemporani quan encara estava tot per escriure, un fet que l'ha convertit, fins avui, en referent internacional.

A través d'aquestes creacions s'ha vist evolucionar el cos del ballarí cap a la major fluïdesa energètica i lleugeresa possibles. Amb els anys, la memòria del ballarí ha quedat guardada en el seu cos, en capes de saviesa, i les lesions derivades de l'exercici rutinari s'han convertit en agudes portes d'entrada cap a un coneixement més profund dels mecanismes corporals. És així com avui veiem Cesc Gelabert girar el cap amb una precisió d'autòmat, però insuflat d'una ànima intensa. Gelabert fa del que és senzill una cosa extraordinària, plena de vida i emoció, una declaració de present.

Al llarg de la seva trajectòria, Cesc Gelabert ha rebut prestigiosos guardons, com la Medalla d'Or al Mèrit en les Arts Escèniques i el Premi Nacional de Dansa, que concedeix el Ministeri de Cultura, així com el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya, el premi Ciutat de Barcelona (1987 i 2005), el MAX de les Arts Escèniques al millor coreògraf i al millor intèrpret masculí de dansa (2004 i 2005) i el The Herald 2004 Angel Award del Festival Internacional d'Edimburg, entre d'altres. L'any 2011 va rebre el premi Butaca al millor espectacle de dansa per la reposició de Belmonte (1988) i el premi Aisge Actúa per la seva trajectòria artística. L'any 2012 va tornar a guanyar el premi Butaca al millor espectacle de dansa per l'obra retrospectiva i autoexplicativa titulada Cesc Gelabert v.o.+.

Estrenes

1988. La nieta del sol. Granollers. Sílvia Munt. (Teatre.)

18 novembre 1988. Belmonte. Coreògraf: Lydia Azzopardi. Cia. Gelabert Azzopardi. Mercat de les Flors, Barcelona.

1989. Estación Central. J. A. Salgot. Barcelona. (Cine.)

 

1989. Bocato di cardinale. J. A. Gamero + Gelabert Azzopardi. Cia. Gelabert Azzopardi. TV2, Barcelona. (Vídeo.)

1989. Cristóbal Colón. Tito Capobianco. Coreògraf: Lydia Azzopardi. Cia. Gelabert Azzopardi. Liceu, Barcelona. (Òpera.)

 

24 desembre 1989. Vaslav. Cia. Gelabert Azzopardi. Hebbel-Theater, Berlín.

24 desembre 1989. Birlibirloque. Tanzfabrik. Hebbel-Theater, Berlín.

5 gener 1990. Manon Lescaut. Lorenzo Mariani. Coreògraf: Lydia Azzopardi. Cia. Gelabert Azzopardi. Liceu, Barcelona. (Òpera.)

23 febrer 1990. Joachim Lehmann. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatro Principal, València.

17 agost 1990. 99 Golpes. Cia. Gelabert Azzopardi. Festival Ciudad de México, Mèxic.

28 novembre 1990. Pops amb potes de camell. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

10 desembre 1990. Un més a la recerca. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

Maig 1991. El somni d’Àrtemis. Coreógraf: Lydia Azzopardi. Cia. Gelabert Azzopardi. C.A.C.B.S.A., Baiona.

3 març 1992. Macbeth. Lorenzo Mariani / Lydia Azzopardi. Teatro Opera, Reggio Emilia. (Òpera.)

23 gener 1992. Efímers. Cia. Gelabert Azzopardi. Fundació Miró, Barcelona. (Efímers.)

13 juny 1992. Empúries-Arribada Antorcha. Rosa Vergés. Cia. Gelabert Azzopardi. Ruïnes d’Empúries. (Efímers.)

7 juliol 1992. Kaalon-Kaakon. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

Setembre 1992. Belmonte II. Cia. Gelabert Azzopardi. Maison de la Danse.

24 juny 1993. Augenlid. Cia. Gelabert Azzopardi. Hebbel, Berlín.

19 novembre 1993. El jardiner. Cia. Gelabert Azzopardi. Mercat de les Flors, Barcelona.

