Carme Bau Bonaplata

Intèrpret i soprano lírica

2-3-1889

Barcelona

10-1-1972

Barcelona

Carme Bau va seguir el rastre d’una família consagrada a la música i l’espectacle. La mare, Carme Bonaplata, fou soprano, i el pare, Llorenç Bau, pianista. El germà, Llorenç Bau-Bonaplata, exercí com a productor. Al seu torn l’avi, Teodor Bonaplata, va ser actor. Carme Bau es convertí en la primera alumna de l’escola de cant que va obrir la mare, retirada de forma prematura l’any 1904. Als setze anys va oferir els primers recitals a Barcelona i, posteriorment, es traslladà a Itàlia amb la família, on va perfeccionar la seva tècnica de cant. L’any 1909 debutà al Teatro Nuovo de Mirandola, amb la interpretació de Desdemona de l’Otello de Giuseppe Verdi.

Aquell mateix any va actuar al Comunale de Bolonya al costat d’Angelo Masini-Pieralli, i al Teatro Duse de la mateixa ciutat. L’any següent, en una carrera imparable d’èxits, va cantar també als teatres Petruzzelli de Bari, Delle Muse d’Ancona, al Filarmonico de Verona i al Teatro dal Verme de Milà, en aquesta ocasió al costat del tenor Emilio Perea.

El 1911 actuà al Teatro Vittorio Emmanuele de Rimini, al Costanzi de Roma  al Teatro Real de Madrid, i també, al Teatro Regio de Torí. L’any 1912 va ser, igualment, un any remarcable en debuts: al Teatro San Carlo de Nàpols i al Teatro Massimo de Palerm. El director Arturo Toscanini va escoltar la soprano catalana a Nàpols i li va proposar formar part de la seva companyia d’òpera. Va ser amb aquesta companyia que Bau es va presentar al Teatro Colón de Buenos Aires el 25 de maig d’aquell 1912, on obtingué un gran èxit amb interpretacions de Madama Butterfly i Falstaff.

El 2 d’abril del 1913 la soprano va debutar al Gran Teatre del Liceu, on va interpretar novament Madama Butterfly. Curiosament, en els programes, se la va presentar com a Carmelita Bau Bonaplata. Ja consolidada entre l’elit d’artistes del moment, el gran nivell d’activitat continuà per a la soprano catalana al llarg dels anys següents. El 1917 tornava al Teatro Real de Madrid. El 2018 debutava al São Carlos de Lisboa on tornava el 1919, amb títols com Mefistofele, Manon i Otello. Tot i que les crítiques van ser positives, aquestes van ser les darreres interpretacions de la soprano en teatres internacionals.

De tornada a Barcelona, Bau va participar en una important companyia lírica i va actuar en el teatre Bosque i en el Teatro Cómico. El 5 de gener de 1923 actuava novament en el Gran Teatre del Liceu en el paper de Margueritte de Faust. El 1925, amb la companyia del Teatre Olympia, va incorporar la sarsuela al seu repertori.

El 1926 Bau intervenia en la temporada del Teatre Principal de València amb Tosca. Posteriorment, retornà al Liceu on, entre d’altres actuacions, resulta destacable la seva participació en l’òpera La princesa Margarida de Jaume Pahissa. A aquesta actuació, van seguir-hi anys de gran activitat per a la soprano, que intervingué de forma recurrent al Liceu fins a l’inici de la guerra. Hi va cantar per darrer cop el 9 de febrer del 1936. Va viure la guerra i la postguerra a Barcelona.

A poc a poc va anar abandonant els escenaris i les seves aparicions en recitals en concerts es van convertir en esporàdiques. Amb tot, seguint la petja de la mare, va obrir una escola de cant a Barcelona que va perllongar la seva vida professional. Moria als vuitanta-dos anys en la ciutat on va néixer.

Sempre al costat dels grans cantants del moment, com G. Lauri-Volpi, T. Ruffo, T. Schipa, H. Lázaro o M. Fleta, el reconeixement internacional de la soprano catalana parla per si mateix del nivell artístic de Carmen Bau Bonaplata. A banda de la potència de la seva veu i de la qualitat de les seves interpretacions, Bau es destacava per una gran capacitat d’estudi que li va permetre afrontar amb èxit títols poc habituals i imprevistos de tota mena. Se’n conserven diverses gravacions fonogràfiques per al segell Parlophon, dirigides pel mestre Josep Sabater, que permeten apreciar l’amplitud del seu registre, l’homogeneïtat del seu timbre i uns greus particulars que li van facilitar situar-se entre l’elit operística del moment.

Casares, Emilio (dir. i ed.). Historia de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 2002.

Carme Bau i Bonaplata (s. f.). Encilopèdia.cat https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-de-la-musica/carme-bau-i-bonaplata

Carme Bau Bonaplata (s. f.). Diccionari Biogràfic de Dones https://dbd.vives.org/fitxa_biografies.php?id=4091

Bonaplata, Carmelita (s. f.). Diccionaris de l'associació Cantants - Associació Wagneriana de Barcelona. https://www.associaciowagneriana.com/diccionari.php?parent=50&cat=54&letra=B

García Pérez, Miquel (s. f.). “Carme Bau Bonaplata”. Intèrprets catalans històrics https://www.interpretscatalanshistorics.com/cat/ver-Carme-Bau-Bonaplata-31

Isabel Marcillas Piquer (2025)