El Pols de l'Àngel

El Pols de l’Àngel és la cinquena coreografia que Maria Rovira estrena amb la companyia Trànsit. La música original és de Luis M. Carmona amb veus búlgares. La il·luminació va ser dissenyada per Eduard Inglés i el vestuari per la companyia. Giovanna Dalé, Cristina Peraire, Natàlia Viñas i Maria Rovira van estrenar la peça en el marc de l'Olimpíada Cultural del 1992.

L’espectacle d’una hora de duració és una coreografia que evoca de manera abstracta el món dels àngels encarnats per les ballarines, a través del moviment. El Pols de l’Àngel no és una coreografia que segueixi cap fil argumental, sinó que trasllada l’espectador, a partir de tots els elements escènics, en el món atrapat entre el cel i la terra. Rovira, que es va inspirar en la iconografia barroca dels àngels, va extreure’n un vocabulari gestual i sobretot de braços que simula el vol. La peça, que equilibra el lluïment individual amb el del grup, plasma la figura angelical a través d’un treball de moviment de braços elegant i original contraposat a una forma de caminar més tosca en alguna moments. Els cinc personatges estan marcats per la personalitat i les qualitats de cada ballarina. El Pols de l’Àngel aborda tan aviat fragment lírics com d’altres en què l’actitud dels àngels és agressiva.

Teatre Joventut, L’Hospitalet del Llobregat. Grec Festival.

Juliol 1992

Aquesta és la primera obra amb la qual Maria Rovira rep més reconeixement de part de la crítica i el públic malgrat ser una peça de petit format i baix pressupost. Amb El Pols de l’Àngel també va rebre el Premi Tórtola València, i se’n va valorar especialment la bellesa del tractament del moviment. La crítica va coincidir en la riquesa de vocabulari, la netedat d’execució i l’harmonia del conjunt escènic des del vestuari, passant per la gestualitat i la il·luminació. A l’Avui, Xavier Pérez subratlla que el «llenguatge, doncs (…) assimila components perfectament clàssics però amb una noció moderna dalt de l’escena». En efecte, l’encaix d’elements clàssics a través de la mirada contemporània és una de les característiques que han s’han valorat més dels espectacles de Maria Rovira. El Pols de l’Àngel doncs és una de les peces més emblemàtiques de la cia. Trànsit i per aquest motiu quan Rovira en va celebrar els vint anys el 2005 és una de les peces de les quals va reposar un fragment.

Àvila, Raimon. «El àngels tenen cor». Diari de Barcelona (21 juliol 1992).

Del Val, Carmen. «Brazos de ángel». El País (25 juliol 1992).

Otzet, Montse. «El color púrpura de los ángeles». El Periódico de Catalunya (25 juliol 1992).

Pérez, Xavier. «Seduccions angelicals». L’Avui (20 juliol 1992).

Van der Meer, Marjolin. «Poesia celestial». La Vanguardia (24 juliol 1992).

Vendrell, Ester. «1975-2000. Construcció d’una realitat coreogràfica». Assaig de Teatre. Revista de l’associació d’investigació i experimentación teatral (Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 66-67 (2008), p. 95–117. <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146392>

Escena Digital: El Pols de l'Àngel. Fotografia de Josep Aznar

Vídeo fragment de la peça: <https://vimeo.com/217462619>

Clàudia Brufau