«Pels anys de 1879-1880 i amb el nom de Jardín Asiático existia ja el teatret del carrer del Rosal conegut amb el nom de Asiàtic, hostatge a traves del temps, d’infinites associacions particulars.» (Artís). L'Asiàtic, un «teatre de barriada», segons Sempronio, estava regentat per Josep Carabén Vendrell, que esdevindria l'amo del Café Espanyol de la veïna avinguda del Paral·lel. L'any 1892 la sala figurava a les cartelleres amb el nom de Teatre Lope de Vega. L'any 1909 va recuperar el de Teatre Asiàtic.
Territori
Carrer del Roser, Barcelona
Dates
c. 1879 - 1932
Activitat
A l'escena de l'Asiàtic s'hi representaven obres líriques dramàtiques, moltes en català, i hi tenien seu «infinites associacions particulars» (Artís). Teatre de barriada, «a les taules del Asiàtic, mai ocioses, s’han desfogat centenars, per a no dir milers, d’aficionats, alguns dels quals passaren després a actors. En elles, i essent encara una nena, s’hi presentà Margarida Xirgu. Per bé que rarament ha estat l’Asiàtic obert al públic, en una d’aquestes, a l’any 1889-90, hi actuà una complerta companyia catalana encapçalada per Enric Borràs» (Artís). Atent a l'actualitat, el juliol de 1895 el teatre acollí una vetllada quan la mort Frederic Soler, Pitarra. I l'any 1926, un acte d'homenatge a Santiago Rusiñol.
Bibliografia
- Artís, Josep. «Asiático». Fons Artís. 1. Teatros de Barcelona. Caixa 36. Arxiu Històric de la Ciutat. Casa de l’Ardiaca.
Redactor/a
Antoni Ramon i Graells
