Allò que tal vegada s'esdevingué

Adam i Eva, a qui, expulsats del Paradís, els és prohibida l'entrada, van construint la primera família humana. Tenen dos fills, Caïm i Abel, i una filla, Nara. Els pares enyoren el Paradís i es fan preguntes sobre un futur que els és totalment desconegut. Abel, covard i gandul, però fill preferit d'Adam i Eva, porta una vida de noi aviciat; Nara es manifesta com una noia coqueta i voluble, i Caïm, treballador i independent, mostra el seu caràcter inconformista i agosarat. De tant en tant reben tots la visita de Querub, que els duu les ordres de Jahvè i que, amic de la conversa, els revela la veritat de coses diverses (que, irònicament, no coincideixen gaire amb el que explica el Gènesi).

El conflicte es desencadena quan Nara, que juga amb el desig eròtic dels seus germans, aconsegueix que Caïm, tot deixant de banda la prohibició divina, entri al Paradís i robi una pera de l'Arbre de la Vida amb la intenció de regalar-la-hi. La gelosia d'Abel el porta a enfrontar-se amb el seu germà i, com a conseqüència de la baralla, Caïm mata Abel. La primera família descobreix llavors què és la mort d'un fill, d'un germà, d'un home.

Comèdia en un acte

Teatre CAPSA, Barcelona

18-9-1970

Barcelona

Edicions de la Rosa dels Vents

1936

Amb Allò que tal vegada s'esdevingué l'autor fa evident l'aposta per una escriptura teatral que s'inscriu en una línia de manlleu irònic —i, de vegades, càustic— de motius i personatges extrets de diversos llibres bíblics. Es tracta d'una aportació poc habitual en la tradició dramàtica catalana —no gaire en la castellana—, però que sí que ho és, en canvi, en les literatures anglosaxona i, sobretot, francesa. El conflicte dramàtic de l'obra es troba en el triangle sentimental format per Nara, Caïm i Abel, fills d'uns desconcertats Adam i Eva. Per tant, Oliver crea aquesta situació, típicament boulevardière, en un moment que encara podem considerar fundacional de la humanitat sobre el funcionament de la primera família. Així doncs, l'aparició de dos humans —un home i una dona— comporta, irònicament, la formació d'aquesta organització essencial que és la família —sobretot, la família entesa a la manera burgesa—, mentre que la presència de tres humans —dos homes i una dona— provoca l'aparició del triangle sentimental —en aquest cas, necessàriament incestuós— i, com a derivació, l'adulteri, els quals passen a constituir, juntament amb la família, les institucions indispensables de la vida col·lectiva.

Oliver, com la resta d'autors que han tractat la temàtica bíblica des d'una perspectiva semblant, oblida voluntàriament el caràcter metafòric del relat genesíac i se cenyeix a la literalitat de l'anècdota, en la qual introdueix unes variacions que pretenen restituir la veritat —allò que realment s'esdevingué—, tant respecte a la naturalesa dels fets com al caràcter del seu desenvolupament. En conjunt, la veritat descoberta diu que els esdeveniments van ser, en algun cas, espectaculars, però no veritablement grandiosos, perquè revelen una presència massa freqüent de l'atzar, que sovint es manifesta per mitjà de l'humor imprevisible de la realitat. En conseqüència, l'exemplaritat moral dels fets narrats és, francament, aleatòria, si no del tot inexistent. El mite familiar, al capdavall, té els fonaments un bon tros esquarterats. L'autor aconsegueix en Allò que tal vegada s'esdevingué una combinació equilibrada d'humor i transcendència conceptual, un encert que Oliver subratlla filtrant aquesta expressió, irònicament lleugera, de la inquietud vital mitjançant una anàlisi històrica de les relacions familiars i, exactament, de les relacions familiars burgeses característiques del país. Per tant, l'autor passa per diversos plans de la realitat humana: des d'un de molt genèric fins a un de ben específic.

• Benet i Jornet, Josep M. «Sobre Joan Oliver». A: Benet i Jornet, Josep M. La malícia del text. Barcelona: Curial, 1992, p. 177-184.
• Carbonell, Jordi. «Pròleg». A: Oliver, Joan. Quatre comèdies en un acte. Barcelona: Aymà, 1970.
• Gallén, Enric. «El teatre. La vida teatral de la Primera Guerra Mundial a la Guerra Civil. Joan Oliver». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana 9. Barcelona: Ariel, 1987, p. 455-457.
• Gibert, Miquel. El teatre de Joan Oliver. Barcelona: Publicacions de l'Institut del Teatre, 1998, p. 77-108.
• Gibert, Miquel. «Voces y ecos: el humor bíblico español en el teatro de preguerra de Joan Oliver». A: Cots, Montserrat; Monegal, Antonio. Actas del XVII Simposio de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada. Vol. 1. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, SELGYC, 2010, p. 335-345.
• Laurence, Esyllt T. «Entorn d'Allò que tal vegada s'esdevingué». Serra d'Or, núm. 137,1971,  p. 123-124.
• Puimedon, Pilar. Allò que tal vegada s'esdevingué. Joan Oliver. Introducció i propostes de treball. Barcelona: Educaula, 2009, p. 7-33.

Miquel M. Gibert