Enric Guitart Matas

Identificacio/ns

Actor, director, autor i traductor.

Data de naixement

1-5-1909

Lloc de naixement

Barcelona

Data de defunció

29-11-1999

Lloc de defunció

Barcelona

Biografia

Enric Guitart va viure de ben petit l’ambient teatral. La seva mare, Emília Matas, era actriu i el seu pare, Enric Guitart Soldevila, va ser també un important actor i director de teatre. Debutà el 1913, quan només tenia quatre anys, treballant per a la companyia dels seus pares. També ho va fer en la companyia infantil del Teatre Romea.

Fins al 1938, es va dedicar bàsicament a fer teatre en català amb les companyies d’Enric Giménez i Mercè Nicolau, Maria Vila i Pius Daví, la de Josep Santpere (temporada 1928-29), la d’Enric Borràs (temporades 1929-1931), i la formada per Enric Borràs i Margarida Xirgu (temporades 1931-1937), amb la qual acabà de formar-se com a primer actor. El 1939 es va establir a Madrid. Aquella escena ja li era coneguda atès que hi havia treballat a propòsit d’un muntatge de La espada del hidalgo de Luis Fernández Ardavín, estrenat al Teatro Calderón el 1929, amb la companyia d’Enric Borràs. Acabada la guerra hi tornava per treballar amb companyies de referència com la del Teatre Infanta Isabel o la de Maria Ladrón de Guevara com a primer actor i director alhora.

El 1941 tornà a Barcelona, on formà companyia pròpia establerta al Teatre Poliorama. Amb ella va fer sovintejades gires en els principals teatres de Madrid (Comedia, Reina Victoria i Lope de Vega). Del 1947 al 1949 esdevingué el primer actor de la Compañía Nacional que tenia la seu en el Teatre Español de Madrid. El 1950 formà companyia amb Enric Borràs. Posteriorment formà part de la companyia María Guerrero, neboda de l'actriu internacional María Guerrero, que havia estrenat amb èxit el repertori teatral de Guimerà arreu d’Espanya, París i Llatinoamèrica.

El 1953 estrenà La manos de Eurídice de l’autor brasiler Pedro Bloch, amb èxit de públic, a Barcelona i el 1954 la donà a conèixer a Madrid, on aconseguí més de 125 representacions. Fou el mateix Guitart qui la traduí al castellà amb el pseudònim de Federico Soldevilla. Del 1955 al 1957 la posà en escena en els principals teatres de diferents països llatinoamericans (l'Argentina, Colòmbia, Mèxic, el Paraguai, Perú, Uruguai, Xile, etc.). La interpretà a Nova York i, posteriormente, a París. D’aquest monòleg, que el mateix Enric Guitart caracteritzà com a “tragicomèdia d’un home d’avui”, se’n feren més de 5.000 representacions que es posaren en escena a Europa i Amèrica.

El 1960 Columbia edità un vinil amb la interpretació de Las manos de Eurídice. El monòleg es va representar en espais de petit format (biblioteques, sales de ball, etc.) i sovint s’escoltava a través de la ràdio. Amb motiu de l’estrena de l’obra a València l’actor declarà: “[Las manos de Eurídice] és una obra que ha de quedar en el meu repertori per tota la meva vida, de la mateixa manera que per al meu mestre, Enric Borràs, sempre va quedar la seva Terra baixa” (Levante, 5 d’abril del 1960). Als 86 anys Enric Guitart encara dirigirí Santi Sans en la versió catalana de l’obra, que havia estat realitzada el 1972 pel mateix Guitart amb el pseudònim de Frederic Soldevilla (publicada aquell mateix any). Es va presentar al Teatre Fortuny de Reus (20 d’abril del 1995) i a la sala de Caja Madrid de la plaça de Catalunya de Barcelona (27 d’abril del 1995).

