Romà Comamala i Valls

Dramaturg, poeta, escenògraf i assagista

Titulat en Belles Arts per l'Escola Superior de Disseny i Art Llotja de Barcelona, Romà Comamala va treballar en diversos projectes teatrals com a escenògraf abans d’ingressar com a novici al monestir de Poblet l’any 1945. Després de passar pel Seminari Arxidiocesà de Tarragona, va ser ordenat sacerdot l’any 1852 i va exercir de rector de Santes Creus, Castellvell del Camp i, des de 1965, de Vilabella, localitat on va morir i on també va convertir-se en dinamitzador cultural. Va ser a Vilabella on va crear un esbart dansaire i el Museu del Camp i on, finalment, va aconseguir establir-hi la Fundació Comamala, dedicada a preservar la seva col·lecció de pintures religioses dels segles XVI a XIX.

La seva producció comprèn una àmplia varietat de gèneres literaris. Si bé publica poesia i escriu narrativa,¹ i si bé la majoria de la seva obra són textos dramàtics, els llibres de Comamala que van obtenir més ressò van ser dos assajos divulgatius publicats en els primers anys de la recuperació democràtica: El pi de les tres branques (1977) i Iniciació a Catalunya (1980).

D’entre la seva obra dramàtica destaca el conjunt d’obres on versiona, sobretot, mites grecs i bíblics i que es troba recollida en els cinc volums de Variacions sobre mites grecs. De fet, la peça Jasó i Medea, continguda en el segon volum de Variacions sobre mites grec, li va valer el premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre 1978.

Comamala, considerat un «poeta tràgic» (Gibert Pujol, 2014: 75) és un d’aquells casos habituals en el teatre català d’autories consistents i personalíssimes que no han trobat la manera d’establir un diàleg amb el públic ni la possibilitat de contrastar els seus textos a l’escena. De la seva obra se n’ha destacat la «gran coherència dramàtica» que ofereix tant des del punt de vista formal com literari (Fàbregas, 1980). Comamala s’acosta especialment al món grec, però també al bíblic i mitològic, com si es tractés d’un territori neutral en el qual és possible escenificar el conjunt de les passions humanes (Ibídem). Joan Triadú descriu el teatre de Comamala com a «poesia en l’espai», i l’emparenta amb la tradició del teatre textual de vessant més literària. En aquest sentit, Gibert Pujol (2014: 76) posa en relació l’obra de Comamala amb el debat que es va produir a tombants de segle XX sobre la necessitat d’un teatre poètic a Catalunya, del qual el Josep Maria de Sagarra i el Salvador Espriu dramaturgs en són els representants més coneguts i del qual Comamala n’és el producte més tardà (Ibídem). No ha d’estranyar, doncs, que ell mateix es referís a les seves obres com a peces de «poesia dramàtica».

Teatre

Jeremias a Tafnis. Barcelona: Torrell de Reus, 1958.

Judit. Barcelona: Miquel Arimany Editor, 1959.

Variacions sobre mites grecs I. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977.

Variacions sobre mites grecs II. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978.

Variacions sobre mites grecs III. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980.

Peces breus 1. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981.

Peces breus 2. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982.

Teatre. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1982.

Rumb a Paititi i altres peces. Barcelona: Edicions 62, 1983.

Peces breus 3. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.

Variacions sobre mites grecs IV. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986.

Peces mínimes. Barcelona: Columna, 1990.

Peces mínimes (II). Barcelona: Viena, Columna, 1995.

Variacions sobre mites grecs V. Barcelona: Columna, 1994.

Abelard i Eloïsa. Lleida: Pagès Editors, 2001.

Poesia

Poemes d’Adam. Barcelona: [s.n.], 1967.

Assaig

El Pi de les Tres Branques: què sé dels Països Catalans. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977.

Iniciació a Catalunya. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980.

El perfil d’una flama: una autobiografia. Valls: Cossetània Edicions, 2007.

Fàbregas, Xavier. «Romà Comamala: tercer volum de teatre». Serra d’Or, any XXII, núm. 248 (maig 1980), p. 61.

Garriga i Sans, Carles. «Les variacions sobre mites grecs de Romà Comamala: gènere literari i tragèdia». A: Miralles, Eulàlia; Malé, Jordi (dirs.). Mites clàssics en la literatura catalana contemporània II. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017, p. 217-232.

Gibert Pujol, Miquel M. «Romà Comamala (1921-2000). Un escriptor massa desconegut». Recull de treballs,15 (2014), p. 73-82.

Izquierdo, Oriol. «Record de Romà Comamala». Avui, suplement Cultura (7 desembre 2000), p. 9.

Entrada de Romà Comamala a Enciclopedia.cat

Entrada de Romà Comamala al bloc de Jaume Renyer