Teatre Municipal Cal Bolet

El Teatre Municipal Cal Bolet, situat al número 3 del carrer de Cal Bolet de Vilafranca del Penedès, és un espai dedicat al foment de les arts escèniques gestionat pel Patronat Municipal del Teatre Cal Bolet, organisme en què participen de forma activa diverses entitats culturals de la vila. Actualment s’hi duen a terme representacions de teatre, sarsuela, òpera, espectacles de varietats, dansa, concerts, s’hi projecten pel·lícules i, fins i tot, és seu d’àpats i d’actes polítics. També ofereix una programació d’espectacles professionals, sovint de grans èxits de la temporada teatral barcelonina, així com també és la seu que acull activitats i iniciatives teatrals no professionals de caràcter local i comarcal. A més, també estatja joves creadors d’arts escèniques i a través del programa «Anem al Teatre» incentiva que els escolars assisteixin regularment a espectacles teatrals.

El Teatre Municipal Cal Bolet forma part de l’Inventari del Patrimoni Històric de Catalunya. És un edifici eclèctic que consta de quatre espais: el vestíbul, la sala amb platea i amb pisos de llotges, l’escenari i els camerinos. La sala té un aforament de 386 espectadors distribuïts de la manera següent: 266 localitats a platea, 82 localitats al primer pis i 38 al segon. Malgrat que la sala està distribuïda a l’entorn d’un escenari a la italiana, eventualment és possible canviar-ne el format escènic per adaptar-lo a necessitats escèniques concretes.  

C. Cal Bolet, núm. 3, Vilafranca del Penedès

Els orígens d’aquest teatre es remunten al  25 d’abril del 1886 amb la inauguració del Teatre El Principal, que se situava al lloc que ara ocupa Cal Bolet.  El local, reconversió d’una antiga sala de ball anomenada el Gran Salón, disposava d’una platea amb vint-i-dues files de butaques, una graderia amb un aforament de cent persones  i de vint-i-cinc llotges amb capacitat per a vuit persones cadascuna. La seva fundació s’esdevé en un moment d’emergència teatral a la vila: en aquell moment funcionaven el Teatre Casino de la Unión, que tenia entre 500 i 600 butaques; el Teatre La Artesana, que disposava de 500 localitats, i elTeatre Tívoli que tenia entre 1.000 i 1.200 localitats. 

A principis del 1886 la premsa local va informar de la intenció de Pau Aixelà, propietari de la sala de festes el Gran Salón, a la Rambla, de convertir-lo en un teatre. Joan Ignasi Ràfols es va ocupar de dirigir les obres: va construir dos pisos i va muntar un escenari, que va ser pintat per Joan-Francesc Chia i Alba (1851-1916), deixeble de Francesc Soler i Rovirosa (1836-1900). Finalment, el 25 i el 26 d’abril del mateix any es va celebrar la inauguració del Teatre Principal, amb l’estrena de les sarsueles Las hijas de Eva i El relámpago, interpretades per la companyia de Barcelona El Buen Retiro. El local, amb una capacitat per a 1.500 persones, acollia tant funcions teatrals com balls. Així mateix, també s’hi representaren òperes: el juliol del 1889 s’hi programà Faust, de Charles Gounod. Així mateix, també s’hi documenten representacions de teatre, de circ i de varietats.

La porta d’entrada del teatre era al número 49 de la Rambla de Nostra Senyora. A partir del 1912 aquest accés al teatre es va situar al carrer Duc de la Victòria (actual carrer Cal Boelt), atès que Joan Aixelà havia venut el local que permetia l’accés per la Rambla. El Principal,  juntament amb el Teatre Tívoli, esdevé un espai teatral de referència. A partir del 1909, el teatre és regentat per l’empresari Josep Bolet i Via (Barcelona, 1866-Vilafranca del Penedès, 1930), fill d’un cabaler de Castellví de la Marca. Bolet s’establí a Vilafranca a partir del 1897; entre el 1905 i el 1908 va llogar l’espai del Teatre Principal, que des de 1906 oferia sessions cinematogràfiques i, per aquest motiu, rebé el nom de Gran Cine Pathé.

A partir del 1914, el Teatre Principal reprèn l’activitat teatral. Destaca el maig d’aquell any l’actuació de Raquel Meller. Josep Bolet, seguint criteris empresarials, ofereix una programació variada —que inclou drames, concerts, sarsueles, revistes musicals i espectacles de varietats— que el consolida com el local  més concorregut de Vilafranca. A més, a partir de 1914 Bolet va arrendar el Teatre Tívoli, primer formant companyia amb els empresaris Joan Sabater i Joan Llopart i, a partir del 1917, en solitari. Malgrat que no se sap amb exactitud en quina data Bolet va convertir-se en propietari del Teatre Principal, a les obres de remodelació que es van dur a terme al teatre el 1920 ja consta com a tal.

