El castell dels Tres Dragons

Subtitulada com a «gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla», El castell dels Tres Dragons es va estrenar el 28 d’abril de 1865 al Teatre de l’Odeon de Barcelona de la mà de la societat La Gata, companyia que Soler havia fundat l’any anterior junt amb Joaquim Dimas, empresari de l’Odeon, i el primer actor Lleó Fontova.

La peça forma part d’una primera època de l’obra de Soler que es comprèn del 1860 al 1866, on escriu i estrena principalment comèdies bufonesques i paròdies signades amb el pseudònim de «Serafí Pitarra». L’estrena l’any 1866 de Les joies de la Roser va marcar una inflexió en la trajectòria de Soler, moment en què deixa enrere el registre còmic i bufó per dedicar-se al drama naturalista.

L’acció de l’obra es desenvolupa en la sala del castell feudal del títol. Mostra el complot que ordeix Don Gualter per fingir el segrest de donya Flora a fi d’aconseguir casar-se amb ella, doncs el Baró ha promès que el seu salvador rebrà com a recompensa la seva mà. Finalment, es desemmascara l’ardit de don Gualte i donya Flora i don Fadric acaben junts, tal com havia desitjat el Baró des d’un bon començament.

El repartiment de l’estrena (segons consta a Soler, 1953) va ser el següent:

 

Donya Sol: Francesca Soler.

Donya Flora: Fermina Vilches.

Manfred: Rosalia Pèrez.

El Baró: Ferran Puiguriguer.

Don Godofred: Joan Bertran.

Don Fadric: Josep Clucellas.

Don «Gualtero»: Francesc Puig.

Ganyota: Lleó Fontova.

Ignasi: Iscle Soler.

Cavaller Primer: Soto.

Cavaller Segon: Maleras.

Un moro: Janer.

Cavaller Tercer: Bigorria.

Un Xicot: N. N.

 

El títol de la peça de Soler va servir per batejar l’edifici del restaurant de la Ciutadella, obra de Lluís Domenech i Montaner i construït per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Subtítol

Paròdia en vers de Frederic Soler «Serafí Pitarra»

Frederic Soler «Serafí Pitarra»
Local estrena

Teatre de l’Odeon

Data estrena

28 abril 1865

Lloc publicació

Barcelona

Editorial/s

Editorial Selecta (Teatre selecte)

Data publicació

1953

Significació

La gatada que es menciona en el subtítol és el terme amb què Frederic Soler es referia a les paròdies. Dins d’aquesta primera etapa de Soler destaquen dos corrents, un de costumista i un de «paròdic, agudament crític» (Fàbregas, 1978: 72), on s’alineen les obres que mostren una empremta personal més forta. El castell dels Tres Dragons és considera, juntament amb Els herois i les grandeses, una de les obres més notables de Soler, no només d’aquesta etapa, sinó de tota la seva prolífica carrera.

A diferència de la resta de textos paròdics de Pitarra, que posaven en el punt de mira algun drama popular de l’època, a El castell dels Tres Dragons parodia un gènere sencer, en aquest cas el drama històric cavalleresc. Aquí pren la figura del cavaller romàntic com a ase dels cops, entenent que aquest personatge mític forma part de les «superestructures que la burgesia s’afanyava a cantar» (Fàbregas, 1978: 117). S’hi parodia, també, alguns dels tòpics més recurrents de la reapropiació romàntica del gènere medievalesc com són el triangle amorós (aquí format per Donya Flora, Don Fadric i Don Gualter), les presències fantasmals, el concepte d’honor o el lloc comú de la tempesta nocturna.

Bibliografia

Fàbregas, Xavier. «Frederic Soler, entre la menestralia i la burgesia». A: Fàbregas, Xavier. Aproximació a la història del teatre català modern. Barcelona: Curial, 1972, p. 69-83.

Fàbregas, Xavier. «Romàntics i anti-romàntics». A: Fàbregas, Xavier. Història del teatre català. Barcelona: Editorial Millà, 1978, p. 103-130.

Morell i Montadí, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.

Soler, Frederic. Teatre selecte. Barcelona: Editorial Selecta, 1953.

Fonts iconogràfiques

Fotografia de l'actor Lleó Fontova en el paper de Ganyota, de Narcís Nobas i Ballbé (1840-1893). MAE. Institut del Teatre. 

Redactor/a

Albert Pijuan Hereu (2023)