Ballet Experimental de l’Eixample

Denominació

Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona

Territori

Barcelona

Dates

1979-1983

Gènere/s

Ballet contemporani

Trajectòria

El Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona (BEEB), fundat per la ballarina, coreògrafa i pedagoga Consol Villaubí (Badalona, 1932-2019), debuta amb La temptació de Sant Antoni, el 1979, al Saló Comtal de Ripoll. Formada al Conservatori del Liceu, Villaubí completà els seus estudis a París. Del 1956 al 1961, Villaubí va ballar a la companyia Ballet Moderne de París. També va emprendre una gira d’intercanvi i investigació coreogràfica per raó de la qual viatja a diferents ciutats europees i a Nova York. Casada amb el crític d’art i filòsof Arnau Puig (Barcelona, 1926-2020), cofundador del grup «Dau al Set», Villaubí s’instal·la a Barcelona el 1965 per fundar una escola i treballar en la recerca coreogràfica a partir de l’experimentació musical i pictòrica.

Durant tota la trajectòria breu del BEEB, Consol Villaubí n’és l’única coreògrafa i acull en els seus projectes artistes de les arts visuals i la música de l’avantguarda catalana. El repertori de la companyia es mostra en diferents teatres i espais artístics com la Fundació Joan Miró de Barcelona o bé el Vinçon. La formació es dissol a principis dels anys vuitanta.

Significació

El BEEB és una de les formacions que, paral·lelament a la proliferació de companyies de dansa moderna durant els anys de transició, va iniciar l’exploració de nous recursos coreogràfics en la dansa clàssica, com és el cas del Ballet-Drama de Joan Tena, o la Companyia de Dansa de Ramon Solé. La formació va actuar en diferents municipis del principat.

El grup dirigit per Villaubí es caracteritzava per la seva concepció i la seva col·laboració amb artistes d'avantguarda d’arts visuals i musicals a Catalunya. Les seves propostes emfatitzaven el plaer visual d’allò que és menys habitual i intensificaven el diàleg emotiu i estètic amb l’espectador. El BEEB es defineix sobretot pels col·laboradors que aconsegueix aplegar al voltant de les seves produccions, tots ells reconeguts en l’àmbit cultural català. Entre d’altres, cal esmentar els compositors Xavier Benguerel, J. M. Mestres Quadreny, Joan Guinjoan, Robert Gerhard, Josep Soler, Josep Casanovas, Benet Casablancas i Miquel Pujol. La poesia de J. V. Foix i Joan Brossa també va formar part del repertori de la companyia. I, entre els artistes plàstics, el BEEB va comptar amb les aportacions de Joan Hernàndez Pijuan, J. J. Tharrats, Albert Ràfols-Casamada, Enric Ansesa Gironella, Maria Teresa Codina o Joaquim Pujol Grau. També hi van col·laborar fotògrafs com Ferran Freixa i l’arquitecte Miguel García Lisón.

En efecte, Consol Villaubí intentà crear un repertori amb un segell d’avantguarda catalana, que, de fet, prové de les aspiracions del grup «Dau al Set», els membres del qual, fascinats pels antecedents dels Ballets Russos de Diàguilev —les col·laboracions de Picasso, Sert, Pere Pruna, etc.—, les actuacions del Ballet del Marquès de Cuevas o els intents de Joan Tena, volien construir un ballet nacional català. El ballet es va dissoldre per diferents motius que impedien que el projecte continués. Per la seva banda, el públic no va ser gaire receptiu a les propostes del BEEB, potser perquè en aquell context històric no estava preparat per a les aportacions innovadores de la coreògrafa.

Produccions

Totes les coreografies van ser signades per Consol Villaubí.

1980. Negre sobre negre. Escenografia: Enric Ansesa Gironella. Música: Josep Soler. Teatre Bartrina, Reus.

1980. Bipolar. Escenografia: Joan Hernàndez Pijuan. Música: Josep Casanovas. Sala Casal, Mataró.

1980. Test sonata. Escenografia: Francesc Espigolé. Música: Xavier Benguerel. Teatre Bartrina, Reus.

1980. Torna el nocturn. Música: Josep Maria Mestres Quadreny. Fundació Joan Miró, Barcelona.

1980. Quina. Música: Franz Schubert. Fundació Joan Miró, Barcelona.

1980. Moment musical. Música: David Bowie, Be Ferry i J. Jackson. Vinçon, Barcelona.

1981. De Caldetes a Moià, gran copa especial. Escenografia: Joan Guinovart. Música: Llorenç Balsach. Teatre Municipal, Girona.

1981. Fàtica. Escenografia: Robert Llimós. Música: Andrés Lewin-Richter. TMS La Faràndula, Sabadell.

1981. Primera simfonia. Música: Robert Gerhard. TMS La Faràndula, Sabadell.

1981. La Mei del costat de l’erola. Escenografia: Leandre Cristòfol. Música: Benet Casablancas. L’Esbarjo, Cardedeu.

1981. Vis vitalis. Música: Miquel Pujol.

1982. Entrant-hi. Escenografia: Enric Ansesa Gironella.

1982. Emmotllaments. Escenografia: Agustí Fructuoso. Música: Llorenç Balsach.

1982. El ballarí i l’estructura. Escenografia: Joan Josep Tharrats. Música: Andrés Lewin-Richter.

1983. Ballet onze personatges. Escenografia: Josep Uclés. Música: Juan Hidalgo, L. Prudhomme. La Llotja, Barcelona.

Bibliografia

Àvila, Raimon; Otzet, Montse G.; Colomé, Delfí. Dansa: noves tendències de la coreografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àmbit de Serveis Editorials, 1994.

Vendrell, Ester. La dansa a Catalunya 1975-2000: polítiques i identitat. Tesi doctoral dirigida per Maria Josep Ragué i Arias. 4 vols. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007.

Enllaços

El Ballet Experimental de l'Eixample de Barcelona al portal Artnobel

«Consol Villaubí i el Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona». Ricard Mas (11 octubre 2019)

Fonts iconogràfiques

<http://liquidmaps.org/users_fichas_items/index/490/13>

Test sonata (1980)

Redactor/a

Clàudia Brufau Bonet