A la dècada del 1920 el Teatre Principal va ser un dels escenaris més importants de la vila i, els mesos de juliol i agost, hi van actuar grans companyies teatrals del moment, com ara la companyia de Magarida Xirgu, la d’Enric Borràs, la de Rojas - Caparró, la Santpere de comèdia, la formada per Maria Vila i Pius Daví (1921) o la companyia italiana d’òpera Granieri. La programació de teatre que oferia tenia dos eixos: d’una banda, teatre català, amb obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, Josep Pous i Pagès i, sobretot, Àngel Guimerà, el més celebrat de tots; de l’altra, comèdia i drama castellà, principalment d’autors com José Echegaray o els germans Álvarez Quintero, així com també clàssics del Siglo de Oro. El gruix del públic del teatre el formaven les classes populars, malgrat que també hi assistien membres de les classes benestants, que se situaven a les llotges del primer pis.

La popularitat de l’empresari feu que el local fos conegut com Cal Bolet: el 1923, en un anunci d’un míting polític celebrat a El Principal ja s’especifica entre parèntesis aquest sobrenom, fet que indica que, possiblement, el teatre era més conegut amb aquesta denominació. A partir del 1930, després de la mort de l’empresari, el seu fill, Josep Bolet i Mora (Maó, 1897-Vialfranca del Penedès, 1963), es feu càrrec del Teatre Principal i del Teatre Tívoli. Cal tenir en compte que des de finals dels anys vint i al llarg de la dècada dels trenta a la vila es produí una disminució dràstica de la programació teatral i el Teatre Principal no en fou cap excepció. Així, l’activitat teatral es limitava a la temporada de Quaresma i a representacions esporàdiques a l’estiu i, de fet, els anys 1935 i 1936 no hi hagué funcions teatrals de Quaresma.

Durant la Guerra Civil va continuar l’activitat escènica del Teatre Principal, però amb una marcada orientació política: així, gran part de les sessions cinematogràfiques es dedicaren sobretot a la projecció de reportatges sobre la guerra i se celebraren balls dedicats a la recaptació de fons per al front. Així mateix, el Teatre Principal acollí la representació d’obres de teatre escrites pels polítics Marcel·lí Domingo i Ventura Gassol.

Des del 1939 el Teatre Principal programa gairebé exclusivament projeccions cinematogràfiques, adopta el nom de Cinema Bolet i només puntualment s’hi representa alguna funció teatral. El 1947, a causa de la malaltia de Josep Bolet, va assumir la direcció de la sala Joan Madriles, gestor del cine Majèstic i, més endavant, se n’ocuparen les filles de l’empresari, Antònia i Fina Bolet. Aquesta darrera va gestionar el Cinema Bolet fins al 1981.

El 1982 l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès adquireix el local, d’acord amb la resolució de compra aprovada pel ple municipal el 18 de juliol de l’any anterior. Gràcies al finançament de la Diputació de Barcelona, es restaura l’edifici de l’antic Teatre Principal. D’aquesta manera, es duu a terme una transformació integral de l’escenari (canvi del terra de fusta i del sistema de tramoies), es rehabilita la zona dels camerinos, es reconstrueixen les columnes sobre les quals se sustenten els dos pisos del teatre, s’eliminen les llotges del primer pis i es converteix el teatre en un edifici accessible per a persones amb mobilitat reduïda. Així mateix, es redistribueixen les files de butaques per tal que totes tinguin visibilitat, cosa que implica una reducció de l’aforament a 386 persones, s’instal·la un sistema d’insonorització i es restaura la façana.

En honor a Josep «Pepito» Bolet, l’Ajuntament bateja el local amb el nom de Teatre Municipal Cal Bolet. El 29 de maig del 1982 s’inaugura la nova etapa del teatre amb la representació, a càrrec de la companyia d’Enric Majó, de l’obra Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, dirigida per Josep Montanyès i Josep Maria Segarra. El Teatre Cal Bolet passarà a formar part de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya, un consorci encarregat de facilitar la circulació d’espectacles al Prinicipat. Gràcies a aquesta inscripció acollirà espectacles de companyies com Els Joglars, Teatre Lliure, Els Comediants, La Fura dels Baus, Vol-Ras, El Tricicle, Dagoll-Dagom, Companyia de Josep M. Flotats, Pepe Rubianes, La Cuadra de Sevilla, La Atalaya de Sevilla, Companyia Talleret de Salt, La Gàbia de Vic, Teixidors-Teatreneu, Centre Dramàtic del Vallès, Grappa Teatre, Pep Bou, Jordi Bertran, Companyia Manuel Barceló, Zotal Teatre, Grup Geroa, Companyia Carme Sansa / Enric Majó i la companyia italiana I Colombaioni.  

