Centre de Sarrià - Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià

El Teatre de Sarrià està situat a l'interior d'un petit pati d'illa, amb accessos al carrer des del vell edifici del Centre Parroquial i des d'un edifici de 1991, al lloc de l'antic Cafetí, que fa les funcions de vestíbul i bar. El teatre, de dues plantes i amb amfiteatre a diferents nivells, té coberta a dues aigües i, a la façana, uns esgrafiats amb el símbol de la lira. La reforma del 1927, a càrrec del mestre d'obres Jacint Torner, reciclà una part de l'antic teatre, i seguia el model del Teatre Romea. El de Sarrià té una capacitat d'uns tres-cents quaranta espectadors, un escenari de 9,40 m d'amplada total i 6,7 m de profunditat, amb 5,2 m d'alçada de l'embocadura (4 fins al bambolinó). El projecte de reforma de Fernando Ramos i Anna Ramos per al teatre, emprès el 2011, ha restaurat, millorat i adaptat a les normatives alguns dels espais i elements de l'edifici (caixa escènica i platea), renovant-ne les instal·lacions. El projecte global té previst dotar el teatre en el futur d'un nou atri vidrat al pati, a manera d'avantsala o hall, i amb una nova planta sobre la platea (per a ús de sala d'assaig).  

Barcelona. Carrer Pare Miquel de Sarrià, 8

1896-origen de l'entitat / 1907-primer teatre / 1927-primera reforma del teatre / 2011-inici de la segona reforma del teatre, per fases

L'Acadèmia Josefina fou fundada des de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià el 1896. Els seus locals foren itinerants fins a establir-se l'any 1905 a l'actual carrer Major de Sarrià, en una casa amb un corral que, reformat el 1907, va dotar de teatre l'entitat, que va passar a ser l'Institut de Sant Josep. L'activitat de l'entitat es diversificà i s'enriquí molt en els anys posteriors, amb l'escoltisme i les seccions de cultura (amb escola i cursets, biblioteca, museu i publicació d'una revista) i d'esports (futbol, tennis, esgrima, escacs, excursionisme). L'Orfeó Sarrianenc, fundat el 1917, va arribar a abduir l'activitat de l'institut, incloent-hi el centre i el teatre. El nom de Centro Parroquial de San Vicente de Sarriá data de 1943. Una nova etapa de renovació, tant en el programa d'activitats com en la gestió del centre, té lloc a partir de 2007, amb la creació del Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, que s'integra a la Federació d'Ateneus de Catalunya i ajuda a constituir la Taula d'Entitats de Sarrià. A la nova etapa pertany el nou nom del teatre, ara conegut com a Teatre de Sarrià. L'activitat escènica és present a l'entitat ja des dels inicis, i té el seu vessant més tradicional en l'espectacle anual i centenari dels Pastorets (amb la versió de L'estel de Natzaret). A l'àmplia activitat musical i sociocultural de l'Orfeó, s'hi van sumar a mitjan dècada de 1950 l'Esbart Sarrià i el Ballet Folklòric. Diversos quadres escènics i grups de teatre han treballat i actuen a la Secció Teatral, com La Bambolina Negra (des de la dècada de 1980).

• Andrés, Arnau; Baiges, Carles. «Cicle de conferències RE: de fàbriques, teatres i cases grans». Visions de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, núm. 9 (maig 2011), p. 16-21.
• Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià. <www.centredesarria.entitatsbcn.net/qui-som-2/una-llarga-historia/> [Consulta: 1 juliol 2018].
• Gràcia, Josep. Teatres de Catalunya. Barcelona: Generalitat-Departament de cultura; Diputació de Barcelona; Institut del Teatre; Caixa de Barcelona, volum 1, 1986.
• Jové, Jordi; Tort, Ramon; Aragó, Ignasi; Sobrevila, Carmen; Queraltó, Josep J. Històries il·lustrades de Sarrià, volum 2. Barcelona: Columna, 1998.
• Teatre de Sarrià. <www.teatredesarria.entitatsbcn.net/page/55/> [Consulta: 1 juliol 2018].

Fotografia 1: Escenari i pati de butaques. © Pau Moncho

Fotografia 2: Platea vista des de l'escenari. © Pau Moncho

Fotografia 3: Façana del teatre. © Pau Moncho

• <http://www.centredesarria.entitatsbcn.net/>

Ivan Alcázar Serrat