Gener 1994. Der Freischutz. Pilar Miró. La Zarzuela, Madrid. (Òpera.)

Setembre 1994. Translations. Kortrijk. (Efímers.)

26 octubre 1994. Muriel's variation. Cia. Gelabert Azzopardi. Vooruit, Gent.

Gener 1995. Le Rossignol. Simon Suarez. Coreògraf: Lydia Azzopardi. La Zarzuela, Madrid. (Òpera.)

27 juny 1995. Hortensia. Balletto di Toscana. Pistoia.

8 juny 1995. Armand Dust. Cia. Gelabert Azzopardi. Hebbel, Berlín.

22 febrer 1996. Lucrecia stop. Komische Oper Tanzteater. Hebbel, Berlín.

21 març 1996. Armand Dust II. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

21 març 1996. Thirst - Set. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

18 octubre 1996. Im (Goldenen) Schnitt I. Coreògraf: Gerhard Bohner. Akademie der Künste, Berlín. (Intèrpret.)

24 juny 1998. Zumzum·Ka. Cesc Gelabert + Frederic Amat. Cia. Gelabert Azzopardi. Palacio Carlos V, Granada.

20 setembre 1998. Aida. Lorenzo Mariani. Coreògraf: Lydia Azzopardi. Shangai Opera House, Xangai. (Òpera.)

13 març 1999. The Fountain of Love – Frank Zappa tribute. Balletto di Toscana. Ariosto, Reggio Emilia.

3 juliol 1999. Foners. Universiada Palma. Cia. Gelabert Azzopardi. Estadi, Mallorca. (Inauguració.)

5 novembre 1999. Im (Goldenen) Schnitt II. Coreògraf: Gerhard Bohner. Akademie der Künste, Berlin. (Intèrpret.)

29 maig 2000. Useless (Information meets boy). Cia. Gelabert Azzopardi.  Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

28 setembre 2000. Los siete pecados capitales. Coreògraf: Lydia Azzopardi. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatro de la Zarzuela, Madrid. (Òpera.)

28 setembre 2000. La ópera de tres reales (suite). Coreògraf: Lydia Azzopardi. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatro de la Zarzuela, Madrid.

28 setembre 2000. Happy end. Gerardo Vera. Coreògraf: Lydia Azzopardi. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatro de la Zarzuela, Madrid. (Òpera.)

27 octubre 2000. Kinema. Cia. Gelabert Azzopardi. Burgos.

24 abril 2001. Hermès - El despertar de los objetos. Cia. Gelabert Azzopardi. La Vaguada, Madrid.

24 abril 2001. La fuga de la muerte. Cia. Gelabert Azzopardi. La Maestranza, Sevilla.

23 juny 2001. Picasso: Paisajes. José Antonio. Jardines del Generalife, Granada. (Intèrpret.)

29 juny 2001. Oedipus Rex. Frederic Amat. Palacio de Carlos V, Granada. (Òpera.)

17 setembre 2001. Salomé. Emilio Sagi. Teatro Campoamor, Oviedo. (Òpera.)

23 setembre 2001. Enyor. Premis Nacionals TV3. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

13 febrer 2002. Preludis. Cia. Gelabert Azzopardi. Hebbel-Theater, Berlín.

26 setembre 2002. Charmes. Gulbenkian. Liceu, Barcelona.

19 desembre 2002. 8421. Cia. Gelabert Azzopardi. Sala Galán, Santiago de Compostel·la.

22 març 2003. 8421. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

22 març 2003. Viene regando flores desde la Habana a Morón. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

22 maig 2003. In a Landscape. Hartford.

31 octubre 2003. Tocs de festa. Manresa.

20 juliol 2004. Glimpse. Teatre Lliure, Barcelona.

20 agost 2004. Arthur's feet. Edimburgo. Cia Gelabert Azzopardi i Dancers Learning difficoulties.

2004. The Measurer. 

6 novembre 2004. Traum text. Muffathalle, Munic. (Òpera.)

14 novembre 2004. Más o menos un día. Larumbe Danza. Coslada.

18 desembre 2004. Desolació. Òmnium Cultural TV, Mallorca.

