Olot

Municipi i capital de la comarca de la Garrotxa, Olot és una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural. Situada a la vall del Fluvià, a 450 m d’altitud, es troba envoltada pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que li dona una personalitat molt singular i una silueta especial. La seva data de fundació és imprecisa, però cal situar-la cap a l'any 872, quan s'esmenta per primera vegada en un precepte de l'època carolíngia. No obstant això, se'n conserven algunes restes del paleolític. Després de segles d'un estancament de la població, a causa de guerres, terratrèmols i epidèmies, a partir del segle XVIII i, sobretot, del XIX, va experimentar un important augment demogràfic gràcies a la industrialització, circumstància que es va perllongar durant el segle XX amb les diverses onades migratòries provinents d’arreu d’Espanya. Econòmicament, havia estat una ciutat de tradició ramadera, agrícola i artesanal tèxtil, principalment de llana, que durant la segona meitat del XVIII ja es transformà en industrial. A partir del segle XIX i fins ben entrat el XX va tenir una importància notable la indústria d’imatgeria religiosa, dedicada principalment a la creació de retaules per a esglésies i figuretes de pessebre, així com talles molt treballades i decorades. En l’actualitat, és bàsicament una ciutat de serveis i que impulsa el turisme cultural i natural de proximitat a través del paisatge volcànic, els monuments, els museus, les fires i la gastronomia.

Amb una intensa vida cultural i artística, Olot ha estat l’escenari de diversos moviments històrics. Destaquen les escoles d’imatgeria durant el Renaixement i el Barroc, així com l’Escola Paisatgística d'Olot a finals del segle XIX. Aquesta última va ser impulsada per Joaquim Vayreda i va comptar amb la participació de pintors de renom com Modest Urgell o Aristides Maillol, entre altres. Avui dia, la ciutat disposa d’una xarxa de museus i també de diferents sales de teatre i espais escènics. Entre els equipaments més destacats cal esmentar el Teatre Principal, del segle XIX i situat al centre de la vila, que ofereix una àmplia programació per a tots els públics. De propietat municipal, té com a objectiu promoure la cultura i difondre les arts escèniques i musicals al públic en general. A més de la seva funció artística i de suport a la creació i formació escènica, també vol ser un espai obert a la ciutat i al seu teixit associatiu, facilitant-ne l’ús per a totes aquelles entitats locals, ja siguin públiques o privades, que promoguin activitats culturals o socials i afavoreixin la cohesió social. L'Orfeó Popular Olotí, entitat sociocultural fundada el 1904, és un altre dels equipaments escènics amb què compta la ciutat. Els orígens del teatre es remunten al 1926. L’Elenc Olotí, el quadre escènic de l’Orfeó, es va crear pels volts de l’any cinquanta i es va dissoldre el 1960. Més tard es va tornar a reactivar amb un grup de joves. Des del 1997, s’han creat tres companyies de teatre no professionals: La Petita Companyia, La Jove Companyia i Orfeó Teatre. Per la seva banda, el centre cultural Els Catòlics també té una secció dramàtica, que durant l’any organitza diverses obres de teatre i exposicions relacionades amb les arts escèniques. A més, acull una programació estable de teatre amateur que, sota el nom d’AOlot, ha aconseguit consolidar un espai més de programació a la ciutat. Les representacions tenen lloc al teatre Pere Serrat un cop al mes, d’octubre a juny. Finalment, cal esmentar l’espai Núria Social. Anteriorment conegut com el Centre Obrer d’Olot i situat al carrer del Carme, va ser un punt de trobada cultural i social per a la classe obrera des de la seva fundació el 1894. Disposava d’una sala de ball, teatre i cinema propis. Tot i que va ser tancat amb l’arribada del franquisme, va tornar a ser un cinema destacat d’Olot del 1943 al 2001. Després d’un període de clausura, l’espai ha estat renovat i ara acull el Núria Cultural, que ofereix una programació diversa, inclusiva i setmanal d’arts escèniques i música adreçada a tothom, i destaca la Sala Polivalent com a lloc de representació.