Bohemios

L'obra se situa en un ambient artístic característic: el músic Roberto, que passa molta gana pel seu nul èxit com a compositor, sent cert neguit pel fet que Cossette, una veïna seva, taral·leja la música que ell està component. Casualment, entra en escena Marcel, pare de la noia, per demanar-li una peça de roba que necessita per anar al Saló de l'Òpera on la seva filla ha de fer una prova de cant. Roberto i un amic marxen a buscar-se la vida, moment que aprofita Cossette per entrar al pis i agafar la partitura que està escrivint el músic a fi de presentar-la a la prova. Li deixa a sobre de la taula una invitació al concert. El segon quadre té lloc en una plaça del bulliciós barri d'artistes de París. Tenen lloc diverses trobades i desavinences fins que Cossette, sentit-se ignorada, s'adreça directament a Roberto per recordar-li el concert que ha de tenir lloc al cap de poc temps. A poc a poc neix l'amor entre els dos protagonistes. El tercer quadre ja es desenvolupa al saló de l'Òpera Còmica. Girard, un pseudomecenes que ofereix protecció a tort i a dret, anima els artistes a compondre una òpera. L'aparició en escena de Cossette permet posar en evidència la qualitat de la seva veu i el valor de la partitura de Roberto, i queden tots dos en molt bona disposició per a l'èxit posterior. Finalment, té lloc l'intercanvi amorós i la promesa de matrimoni entre els dos protagonistes.

Sarsuela en 1 acte i 3 quadres

Teatro de la Zarzuela de Madrid

24-1-1904

El text s'inspira en un llibre que estava de moda, Scènes de la vie de bohème, d'Henri Murger, que també havia inspirat l'òpera de G. Puccini La bohème (1896) i l'òpera homònima de R. Leoncavallo (1897). Amadeu Vives va escriure una partitura de gran densitat, iniciada per un preludi de gran solemnitat i tractament simfònic i un intermedi orquestral en què domina el pizzicato de gran efecte, allunyat dels tòpics del gènere. Comprèn números lírics com «Mudos testigos de mis amores», que canta el protagonista a l'inici de l'obra, o el «Canto a la libertad», escenes de ballet i de conjunt. L'obra va consolidar el prestigi d'Amadeu Vives com a compositor de sarsueles en un ambient tan propici com la capital de l'Estat.

• Alier, Roger; Aviñoa, Xosé. El libro de la zarzuela. Barcelona: Daimon, 1982.

Xosé Aviñoa