Colita

Fotògrafa

Isabel Steva Hernández, més coneguda com a Colita (un homenatge a la seva mare, que li deia que havia nascut a sota d’una col), es forma a tombants dels anys seixanta amb els fotògrafs Oriol Maspons, Julio Ubiña, Xavier Miserachs, Leopoldo Pomés o Francesc Català-Roca, i amb els quals estableix un vincle professional i d’amistat que perdurarà al llarg dels anys. Si bé del 1963 al 1975 s’especialitza en fotografia de la dansa, principalment el flamenc, posteriorment desenvolupa una llarga trajectòria dins del format retrat i reportatge. A banda de publicar una cinquantena llarga de llibres, àlbums i catàlegs, les fotografies de Colita han aparegut a mitjans com Interviu, Primera Plana, Fotogramas, Destino o Boccaccio. Des de la seva primera mostra dedicada a Carmen Amaya l’any 1964 fins a la darrera, titulada Arxiu Colita i programada dins el Festival de Flamenco de Sevilla de l’any 2022, les fotografies de Colita han estat exhibides en més de quaranta exposicions.

Colita ha estat reconeguda amb la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1998), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004), el Premi FAD d’honor Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals (2009) o la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts del Ministeri de Cultura (2021) entre d’altres. L’any 2014 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Fotografia, però hi va renunciar com a mostra de rebuig al govern del PP i, en especial, a les polítiques de l’aleshores ministre de Cultura, Esports i Educació José Ignacio Wert. El seu arxiu es troba repartit entre diverses institucions com ara l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu de l’Institut del Teatre, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MACBA o la Fundació Brossa.

Colita és una de les fotògrafes més destacades tant en l’àmbit català com estatal de la segona meitat del segle XX. Incansable retratista de Barcelona i dels àmbits socials culturals i progressistes de la ciutat, va convertir-se en la fotògrafa oficial de facto del moviment cultural i artístic anomenat Gauche Divine. A banda d’aquesta faceta més cèlebre, Colita també va ser una de les fotògrafes més implicades en la promoció de la Nova Cançó, i en especial de Joan Manuel Serrat. Específicament en l’àmbit escènic, la fotògrafa barcelonina va dedicar la primera dècada de la seva trajectòria a capturar l’escena flamenca de la Ciutat Comtal i va ser una figura propera a Joan Brossa. La seva obra és afí als plantejaments de l’Escola de Cine de Barcelona, corrent amb el qual va mantenir una relació estreta.

Cuatro cuentos. Barcelona: Lumen, 1964.

24x24. Barcelona: Edicions 62, 1972.

Una tumba. Barcelona: Tusquets Editor, 1973.

Guía secreta de Barcelona: una aproximació. Barcelona: Al-Borak, 1974.

Luces y sombras del flamenco. Barcelona: Lumen, 1975.

Antifémina. Madrid: Editora Nacional, 1977.

Els cementiris de Barcelona. Barcelona: Edhasa, 1981.

L’Eixample de Barcelona. Barcelona: HMB, 1982.

Els barcelonins. Barcelona: Edicions 62, 1988.

La recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Publicacions de la Universitat Autònoma, 1988.

La Creació del Món. Barcelona: Institut del Teatre, 1988.

Colita, Xavier Miserachs. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1988.

Masies del Prat. El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 1989.

Amigos. Barcelona: Fundació Purina. 1991.

Cornellà, una ciutat. Cornellà: Ajuntament de Cornellà, 1991.

Núria Feliu 25 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991.

Quinze dies d’eufòria. Barcelona: Editorial Àmbit, 1992.

El Baix Llobregat: 29 municipis i un riu. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1995.

Crònica apassionada de la Nova Cançó. Barcelona: Flor de Vent, 1996.

Retrat de Sant Andreu: 1990-1998: Sant Andreu, La Sagrera, Bon Pastor, Baró de Viver, La Trinitat Vella, Navas, El Congrés. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998.

Barcelona: dona d’aigua. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1999.

Carmen Amaya: 1963: taranta, agosto, luto, ausencia. Barcelona: Focal. Institut d’Edicions Diputació de Barcelona, 1999.

El Serrat de Colita: 1968-1998. Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 1999.

Gauche Divine. Barcelona: Lunwerg, 2000.

Portuarium. Barcelona: Departament de Comunicació de l’Autoritat Portuària de Barcelona, 2000.

El Museu Episcopal de Vic: la construcció d'un museu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002.

Castelldefels tot l’any. Castelldefels: Ajuntament de Castelldefels, 2002.

Els interiors de l’illa de l’Eixample. Barcelona: ProEixample, 2003.

Piel de toro. Barcelona: Edhasa, 2005.

Sant Climent de les cireres. Sant Climent de Llobregat: Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, 2007.

Una Barcelona de Joan Brossa. Barcelona: Fundació Joan Brossa i Ajuntament de Barcelona, 2008.

Maria-Mercè Marçal: des del cos: literatura, maternitat, mort : la vitrina de les fotògrafes, del 02/12/2008 al 15/02/2009. Barcelona: Palau Robert, 2008.

Memòries de Barcelona. Barcelona: Lupita Books, 2008.

La meva cançó. Barcelona: Sagal Editorial, 2010.

¡Yo soy un espejo! Madrid: La Fábrica, 2010.

Colita fotografía, Barcelona. Barcelona: Fundació Catalunya-La Pedrera, 2014.

Cía, Blanca. «Colita renuncia al premio Nacional de Fotografía por la política del Gobierno». El País (7 novembre 2014). <https://elpais.com/cultura/2014/11/07/actualidad/1415355782_121507.html> [Data consulta: 17 juliol 2023]

Navarro Molleví, Imma; Sánchez Mata, Francesc. «El fons fotogràfic Colita: quatre dècades de professió». Butlletí de l'ANC, núm. 19 (març 2008), p. 30-32.  

Palou, Neus. «La recuperación del libro perdido de Colita y Capmany». La Vanguardia (15 novembre 2021). <https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/barcelona-plus/20211115/7861913/recuperacion-libro-antifemina-colita-capmany-barcelona.html> [Consulta 17-07-2023]

Entrada de la fotògrafa a Enciclopedia.cat

Web oficial de Colita