A partir dels anys noranta, el Teatre Municipal Cal Bolet esdevé el centre de la vida teatral municipal de la vila i acull activitats de teatre, dansa, música i cinema. L’espai és regit pel Patronat Municipal que, a partir del 1996, publica el Full Informatiu que informa de la programació de l’entitat. El febrer d’aquest mateix any es duen a terme obres de renovació del vestíbul del teatre. 

En aquest sentit, cal destacar la programació d’espectacles professionals com Amfitrió a càrrec de la Companyia de Teatre Lliure dirigida per Calixto Bieito (març 1996); l’obra de Jean-Claude Carrière, dirigida per Pere Planella i protagonitzada per Emma Vilarasau Busco el senyor Ferran (maig 1996); una adaptació de l’obra de Woody Allen Torna-la a tocar, Sam, adaptada i dirigida per Ricard Reguant (setembre 1996); l’obra de William Gibson estrenada al Festival Grec 1996 Dos en un balancí (novembre 1996), dirigida per Boris Rotenstein i protagonitzada per Àlex Casanovas i Anna Briansó; el muntatge de Sergi Belbel de la comèdia de Goldoni L’hostalera, estrenada al festival Grec del 1995 (desembre 1997), la versió shakesperiana a càrrec de Toni Albà i Sergi López, Brams o la kumèdia dels errors (gener 1997), el muntatge de l’obra d’Ibsen Casa de nines, dirigit per Juni Dahr (març 1997); l’obra de Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué, dirigida per Frederic Roda (abril 1997) o el muntatge de Pere Sagristà L’amant, de Harold Pinter (juny 1997).

El setembre del 1997 el butlletí del Patronat canvia el nom de la capçalera i, en comptes de Full Informatiu passa a titular-se Escenaris. El fulletó recull en portada la posada en escena a Cal Bolet del clàssic d’Àngel Guimerà Maria Rosa, adaptat per Josep M. Benet i Jornet i dirigit per Rosa Novell. En aquesta temporada també destaca l’estrena del musical La nit de Sant Joan, de Dagoll-Dagom (novembre 1996). Cal Bolet esdevé, doncs, un espai polivalent d’espectacles que acull musicals com el muntatge Sóc lletja, de Sergi Belbel i Jordi Sánchez, o muntatges com Klowns (abril 1998), de Joan Montanyès i Josep M. Mestres, estrenat al Teatre Lliure de Gràcia l’any anterior. També s’hi escenifiquen textos d’autors catalans emergents com és el cas de Duel interpretatiu o Fuita, de Jordi Galceran (estrenats al maig i a l'octubre de 1998, respectivament), alguna peça de repertori com El silenci és or, d’Apel·les Mestres (agost del 1998) o L’hèroe, de Santiago Rusiñol (desembre 1998). Així mateix, la programació també recull obres de grans noms de l’escena internacional, com El sexe nostre de cada dia escrit per Dario Fo conjuntament amb la seva dona Franca Rame i el seu fill Jacopo Fo (juny 1998), o l’èxit del comediògraf anglès Alan Ayckbourn De què parlàvem? (novembre 1998).

Endemés, Cal Bolet ofereix una programació de teatre per a públic infantil que inicialment gestionava l’entitat Rialles i, a partir del 1995 i fins a l’actualitat, el grup Xarxa Vilafranca del Penedès, adscrit a la Fundació la Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya. Així mateix, a l’escenari de Cal Bolet actuen grups amateurs tant de Vilafranca i d’altres localitats del Penedès com d’arreu del territori. També, des de 1998 l’entitat participa en el programa «Anem al teatre», gestionat per la Diputació de Barcelona, que ofereix una programació d’arts escèniques i musicals en horari escolar, adreçada a un públic de 3 a 18 anys.