Va actuar en un nombre important de pel·licules, d’entre les quals podem destacar: Baixant de la Font del Gat, dirigida per Josep Amich i Bert “Amichatis” i Gaston A. Màntua i produïda per Ediciones J. Alfonso (1927). En el cartell s’anunciava com “La Marieta de l’ull viu. La película que verá todo buen catalán”, L’auca del senyor Esteve, basada en l’obra de Santiago Rusiñol, amb guió d’Adrià Gual i Santiago Rusiñol, escenografía de Salvador Alarma i música d’Enric Morera, dirigida per Lucas Argilés i produïda per Troya Films (1929); Caramelles, una pel·lícula muda, localitzada a la ciutat de Barcelona, dirigida per Josep Amich i Bert “Amichatis”, produïda per Producción Nacional de films (1930); El novio de mamá, dirigida per Florián Rey (1934); El bailarín y el trabajador (1936), de Luis Marquina; Leyenda de feria, dirigida per Juan de Orduña (1942); Vidas cruzadas, basada en l’obra de Jacinto Benavente, dirigida per Luis Marquina (1942); Senda ignorada, de José Antonio Nieves Conde (1946); El marqués de Salamanca, dirigida per Edgar Neville (1948); La miés es mucha (1948) i Don Juan (1950), ambdues de José Luis Sáenz de Heredia (1950); i Los atracadores, dirigida per Francesc Rovira-Beleta (1961), entre altres.

A partir del 1970 treballà per a programes dramàtics en català que emetia TVE Catalunya amb obres com La llotja de Josep Maria Millàs-Raurell (1970), dirigida per Esteve Duran; La cantant calba de Ionescu, dirigida per Antoni Chic; Tot queda lluny (1973) d’Antoni Santos Antolí, dirigida per Manuel Rato; Les alegres comediantes (1975) d’Adrià Gual, dirigida per Antoni Chic; La fortuna de Sílvia (1976) de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Mercè Vilaret i Ocells de pis. Quants terronets vols, Mariano (1978) de Rafael Anglada, dirigida per Antoni Chic.

Un treball que alternà tot treballant per a Estudio 1 de TVE amb muntatges com Leonora (25-6-1973), una adaptació d’Adolphe, novel·la de Benjamin Henri Constant de Rebecque, considerada un antecedent de Madame Bovary, en el qual interpretà el paper d’Adolf; El Verdugo (30-9-1974), una adaptació de Le Bourreau d'Honoré de Balzac, duta a terme per José Ochoa, dirigida per Gerardo N. Miró; Llega un aire limpio (20-5-1975) de Federico Bravo Morata, dirigit per Jaume Picas; El calendario (19-8-1975) del mateix autor, dirigit per Gerardo N. Miró; Atrévete, Susana (22-9-1975), un muntatge dirigit també per Gerardo N. Miró a partir de l’obra de l’hongarès Ladislas Fodor, que havia esdevingut un important guionista en la indústria cinematográfica de Holywood, en el qual interpretà el paper del comte Frederic.

Va contreure matrimoni amb la bella actriu d’origen alemany Helga Lina Stern, coneguda en el món de la interpretació com a Helga Liné.

El 1995 se li concedí la Creu de Sant Jordi.

Bibliografia

Bloch, Pedro. Las manos de Eurídice.Buenos Aires: Ediciones de Losange, 1955.

Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Aedos, 1967, p. 640.

Diccionari Biogràfic. Barcelona: Albertí Editor, 1966.

Enciclopèdia Universal Ilustrada Espasa Calpe.

[Entrevista a Enrique Guitart, actor. 19661005. Programa La vida contra reloj]
Barcelona : Ràdio Barcelona, [1966]
La Vida contra reloj ; 27, Biblioteca de Catalunya.

 

[Entrevista a Pedro Bloch, médico, autor teatral y periodista. 19640922]
Bloch, Pedro
Barcelona : Ràdio Barcelona, [1964], Biblioteca de Catalunya.

Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A., 1981.

Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de teatro. Madrid: Ediciones Akal, S. A., 1997.

Las manos de Eurídice (Pedro Bloch). Intérprete: Enrique Guitart. Sant Sebastià: Columbia, SA, 1960.

Les mans d’Eurídice. Tragicomèdia d’un home d’ara, en dos temps, original de l’autor brasiler Pere Bloch; traducció i adaptació a l’escena catalana de Frederic Soldevilla. Catalunya Teatral, 2ª época, 122. Barcelona: Ed. Millà, 1972.

Enllaços

IMDb (Base de dades sobre cinema i TV):

http://www.imdb.com/name/nm0347566/?ref_=fn_al_nm_1

Fons Enric Guitart al Centre de Dumentació de l’Institut del Teatre de Barcelona:

http://www.cdmae.cat/fons-enric-guitart/

Redactor/a

Joan Martori (2018)