12 febrer 2005. Salomé revisión. Emilio Sagi. Euskalduna, Bilbao. (Òpera.)

2 març 2005. Psitt!! Psitt!!. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

2 març 2005. Caravan. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

24 juny 2005. Cantos. Cesc Gelabert + Maria Muñoz. Santiago de Compostel·la.

14 abril 2006. Traumtext II. Munic. (Òpera-dansa.)

22 juliol 2006. Dkda 1 - Tirarse a la piscina. Larumbe Danza. La Villa de Madrid, Madrid.

22 febrer 2007. Orion. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

4 maig 2007. El viaje a Simorgh. Frederic Amat. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatro Real, Madrid. (Òpera.)

2007. Traços Gol-Gol. Isaki Lacuesta. Frankfurt Book fair, Frankfurt. (Vídeo.)

23 gener 2008. Mefistofeles. Giancarlo del Monaco. Cia. Teatro Massimo. Teatro Massimo. Òpera.

11 març 2008. Una setmana amb el públic. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

11 abril 2008. Il futuro e in ritardo. Cesc Gelabert + Lydia Azzopardi. Paolo Grassi. Scuola Paolo Grassi, Milà.

16 abril 2009. Sense fi. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

16 abril 2009. Conquassabit. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

19 març 2010. Schwarz Weiss Zeigen. Coreògraf: Gerhard Bohner. Tanz Quartier, Viena.

4 juny 2010. Ki. Cesc Gelabert + Frederic Amat. Yachiyoza, Yamaga, Japó.

16 setembre 2010. Belmonte III. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Lliure, Barcelona.

17 juny 2011. La muntanya al teu voltant. Cia. Gelabert Azzopardi. Teatre Grec, Barcelona.

24 maig 2012. VO+. Teatre Lliure, Barcelona.

24 maig 2012. VO+1. Teatre Lliure, Barcelona.

 

24 maig 2012. VO+2. Teatre Lliure, Barcelona.

4 juliol 2012. Memoires corporals. La caixa. CaixaForum, Barcelona.

 

24 maig 2012. VO+3. Teatre Lliure, Barcelona.

24 agost 2012. Contratapàs. Les Preses. Esbart de Blanes.

28 setembre 2012. Tranç. Cesc Gelabert + Isaki Lacuesta / R. López + La Veronal. Mercat de les Flors-O.M., Barcelona. (Dansa-vídeo.)

15 febrer 2013. The Rock cave of heaven. Cesc Gelabert / Chieko Kojima. Can Gasol, Mataró.

28 febrer 2013. The Rock cave of heaven II. Cesc Gelabert / Chieko Kojima. Teatre Monumental, Mataró.

18 abril 2013. Suite Requiem. Cesc Gelabert / Lydia Azzopardi. Paolo Grassi. Scuola Paolo Grassi, Milà.

13 setembre 2013. Gelajauziak. Cia. Kukai. Plaza de la Constitución, Sant Sebastià.

18 octubre 2013. Cesc Gelabert interpreta Vicente Escudero. Museu Picasso / Barri Brossa, Barcelona. (Dansa-vídeo.)

 

16 maig 2014. Gelajauziak + Jotabert. Cia. Kukai. Festival de Leioa, Leoia.

Publicacions

Cesc Gelabert. Barcelona: Enginyers Industrials de Catalunya; Associació D. L., 1990.

Gelabert-Azzopardi. 30 anys. Barcelona: LiquidLimits, 2010.

Bibliografia

Arts del moviment. Dansa a Catalunya (1966-2012). Barcelona: LiquidDocs Editions; Arts Santa Mònica; Generalitat de Catalunya, 2012.

Colomé, Delfí. Pensar la danza. Turner: Madrid, 2007. 

Sánchez, José Antonio (ed.). Cuerpos sobre blanco. Universidad de Castilla-La Mancha, 2003.

Fonts iconogràfiques

• <http://www.outumuro.com/media/images/portrait/120/image_321.jpeg>

Enllaços

• <http://gelabertazzopardi.com/>

Redactor/a

Bàrbara Raubert