La regidoria de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès gestiona la Temporada d’Espectacles Professionals, una temporada que a partir del 2008 té doble seu: el  Teatre Cal Bolet i l’Auditori Municipal Maria Rosa Juncosa. Malgrat que ambdós locals acullen una oferta escènica variada, Cal Bolet representa el gruix de les manifestacions teatrals de la temporada, així com també s’hi ofereixen alguns espectacles de dansa o també musicals. En aquest sentit, convé destacar que a l’escenari de Cal Bolet hi han desfilat produccions del Teatre Nacional de Catalunya (Mots de ritual per a Electra, el 2018, o Ànima, el 2024) de La Perla 29, de la Sala Beckett, del Teatre Lliure  o de companyies com La Calòrica

A partir del 2014 i fins a l’actualitat el Teatre Cal Bolet i la Biblioteca Torras i Bages organitzen el club de lectura  «Llegir el Teatre», un projecte que va néixer l’any 2013 impulsat pel Teatre Nacional de Catalunya i la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya i vinculat a la programació del Teatre Nacional de Catalunya. El 2016 s’estableix un conveni de col·laboració entre Cal Bolet i Flyhard Produccions. Aquest mateix any Flyhard presenta al teatre Smiley, de Guillem Clua. El 2017 la Perla 29 realitza una residència artística a Cal Bolet per preparar la gira de l’espectacle L’hostalera, de Carlo Goldoni, que presenta a Cal Bolet el 21 de març del 2017. Les temporades 2018-2019, 2019-2020 i 2021-2022 també s’inauguren amb una obra de teatre d’aquesta companyia: així, el 2018 es presenta Sopa de pollastre amb ordi, una obra d’Arnold Wesker dirigida per Ferran Utzet; el 2019 s’inicia amb l’obra de J. B. Priestley Això ja ho he viscut, dirigida per Sergi Belbel, i el 2021 s’escenifica l’exitosa adaptació de Clàudia Cedó de la novel·la d’Irene Solà Canto jo i la muntanya balla, codirigida per Guillem Albà i Joan Arqué. La temporada 2022 és inaugurada per una obra escrita i dirigida pel dramaturg vilafranquí Jordi Casanovas, Immunitat, i el 2023 per la producció de la Flyhard de l’espectacle d’Israel Solà Austràlia. Finalment, la temporada 2024-2025 també ha estat inaugurada amb una obra de Casanovas, Jauría, que va exhaurir les localitats.

Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Directori d’Associacions i entitats. Associacions de Teatre. 2021. https://www.vilafranca.cat/directori-filtre?tematica=1500 [Data consulta: 1 octubre 2024]

Ajuntament de Vilafranca del Penedès. La gira de L’Hostalera arrenca aquest diumenge al Teatre Cal Bolet amb les entrades gairebé exhaurides. 2017. https://www.vilafranca.cat/noticies/la-gira-de-lhostalera-arrenca-aquest-diumenge-al-teatre-cal-bolet-amb-les-entrades-gairebe [Data consulta: 1 octubre 2024]

Escenaris: informatiu municipal de les arts escèniques. Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 1997.

Casals, Raimon. «Cal Bolet. 135 anys al servei de la cultura». La Fura. L’informatiu de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, núm. 1976 (2021). https://lafurapenedes.cat/cal-bolet-135-anys-al-servei-de-la-cultura/

Diputació de Barcelona. Plec de prescripcions tècniques aplicable al contracte de serveis de la Diputació de Barcelona relatiu a la gestió del programa “Anem al Teatre”, als municipis de les comarques de l’Alt Penedès, L’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Garraf, el Lluçanès, el Maresme, el Moianès i Osona (Exp. 2023/37895). 2024. https://contractaciopublica.cat/portal-api/descarrega-document/300309905/2A1487B659A7A5AA7FCAD7E14D8A8349

Full informatiu del Patronat Municipal del Teatre Cal Bolet. Vilafranca del Penedès: Patronat de Teatre Cal Bolet, 1996.

Güell Barceló, Manel. Folguem i treballarem millor (El teatre vilafranquí en un pròleg, tres actes i un epíleg). Sant Sadurní d’Anoia: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 1993.

La Xarxa. Fundació d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya. 2024. https://fundacioxarxa.cat/content.php?id=1 [Data consulta: 1 octubre 2024]

Solé Bordes, Joan. Josep Bolet i Via empresari d’espectacles a Vilafranca i a Sitges. Del Penedès, núm. 33 (2017), p. 139-148. https://raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/387844/481370

Solé Bordes, Joan; Soler Garcia, Pilar; Güell Barceló, Manel. El poble que estimava la fusta. Cent anys del saló-teatre del Casal de Vilafranca. Vilafranca del Penedès: Casal Societat la Principal, 2022.

Teatre Municipal Cal Bolet. http://espectacles.vilafranca.cat/teatre/

Maria Moreno i Domènech